El diumenge 7 d’agost del 2005, una forta tempesta eixuta s’abaté sobre el Parc Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, a la província de Jaén. Hi caigueren més de 550 llamps, que originaren 21 focs simultanis. Els treballs d’extinció duraren més de quatre dies. Els incendis més greus foren els de la Sierra de Las Villas (en els termes municipals de Villanueva del Arzobispo y de Santiago Pontones), seguits pels de Valdemarín (200 hectàrees cremades), Orcera i el de La Tovilla (en els termes de Segura de la Sierra y de Santiago Pontones, amb 500 hectàrees cremades). A la Sierra de las Villas, van desallotjar el dimarts 9 d’agost un miler de persones de la població de Coto Ríos i de diversos càmpings i cases rurals. En total resultaten afectades 5.900 hectàrees (el 2% de la superfície del parc), de les quals 4.900 hectàrees de zona forestal de pineda i de sotabosc, i unes 1.000 hectàrees de sòl agrícola, rocós i llits fluvials. De la pineda, el 60% de l’arbrat en sortí indemne, en haver-se difós el foc sobretot pels matolls i per l’estrat arbustiu. A partir de mostres de sòl recollides durant els tres anys posteriors a l’incendi en dues localitats parcialment afectades, un grup d’investigadors encapçalat per Juana Rodríguez, del Departamento de Biomedicina y Biotecnología de la Universidad de Alcalá, i José A. González-Pérez, del Grupo de Materia orgánica en Suelos y Sedimentos del CSIC de Sevilla, ha reconstruït l’impacte físico-químic i microbià del foc i de l’ulterior procés de recuperació. En un article que apareixerà en el número de setembre de la revista Science of The Total Environment, Rodríguez et al. posen de manifest com el foc augmentà en el sòl la quantitat de nitrogen i de matèria orgànica, i com això s’associà amb canvis en la composició microbiana (amb augment de proteobacteris i firmicutes i disminució d’acidobacteris i bacteroidetes) i, en termes general, amb una major diversitat microbiana i una activitat i producció de biomassa més elevades.
El Tranco de Beas, pantà de l’alt Guadalquivir construït entre el 1929 i el 1944, constitueix l’eix central del Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas (declarat el 1986). Les dues localitats estudiades per Rodríguez et al. són a la zona de Los Cerezos (2, amb un luvisol càlcic) i prop de Bujaraiza (1, amb un sòl rendzina damunt de carbonat). De cadascuna d’aquestes localitats s’estudien zones cremades (B1 i B2) i zones no-cremades (C1 i C2) durant el foc de l’agost del 2005. El seguiment de les característiques físico-químiques i microbianes d’aquestes quatre zones abasta un període de tres anys (2005-2008).
Un estudi físico-químic i microbiològic de sòls afectats i no-afectats pel foc del 2005 a la Sierra de Las Villas
El geoquímic José A. González-Pérez és científic titular del Grupo de Materia Orgánica en Suelos y Sedimentos (MOSS) del Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología (IRNAS-CSIC) de Sevilla. Francisco Javier González Vila és professor de recerca del MOSS.
Juana Rodríguez Bullido és professora titular del Departamento de Biomedicina y Biotecnología de la Universidad de Alcalá de Henares. D’aquest mateix departament són Adriana Turmero Hidalgo, el professor titular Manuel Hernández Cutuli i la catedràtica María Enriqueta Arias.
Andrew S. Ball és membre del Centre for Environmental Sustainability and Remediation (EnSuRe) de la RMIT University de Bundoora, a Austràlia.
El 19 de gener del 2018 aquests investigadors trametien a Science of The Total Environment un article sobre les pertorbacions físico-químiques i microbianes que resseguien durant tres anys sòls de dues localitats del Parc Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas afectades parcialment pel foc de l’agost del 2005. L’edició de l’article anà a càrrec de D. Barcelo. Hi seguí una revisió, completada el 19 de març, que fou acceptada per la revista el 3 d’abril de manera que aquest dilluns se’n va fer la publicació en-línia.
El foc de l’agost del 2005 fou atribuït a una tempesta elèctrica eixuta de gran intensitat. Les condicions meteorològiques d’una fortíssima onada de calor, en un estiu que ja era en termes generals força calorós sens dubte hi contribuïren. Aquest incendi fou el desastre més devastador i massiu del Parc, bo i més que afectà les zones centrals de major protecció. Els incendis forestals són una pertorbació recurrent en els boscos mediterranis, per la combinació de la biomassa com a combustible i de condicions ambientals d’elevada temperatura i baixa humitat. La sobreexposició turística del Parc és un factor que eleva el risc d’incendis provocats (intencionats o no) per la mà de l’home, però també els focs no-provocats, vinculats a la caiguda de llamps, també poden augmentar com a conseqüència d’estius més secs i calorosos a la regió mediterrània.
Fotografia de l’abril del 2006, vuit mesos després del foc, d’una zona del Parc Natural adjacent al Pantà del Tranco.
Els efectes del foc en paràmetres edàfics
Els sòls afectats per una crema severa de la superfície (B1 i B2) mostren un augment significatiu de la matèria orgànica que perdura passats tres anys. També hi ha un augment del nitrogen total edàfic.
Els comptatges de bacteris i fongs viables també tendeixen a augmentar en els sòls afectats per l’incendi, particularment quan ja han passat dos anys.
En la localització 2, de luvisols càlcics, hom registra en la zona cremada (B2) respecte de la no-cremada (C2) una disminució de la respiració induïda per substrat (SIR) un mes després de l’incendi. La SIR ens ofereix un índex de la biomassa i de l’activitat microbianes. Aquests nivells de SIR en la zona B2 igualaven els de la zona C2 una vegada passats 2-3 anys.
En canvi, en la localització 1, de sòl rendzina sobre roca mare de carbonat, la zona cremada (B1) mostra un augment de la SIR respecte de la zona no-cremada (C1) un mes després de l’incendi.
Rodríguez et al. estudiaren també en les mostres set activitats enzimàtiques diferents. L’única que mostrava diferències associades al foc era l’activitat fosfatasa, més elevada en els sòls de zones cremades.
La composició bacteriana
Les genoteques confeccionades a partir de les mostres de sòl han permès Rodríguez et al. d’analitzar la diversitat de la comunitat bacteriana de les àrees estudiades. El foc provocà una reducció del nombre de divisions (o phyla) bacterianes presents. Després de 2-3 anys, el nombre de divisions ja s’havia recuperat en aquestes zones, però amb canvis:
– algunes divisions passaven a ser més representades en els sòls de zones cremades, com és el cas de proteobacteris i de firmicutes.
– altres divisions tendien a disminuir, com els acidobacteris i els bacteroidetes.
El rol dels microorganismes edàfics en la recuperació del sòl posterior a l’incendi
Globalment, un incendi forestal suposa per als sòls de les zones afectades un augment de la disponibilitat de la matèria orgànica. Això provoca un augment de l’activitat microbiana, acompanyada d’un augment de la producció de biomassa, encara que la magnitud d’aquest efecte depengui del tipus concret de sòl. La comunitat microbiana resultant és menys diversa, però al cap de 2-3 anys recupera, ni que sigui parcialment l’estructura i el perfil funcional originaris.
Les zones estudiades es corresponen a les zones baixes i mitjanes del Parc que, vers el 2010, ja havien experimentat una recuperació òptima. Les zones d’alta muntanya, però, s’havien regenerat molt menys. En el 2010 es donava per concloses les obres de restauració de la Junta d’Andalusia: la major part dels 40 milions d’euros investits es concentrava en les zones més properes al Tranco, les prioritàries per als usos turístics. Aquestes operacions consistiren en controls fitosanitaris, correccions hidrològiques, plantacions de llavors, condicionament de pistes forestals i recuperacions paisatgístiques dels indrets més visitats.
Els microorganismes edàfics tenen un rol ben rellevant en garantir la retenció de matèria orgànica després del foc i permetre la recuperació ulterior de la coberta vegetal.
Lligams:
– Physico-chemical and microbial perturbations of Andalusian pine forest soils following a wildfire. Juana Rodríguez, José A. González-Pérez, Adriana Turmero, Manuel Hernández, Andrew S. Ball, Francisco J. González-Vila, M. Enriqueta Arias. Sci Total Environ 634: 650-660 (2018).
– El incendio en el parque de Cazorla arrasa más de 5.000 hectáreas en cuatro días. Raquel Hernández. El País, 11 de agosto del 2005.
– La Junta culmina la restauración del incendio de 2005 en el parque de Cazorla, Segura y Las Villas. Europa Press, 6 de agosto del 2010.
Des de la Mediterrània 