El govern espanyol protegirà la “sardina ibérica”, per la seva possible extinció. Hi haurà una restricció, o el més possible una prohibició de la seva captura, per una parada de quinze anys, sembla ser que per la regeneració de la espècies.
Jo no havia sentit parlar mai de la “sardina ibèrica”, però és curiós el gran interès i diligència del govern espanyols, i autoritats europees per la seva protecció, la qual cosa contrasta amb l’afany persecutori, i finalment presó de Jordi Cuixar, Jordi Sánchez, del vic-president Junqueras i set consellers més de Catalunya, i l’ordre de detenció del President Carles Puigdemont.
Sembla que Espanya, o més ben dit, el govern espanyol, es preocupa per nicieses – de sardines i d’altres peixos n’hi ha encara més als bancs de Mauritània – que no pas pels drets humans de tota una nació – no deixa votar a cop de porra- i les persecucions ja citades. Per als espanyols som menys que sardines, però que anomenin “ibèrica” una sardina, és niciesa absoluta, i patriotisme de fang. Potser sí que tenia raó l’escriptor Pío Baroja quan va dir: “el español es demasiado fanático, demasiado vago y casi siempre demasiado farsante.”
Francesc Rebolledo i Bonjoch
Jo no estaria d’acord amb en Pío Baroja. Hi pot haver espanyols que tinguin els defectes que ell els atorgava, com a tot arreu hi ha gent amb aquests defectes, però no estic d’acord amb ell a fer-los extensius a tot el col·lectiu.
Naturalment, si miren espanyol per espanyol hi veurem de tot, però es tracta de la forma de governar, de fa segles d’Espanya. A Catalunya fan el mateix que van fer a Cuba, fins que hagin passat anys, veuran que hauran perdut Catalunya. Quan? doncs no ho sé. O el present cas de Gibraltar.
El que va fer el govern anglès amb Escòcia, és a dir el referèndum, és impensable amb Espanya, per tant sí que hi ha uns denominadors comuns, o trets diferencials dels espanyols.
Gràcies per la teva aportació