Els pobles valencians parlen els uns dels altres

Posted on 08/02/2018 by Josep Daniel Climent

Els pobles valencians parlen els uns dels altres

El 1963 apareixia el primer volum d’Els pobles valencians parlen els uns dels altres, amb el qual Manuel Sanchis Guarner inicià una sèrie de quatre llibres dedicats a la replega de refranys i dites populars dels diversos pobles del País Valencià. El primer el dedicà al sector septentrional, que «corresponia a l’actual província de Castelló», el segon al meridional, «corresponent a les localitats de l’actual província d’Alacant», el tercer al central litoral i el quart al central interior, tots dos «relatius a la província de València». Els tres primers llibres es publicaren a l’editorial L’Estel, però el quart no s’edità fins al 1982, després de desaparegut l’il·lustre professor, dins de la seua Obra Completa, donada a la llum per Edicions Tres i Quatre.

Sanchis Guarner dugué a terme al llarg de la seua vida una important tasca com a investigador de la cultura popular, segons l’expressió de Lluís Alpera. Efectivament, entre les seues obres trobarem diversos treballs de caràcter etnogràfic i folklòric on recollia, comentava i estudiava milers de refranys, locucions populars, malnoms o proverbis propis de les terres valencianes. Aquests estudis, publicats des d’abans de la Guerra del 36, són fruits en gran part del treball de camp realitzat al mateix temps que les enquestes de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. En aquestes enquestes Sanchis Guarner recollia aquelles expressions, adagis, cançons, refranys o dites populars que li resultaven més interessants. Es tractava de seguir les directrius assenyalades pel Congrés Internacional de Lingüística de La Haia (1928), que recomanava la recollida de tota la informació possible sobre els parlars populars, ja que hom creia que la seua desaparició era tan sols qüestió de temps i, per tant, també era una tasca del filòleg actuar urgentment i decididament en aquest camp. D’aquesta manera, Sanchis Guarner obtingué un interessantíssim material que de cap manera es podia desaprofitar. Així, ben aviat, publicarà la seua primera obra de caràcter etnogràfic, «Locucions típiques valencianes», que apareixerà a Mallorca, el 1936, com una separata del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Posteriorment, Sanchis Guarner publicarà molts altres treballs etnogràfics i folklòrics, entre els quals destaquem «Folklore geogràfic de la comarca d’Alcoi» (Buenos Aires, 1944), «Calendario de refranes valencianos» (València, 1945), Calendari de refranys (Barcelona, 1951), Els vents segons la cultura popular (Barcelona, 1952), Els molins de vent de Mallorca (Barcelona, 1955), «El léxico marinero mediterráneo» (València, 1956), Les barraques valencianes (Barcelona, 1957), Cançoneret valencià de Nadal (València, 1960 i 1973) o «Dictados tópicos de la comarca de Dénia, Pego y la Marina» (València, 1960).

Però, entre tots els seus treballs etnogràfics, cal destacar la sèrie Els pobles valencians parlen els uns dels altres, que segons paraules del mateix Sanchis Guarner «pretén de replegar el material folklòric valencià de caràcter geogràfic, és a dir, els motius, parèmies, cançons i rondalles que fan al·lusió als pobles i als seus habitants, accidents de terreny, etc., classificats segons les comarques a què pertanyen, els indrets a què es refereixen» (1968). Així, d’aquesta manera, a través d’aquest conjunt de tòpics sobre els pobles valencians se’ns presenta un model de vida i de relacions socials, hui ja desaparegut, on trobem ben visibles les seues rivalitats, discrepàncies i desavinences, producte quasi sempre d’un patriotisme local exagerat.

El resultat és una monumental obra tant pels objectius proposats com pels resultats aconseguits, i això per diversos motius. Sanchis Guarner no es limità a publicar un simple un recull etnogràfic de termes i expressions més o menys interessants, sinó que pel volum de la bibliografia emprada sobre la matèria, per la magnífica classificació dels materials des del punt de vista folklòric, per la proposta de comarcalització del País Valencià que s’atreví a plantejar, pel model d’estudi de la cultura popular valenciana que ens oferí, i sobretot per la voluntat implícita en l’obra de preservar una part important del patrimoni cultural valencià com un esforç col·lectiu contra la forta despersonalització que sofria el nostre poble, podem afirmar que ens trobem davant d’una de les obres més significatives per als valencians en el camp de la cultura popular de tot el segle XX.

Els pobles valencians parlen els uns dels altres. I. Sector septentrional (1963), 176 pp.

Els pobles valencians parlen els uns dels altres. II Sector meridional (1965), 210 pp.

Els pobles valencians parlen els uns dels altres. III Sector central-litoral (1968), 176 pp. València: Ed. L’Estel.

Reproduïts a l’Obra Completa, vols. 2, 3, 4, València: Eliseu Climent, ed., 1982, juntament amb el volum 5, Els pobles valencians parlen els uns dels altres. IV Sector central interior, 226 pp.

Reedició facsímil dels quatre volums de la sèrie: Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Castelló: Fundació Caixa de Castelló (Obra social i cultural Bancaixa), 1992, 896 pp.