Aquests dies he estat rellegint Mort accidental d’un anarquista, una de les obres potser més conegudes de Dario Fo, i m’ha tornat a arrencar molts somriures. És per això que estic ara escrivint aquesta entrada per animar-vos, a les persones que encara no l’hagueu llegit, a fer-ho.
Mort accidental d’un anarquista combina, com és habitual en el teatre de Fo, el sentit de l’humor i la denúncia del funcionament de diverses institucions, com la policia, la justícia i el govern.
El protagonista és un detingut que està sent interrogat i que acaba portant de corcoll el personal de la comissaria, revisant les condicions en les quals s’hi va produir un interrogatori anterior, d’un anarquista que va acabar mort, suïcidant-se llençant-se al buit per una de les finestres, segons la versió oficial.
I no us en conto més, que no vull esgarriar-vos-en la lectura.
Oriol López