Les fluctuacions intraanuals de densitat dels anells del pi pinyoner i del cirerer d’arboç (Dendrocronologia mediterrània, 06/2018)

“Li circuli delli rami degli alberi segati mostrano il numero delli suoi anni, e quali furono più umidi o più secchi la maggiore o minore loro grossezza.”, afirmava Leonardo da Vinci en el “Trattato della Pittura” (redactat abans del 1498). Leonardo recollia una idea vigent entre fusters de l’època sobre la natura anual dels anells dels arbres, i que a partir del segle XVIII constituiria la base de la dendrocronologia, és a dir el mètode científic de datar arbres i peces de fusta en funció dels patrons seguits per aquests anells. Amb variacions segons l’espècie i l’edat de l’arbre, el patró d’anells informa de la successió d’anys de major o menor creixement vegetatiu, que donen lloc a un anell més o menys gros. Com que aquest creixement depèn de factors com la humitat o la temperatura (d’accions diferents segons l’espècie o el clima), la dendrocronologia no és únicament una tècnica de datació sinó també una eina en paleoclimatologia. En termes general, els anells reflecteixen un cicle anual de creixement, en el qual l’estació més desfavorable al creixement (l’estació freda o l’estació eixuta, segons els casos) és la que explica la separació entre anells. Ara bé, fins i tot dins d’un mateix anell és possible distingir diferències d’intensitat. Això és especialment cert en els arbres de climes mediterranis, on el creixement pot experimentar més d’una pausa. Aquestes fluctuacions de densitat intraanuals (IADFs, en l’acrònim anglès) poden afectar l’anàlisi dendrocronològica en espècies mediterrànies. Veronica De Micco, de la Universitat Frederic II de Nàpols, ha coordinat un estudi sobre aquests patrons de creixement en pi pinyoner (Pinus pinea) i cirerer d’arboç (Arbutus unedo) en una mateixa localitat del mont Vesuvi entre el gener del 2015 i el gener del 2016. Els resultats d’aquesta recerca, que han estat publicats en forma d’article a Annals of Botany, mostren que mentre el pi creix durant tot l’any, l’arboç fa una doble pausa en l’estiu i l’hivern.

Soca de pi

La xilogènesi del pi i de l’arboç

Angela Balzano és investigadora del Departament de Ciència i Tecnologia de la Fusta de la Universitat de Ljubljana i del Departament de Ciències Agrícoles de la Universitat de Nàpols, a Portici. Katarina Čufar és professora titular del mateix departament de la Universitat de Ljubljana, on treballa també Maks Merela. Giovanna Arone és professora titular del citat departament de la Universitat de Nàpols, on Veronica De Micco és professora associada. Peter Prislan és investigador del Departament de Tècnica i Economia Forestal de l’Institut Forestal Eslovè, de Ljubljana. Giovanna Battipaglia és investigadora del Departament de Ciències i Tecnologies Ambientals, Biològiques i Farmacèutiques de la Universitat de Campània Luigi Vanvitelli, de Caserta, i de l’Institut de Ciències de l’Evolució de la Universitat de Montpeller.

El mont Vesuvi

El Parc Nacional del Mont Vesuvi, establert el 1995, és un dels llocs d’estudi de camp per als projectes de recerca forestal del Departament de Ciències Agrícoles de la Universitat de Nàpols. Bona part de la vessant meridional és ocupada per màquies o garrigues amb pins pinyers (Pinus pinea) com a estrat arbori, i un estrat arbustiu més divers, en el qual trobem l’arboç (Arbutus unedo).

Cirerer d’arboç

Prengueren mostres de pi pinyoner i de cirerer d’arboç de la mateixa localitat. Analitzaren quantitativament l’anatomia de la fusta formada entre el gener del 2015 i el gener del 2016. Els anells dels arbres resulten del creixement lateral produït a partir del càmbium vascular. El càmbium vascular, com els altres teixits meristemàtics de la planta, és constituït per cèl·lules indiferenciades o totipotents. L’activitat cambial és la proliferació d’aquest teixit, que dóna lloca a les cèl·lules que després es diferenciaran en teixit vascular. En els vasos llenyosos, la paret de cel·lulosa és complementada amb lignina. El procés de formació d’aquests vasos llenyosos o xilema, és anomenat xilogènesi.

Perforadora dendrològica

L’activitat cambial del pi pinyoner

Balzano et al. troben que el càmbium de P. pinea era productiu durant tot el període analitzat.

Entre el gener i el març del 2015 observaven traqueides de transició corresponents a la fusta primerenca (originada a partir de la diferenciació de cèl·lules cambials). Aquesta etapa es correspon al començament de l’anell anual, és a dir al punt on la fusta tardana de l’any anterior contacta amb la fusta primerenca del nou any. La transició que observen Balzano et al. no és gaire marcada.

A l’abril del 2015 ja s’observen veritables traqueides. A partir de l’estiu comença la fusta tardana, per bé que en la tardor es tornen a formar algunes traqueides amb morfologia pròpia de la fusta primerenca.

Pi pinyoner

L’activitat cambial del cirerer d’arboç

En el cirerer d’arboç, Balzano et al. troben dues pauses en l’activitat cambial, una en l’estiu (per l’eixutesa) i una altra en l’hivern (pel fred). Això s’expressa en més d’una fluctuació de densitat intra-anual, encara que la de la tardor és la més marcada.

Fusta tova i fusta dura

La fusta de les coníferes, com el pi, formada bàsicament per traqueides, és relativament uniforme. En contrast, les fustes dures, com la del cirerer d’arboç, constituïdes per vasos, mostren una porositat més heterogènia.

A banda d’aquesta diferència fonamental en la configuració del teixit llenyós, el pi i l’arboç segueixen a més un patró general de creixement diferent: arbori el primer i arbustiu el segon.

No obstant aquestes diferències, la resposta als factors climàtics (temperatura i humitat) és paral·lela. Cal tindre, present, però, que l’arboç i altres espècies mediterrànies poden mostrar una fluctuació intra-anual de densitat que hauria de ser explotada pels estudis dendrocronològics.

Lligams:

Xylogenesis reveals the genesis and ecological signal of IADFs in Pinus pinea L. and Arbutus unedo L.. A. Balzano, K. Čufar, G. Battipaglia, M. Merela, P. Prislan, G. Aronne, V. De Micco. Ann. Bot. mcy008 (2018).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: