L’home d’Irhoud, un “Homo sapiens” de 300.000 anys d’antiguitat (Paleoantropologia mediterrània, 23/2017)

En l’actualitat, totes les poblacions humanes són classificades en l’espècie Homo sapiens, de manera que hom defineix aquesta cronoespècie, precisament, com la de l’home (anatòmicament) modern. En contraposició, hom anomena “homes arcaics” totes les paleopoblacions del gènere Homo que no encaixen en la definició anatòmica d’Homo sapiens. Com es va produir l’evolució de formes arcaiques com Homo heidelbergensis o H. rhodesiensis a H. sapiens? Sembla que H. sapiens hauria sorgit en algun punt d’Àfrica, des d’on hauria difós per tot el continent i, més tard, ingressat a Euràsia. La idea dominant és que H. sapiens hauria aparegut de manera relativament sobtada fa uns 200.000 anys. La idea alternativa, però, pensa en un procés més gradual, que hauria arrencat fa uns 400.000 anys. Aquesta idea alternativa ha rebut un impuls amb la interpretació que Hublin et al. (2017) fan a les pàgines de Nature de fòssils recentment descoberts al jaciment de Jebel Irhoud (a uns 100 km a l’oest de Marràqueix). Aquests fòssils, segons Richter et al. (2017), tindrien una antiguitat de 300.000 anys. La morfologia facial, mandibular i dental d’un espècimen com Irhoud 10 el situa dins dels rang de variació d’Homo sapiens, si bé la morfologia neurocraniana i endocraniana és més arcaica. La indústria lítica de Jebel Irhoud mostra les innovacions típiques de l’Edat de Pedra Mitjana. Aquesta troballa a Marroc indicaria, segons Hublin et al., que “els processos evolutius darrera de l’aparició d’H. sapiens implicaren tot el continent africà”.

Jean-Jacques Hublin (*Mostaganem, 30.11.1953) assenyala amb el dit Irhoud 10, que interpreta com un “Homo sapiens” primerenc

Jebel Irhoud

En el 1960, en el decurs de treballs de mineria en una xarxa kàrstica del massís de Jebel Irhoud (جبل إيغود, ⴰⴷⵔⴰⵔ ⵏ ⵉⵖⵓⴷ) hom descobrí un jaciment paleolític en un cobriment pleistocènic. En treballs ulteriors del 1961, hom desenterrà accidentalment un crani gairebé complet (Irhoud 1). Això motivà la realització d’una campanya d’excavacions en el decurs de la qual hom trobaria una capsa craniana (Irhoud 2), una mandíbula (Irhoud 3) i restes òssies post-cranianes, acompanyades de restes faunístiques variades i una indústria lítica amb tècnica Levallois. Inicialment, hom pensà que serien restes d’una forma africana d’Homo neandertalensis, d’uns 40.000 d’antiguitat. Les dades faunístiques, però, indicaven que es tractava d’un jaciment del Pleistocè Mitjà (>126.000 anys d’antiguitat). Un estudi de les sèries d’urani, acoblat a una ressonància paramagnètica, va indicar una antiguitat de 160.000 anys.

Pel que fa a la identificació específica de les restes d’Irhoud, hom les assignà a una forma primerenca d’Homo sapiens. Els “homes moderns primerencs” més antics coneguts s’associen a Etiòpia, amb restes trobades a Omo Kibish (195.000 anys d’antiguitat) i a Herto (160.000 anys d’antiguitat). En comparar, l’home d’Irhoud amb els d’Omo Kibish i Herto, el primer presenta característiques més arcaiques. Això podia indicar que l’home d’Irhoud era un dels darrer representants de les formes arcaiques d’Àfrica, o bé que l’home d’Irhoud fos el resultat de la barreja de poblacions d’H. sapiens amb H. neandertalensis.

La nova datació que Richter et al. atribueixen al jaciment de Jebel Irhoud, però, canvia aquesta visió. Les dades de termoluminiscència d’artefactes de sílex escalfats amb foc recentment obtinguts en excavacions indiquen una antiguitat de 315 ± 34 milers d’anys. Les sèries d’urani d’una dent de la mandíbula Irhoud 3 indiquen una antiguitat de 286 ± 32 milers d’anys. Aquestes dates són consistents amb les restes faunístiques (gacel·les, zebres, nyus, búbals; leopards, lleons) i microfaunístiques.

Eines de pedra trobades a Jebel Irhoud. El programa de recerca d’aquest jaciment és fruit de la col·laboració entre l’Institut Nacional de Ciències de l’Arqueologia i del Patrimoni (INSAP) i el Departament d’Evolució Humana de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva.

En el decurs d’aquestes excavacions, hom ha trobat un crani adult (Irhoud 10), una mandíbula (Irhoud 11), una maxil·la, diversos elements post-cranials i peces dentàries.

El rostre d’Irhoud 10

El crani Irhoud 10 conserva fragments del rostre. L’home arcaic (neandertals inclosos), en termes generals, presentaven rostres grans, robustos i prognàtics. L’home modern, fins i tot en les etapes primerenques, té un cara relativament curta i retreta sota la capsa craniana. Tant Irhoud 10 com Irhoud 1 entren dins de la característiques dels homes moderns recents.

L’arc supraorbital és molt lleu en els homes moderns recents. En alguns homes moderns primerencs, tant d’Àfrica com de l’Àsia sud-occidental, encara hi ha estructures supraorbitals prominents, si bé ja dividits en un arc superciliar central i dos arcs supraorbitals laterals. En les restes d’Irhoud aquestes estructures no apareixen sempre, i Hublin et al. sospiten d’un dimorfisme sexual. Així, Irhoud 1 mostra estructura supraorbitals prominents, i els dos arcs no es troben gaire separats. En Irhoud 2 no són tan prominents i un solc clar separa els dos arcs. En Irhoud 10 no hi hauria estructura supraorbitals.

La mandíbula Irhoud 11

La mandíbula Irhoud 11 és gran i presenta una símfisi vertical, amb un angle de mentó de 88,8º. En oposició a aquestes característiques “primerenques”, el cos mandibular segueix un patró típic sapiens, amb una altura que decreix fortament del front cap enrere. Això mateix també ho segueix la mandíbula Irhoud 3, corresponent a un infant.

Les dents d’Irhoud

Les dents d’Irhoud són en general molt grosses, però entren morfològicament dins trets típics dels homes moderns primerencs. En Irhoud 3 hom troba un patró d’erupció i desenvolupament proper al d’homes moderns recents.

Les característiques cranianes primitives d’Irhoud

La forma general de la capsa craniana és elongada. En conseqüència, els temporals també són elongats i els parietals mostren una baixa convexitat. Aquestes són característiques pre-modernes. En canvi, l’orientació del frontal ja mostra més verticalitat que els homes arcaics.

Una evolució gradual i panafricana de l’home modern

Hublin et al. sostenen que els fòssils d’Irhoud representen la fase primerenca de l’evolució d’Homo sapiens a Àfrica, amb una antiguitat de 300.000 anys. Un altre exemple d’aquesta fase, encara que una mica més recent, pitjor datat i conservat, seria l’home de Florisbad (Àfrica Austral, de fa 260.000 anys). L’evolució cap a l’home modern hauria abastat tot el continent africà, d’extrem a extrem. De primer, i relativament en poc temps, s’haurien fixat les característiques facials modernes. En canvi, la morfologia craniana hauria canviat de manera més gradual i tardana, en un procés que potser també hauria afectat la connectivitat, organització i desenvolupament del cervell.

Fa uns 330.000 anys, hom va viure un dels episodis “pluvials” coneguts com a “Sahara Verd”, que garantien una continuïtat ecològica entre el nord d’Àfrica i la resta del continent. Com més nous jaciments africans del Pleistocè Mitjà s’explorin i es datin més fina serà la imatge sobre els orígens de l’home modern. En aquest trencaclosques, l’home d’Irhoud sembla jugar un paper més central que no pas cabria suposar pel caràcter continentalment perifèric de la seva terra.

Lligams:

New fossils from Jebel Irhoud, Morocco and the pan-African origin of Homo sapiens. Jean-Jacques Hublin, Abdelouahed Ben-Ncer, Shara E. Bailey, Sarah E. Freidline, Simon Neubauer, Matthew M. Skinner, Inga Bergmann, Adeline Le Cabec, Stefano Benazzi, Katerina Harvati, Philipp Gunz. Nature 546, 289-292 (2017).

The age of the hominin fòssils from Jebel Irhoud, Morocco, and the origins of the Middle Stone Age. Daniel Richter, Rainer Grün, Renaud Joannes-Boyau, Teresa E. Steele, Fethi Amani, Mathieu Rué, Paul Fernandes, Jean-Paul Raynal, Denis Geraads, Abdelouahed Ben-Ncer, Jean-Jacques Hublin, Shannon P. McPherron. Nature 546, 293-296 (2017).

Oldest Homo sapiens fòssil claim rewrites our species’ history. Ewen Callaway. Nature News.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
One comment on “L’home d’Irhoud, un “Homo sapiens” de 300.000 anys d’antiguitat (Paleoantropologia mediterrània, 23/2017)
  1. És tant interessant! S’em posen els pèls de punta amb aquestes troballes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: