El seguiment de la dieta mediterrània a Catània segons dades de l’estudi MEAL (Nutrició mediterrània, 22/2017)

El passat mes de desembre, Giuseppe Grosso et al. presentaven en un article al International Journal of Food Science and Nutrition un estudi sobre alimentació saludable, envelliment i estil de vida mediterranis (MEAL). Entre el 2014 i el 2015, s’havien recopilat dades d’una cohort d’unes 2000 persones de la població general de Catània. Volien estudiar l’impacte de determinants clàssics de salut (demografia, hàbits nutricionals, tabaquisme, activitat física, hàbits de la son, exposició a la llum solar, recursos socials, nivell d’estrès) en la depressió, qualitat de vida, malaltia cardiovascular i càncer. Una qüestió particularment rellevant és conèixer fins a quin punt la població actual de Catània, com a representativa de la població siciliana i mediterrània en general, segueix aquells hàbits alimentaris que es consideren propis de l’anomenada “dieta mediterrània”. Aprofitant les dades de 1937 participants de l’estudi MEAL, Stefano Marventano et al. tot just publicaven ahir un article a la mateixa revista sobre el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània. La cohort, en termes general, mostra un bon seguiment d’aquests hàbits, malgrat que tan sols una minoria en fa un seguiment elevat. És remarcable que el seguiment elevat dels hàbits alimentaris mediterrànies s’associa directament amb un bon nivell educatiu i una bona activitat física, mentre que s’associa inversament al tabaquisme i al fet d’ocupar llocs de feina de responsabilitat. Amb aquestes dades, Marventano et al. fan una proposta de l’orientació dirigida que haurien de prendre les campanyes d’educació nutricionals adreçades a la població siciliana.

El Palau de la Universitat de Catània

L’estudi MEAL

Giuseppe Grosso és metge del Registre Integrat de Càncer de Catània-Messina-Siracusa-Enna, de l’Azienda Ospedaliera Universitaria Policlinico “Vittorio Emmanuele” i investigador en el Departament de Biomedicina Clínica i Molecular. També fa part del NNEdPro Global Centre for Nutrition and Health, amb seu central a Cambridge.

Stefano Marventano és metge especialista en higiene i medicina preventiva. Treballa al Departament de Ciències Mèdiques i Quirúrgiques i de Tecnologies Avançades “G. F. Ingrassia” de la Universitat de Catània.

Justyna Godoś és biotecnòloga i bioquímica en el Registre Integrat de Càncer.

Alessio Platania és metge de primària a l’Azienda Sanitaria Provinciale.

Fabio Galvano és bioquímic nutricional del Departament de Ciències Biomèdiques i Biotecnològiques de la Universitat de Catània.

Antonio Mistretta és especialista en salut pública al Departament G. F. Ingrassia de la Universitat de Catània.

La selecció dels participants es va fer a partir de les llistes de pacients d’un conjunt de metges de capçalera de l’àrea urbana de Catània. El Sistema Nacional de Salut italià és de caràcter universal i cada ciutadà té l’obligació d’escollir un metge de capçalera entre la llista que trobarà en l’agència local de salut. Es convidava via telefònica als participants potencials a fer una visita al seu ambulatori o, si no podien desplaçar-s’hi, a que se’ls fes una entrevista a casa. Com a criteris d’inclusió es demanava que fossin majors de 18 anys, que fossin nascuts i residents a Sicília i de raça caucasiana. Eren criteris d’exclusió patir malalties incapacitants serioses o malaltia mental, o trobar-se en estat de gestació.

Hi donaren el consentiment de participar un total de 2044 persones, recrutades entre el 2014 i el 2015. En el decurs de l’entrevista se’ls demanaven dades demogràfiques: gènere, edat, nivell educatiu màxim assolit (estudis primaris, secundaris o universitaris), ocupació (desocupat, qualificació de la feina). L’activitat física era avaluada amb el qüestionari IPAQ, que abasta cinc dominis d’activitat referits a la darrera setmana. També se’ls demanava si eren fumadors, ex-fumadors o no-fumadors. Pel que fa al consum d’alcohol, se’ls classificava en abstemis, bevedors moderats (0,1-12 g/d) i regulars (>12 g/d).

L’entrevistador els passava després dos qüestionaris de freqüències alimentàries. Amb ells, hom podia calcular la ingesta d’aliments, el seu contingut energètic (kcal/d) i de macro- i micronutrients. Dels 2044 qüestionaris, van haver de descartar 107, ja que mostraven valors d’ingesta energètica o massa baixos (6000 kcal/d) com per ésser creïbles. Per això, la cohort quedà reduïda a 1937 individus.

El MEDI-LITE per avaluar el seguiment de la dieta mediterrània

El MEDI-LITE (Sofi et al., 2017) és un mètode de puntuació de l’adhesió a la dieta mediterrània basat en diversos estudis poblacionals. Fruita, verdures, cereals, llegums i peix són puntuats segons el nivell de consum cadascun amb 2, 1 o 0 punts. Inversament, la carn, productes càrnics i productes làctics són puntuats segons el nivell de consum amb 0, 1 o 2 punts. Pel fa a l’alcohol la puntuació és de 2 per consums diaris de 12-24 g, d’1 punt per a consums inferiors a 12 g i de 0 punts per a consums superiors a 24 g. Comptat i debatut, segons el consum de nous categories d’aliments (inclòs l’oli d’oliva) cada individu podia tindre una puntuació entre 0 i 18.

L’anàlisi estatística

Bona part de les variables estudiades per Marventano et al. són discretes, inclosa la puntuació MEDI-LITE, de manera que s’expressen en freqüències per cada a valor (els quartils ens informen on queden el 25%, 50%, 75% i 100% de la distribució). Per a aquestes variables discretes o categories, les comparacions es fan amb el test de la xi quadrat. Les variables contínues les expressen en forma de mitjana ± desviació estàndard, i es comparen amb el test de la t de Student i l’anàlisi de la variança (en el cas de variables de distribució normal) o amb el test de la U de Mann-Whitney i de Kruskall-Wallis (en el cas de variables de distribució no-normal). Amb anàlisi de regressió logístics multivariats estudiaren l’associació entre les variables recollides i l’alta adhesió (quartil superior de MEDI-LITE) a la dieta mediterrània.

Els resultats de l’estudi MEAL sobre seguiment de la dieta mediterrània

D’una puntuació de 0-18, la mitjana dels 1937 participants de l’estudi MEAL és de 12 (11,9 en el cas dels homes i 12 en el cas de les dones). Els grups més joves (menors de 39 anys) presenten uns valors d’adhesió (11,5) més baixos que els més grans (12,6 entre persones entre 60 i 69 anys).

Pel que fa al nivell educatiu, les persones de nivell mitjà mostren uns nivells d’adhesió (12,3) superiors tant als de baix nivell educatiu (12,0) com, especialment, els que tenen estudis universitaris (11,6).

Pel que fa a l’ocupació també es registren diferències. Desocupats i persones amb feines poc qualificades presenten els valors d’adhesió més grans (12,2) mentre són més baixos en les persones amb feines altament qualificades (11,7).

Pel que fa a l’activitat física, els que mostren més adhesió són els més actius (12,4).

Les persones casades o amb parella mostren una adhesió un superior (12,1) a les solteres (11,8). En canvi, com hem vist, no hi ha diferències entre homes i dones, o entre fumadors, ex-fumadors i no-fumadors.

Les 1937 persones poden classificar-se en quatre quartils segons la puntuació MEDI-LITE: Q1 (4-10), Q2 (11-12), Q3 (13-14) i Q4 (15-17). Hom considera que a partir d’una puntuació de 13 hi ha una adhesió bona a la dieta mediterrània (ho compleix el 54,1% de la cohort) i que a partir de 15 hi ha una adhesió molt alta (tan sols ho compleix el 14,1%). En termes generals, com més adhesió a la dieta mediterrània major és el consum energètic, de macronutrients (excepte colesterol i greixos saturats) i de micronutrients (excepte la vitamina B12). És el grup Q2 el que mostra un nivell més elevat de consum de greix (i de vitamina D). Els grups Q2 i Q3 són els que presenten majors consum de begudes alcohòliques.

Marventano et al. conclouen que el patró alimentari tradicional encara és seguit a Catània, malgrat l’existència d’una tendència clar cap a la “globalització de la dieta”. Consideren cabdal el rol de les polítiques alimentàries (sobre disponibilitat i preus) pel manteniments dels hàbits alimentaris tradicionals. També consideren d’importància central les campanyes d’educació nutricional, especialment les adreçades a les generacions més joves, o les enfocades a persones amb menors nivells d’educació.

El mercat del peix, a Catània, fotografiat per Giovanni Dall’Orto en el 2006. L’adhesió als hàbits alimentaris mediterranis és més elevada en les generacions més grans, i entre les persones desocupades o amb feines poc qualificades. El 40,4% de les dones es troben en aquestes situacions ocupacionals i, segons Marventano et al., el rol d’elles, especialment de les mares de família, és central per explicar el nivell d’adhesió que Catània encara manté envers la “dieta mediterrània”

Lligams:

El seguiment de la dieta mediterrània a Catània segons dades de l’estudi MEAL (Nutrició mediterrània, 22/2017). Stefano Marventano, Justyna Godos, Alessio Platania, Fabio Galvano, Antonio Mistretta, Giuseppe Grosso. Int. J. Food Sci. Nutr. Doi: 10.1080/09637486.2017.1332170.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: