Catalunya i Andalusia, imatge del blog Universo Andalucista
Els fills i nets d’andalusos que vivim a Catalunya ens hem quedat consternats quan hem vist com a Huelva acomiadaven amb banderes espanyoles i crits que deien “a por ellos” la guàrdia civil que l’Estat espanyol ens envia com a part del dispositiu que pretén impedir que puguem votar.
Trobo d’allò més encertada la reflexió que en fa el periodista Antoni Bassas al vídeo següent:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
He visionat el vídeo de l’Antoni Bassas. Fantàstic!!! Això és la trista miserable Caspanya amb la qual hem estat convivint durant segles, petit com a país i més petit encara com a qualitat democràtica. Això no ve pas d’ara: No oblidem que fins i tot els que per a ells són il·lustres personatges, no són més que escòria: Unamuno, Quevedo, Azaña, Negrin, comte duc d’Olivares, Fraga Iribarne, etc. etc., per les barbaritats que han deixat escrites per a la posteritat sobre nosaltres.
Pensa Oriol que els que ara governen, que són la trista i miserable herència de l’assassí i exterminador que ben mort sigui, si podessin, els catalans aniríem ara amb un braçal amb l’estrella de David, o la seva bandera tricolor com va fer Hitler amb els jueus, per cert, mestre de l’assassí al qual he al·ludit més amunt.
Per tant quan en certs articles, quan diuen que “ens volem separar, però que podem ser bons veïns”, és una fal·làcia com una casa de pagès. Ells a nosaltres ens volen o morts o amb uns grillons a la cama arrossegant una bola de ferro de 50 Kg. i treballant per a ells com els esclaus.
Curiosament, ahir em va caure a les mans un pensament d’un tal Francisco Gavilán, psicòleg i escriptor que diu: “Dicen que los españoles manejamos con mas destreza el hacha (jo hi posaria la pistola atès els temps que vivim) que la pluma. En este país no solo fallamos en la lectura, sinó también en la escritura, tanto ortográficamente com caligráficamente”.
Salutacions
Potser sóc un optimista sense remei, Jordi, però estic convençut que a la resta de l’Estat espanyol també hi ha demòcrates. Aquests dies n’hem rebut algunes manifestacions de suport. El que passa és que potser ara mateix siguin ben pocs i de ben segur que també a ells, com a nosaltres, els silencien per a que no es senti la seva veu. Gràcies pel teu comentari.