Richard Feynman, un geni atípic

Enguany es commemora el centenari del naixement del físic teòric Richard Phillips Feynman (Nova York, 1918 – Los Angeles, 1988). En aquest blog no podia faltar un apunt dedicat a commemorar aquesta efemèride!

El segle xx va ser el segle de la física, especialment a causa de les dues revolucions que van sacsejar els fonaments d’aquesta branca del coneixement: la revolució quàntica i la revolució relativista. D’entre la munió de personalitats que van contribuir a explorar aquestes noves àrees del saber (Planck, Einstein, Bohr, Born, Heisenberg, Schrödinger, Dirac, Pauli, Von Neumann, Wigner, Feynman…), probablement Richard  Feynman és el que més s’ajusta a la descripció de geni atípic. Vegem-ne els motius.

12 fets de la vida i l’obra de Richard Feynman que cal saber

1. Es va llicenciar al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es va doctorar a la Universitat de Princeton i va impartir docència a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
2. Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules  en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps.
3. Va col·laborar amb Murray Gell-Mann en la descripció de la interacció nuclear feble (una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la interacció nuclear forta, la gravetat i la interacció electromagnètica).
4. En física de partícules va teoritzar sobre el model parton, precursor de la cromodinàmica quàntica (una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons).
5. En física de la superfluïdesa de l’heli líquid, va observar que la superfluïdesa era un comportament quàntic observable a escala macroscòpica.
6. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1965 per la seva recerca en electrodinàmica quàntica (conjuntament amb Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga).
7. Va col·laborar en el Projecte Manhattan, a Los Alamos, en què es va desenvolupar la bomba atòmica, com a responsable de la divisió de càlcul del projecte i de la supervisió de la seguretat de les plantes d’enriquiment d’urani.
8. Va ser nomenat membre de la Comissió Rogers, encarregada d’investigar l’accident del transbordador espacial Challenger, 73 segons després d’enlairar-se, el 28 de gener del 1986.
9. Va destacar com a extraordinari docent. Les seves mítiques Feynman’s lectures on physics, Vol I, II, III  són una obra referent per a estudiants de primers cursos del grau de ciències físiques, en un estil força allunyat del dels llibres de text convencionals.
10. Cal esmentar la seva faceta visionària: és considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar el desenvolupament dels ordinadors quàntics, com es desprèn de la lectura de la seva conferència There’s Plenty of Room at the Bottom, on planteja la possibilitat de manipulació directa d’àtoms individuals.
11. En la seva obra Surely you are joking Mr. Feynman! Adventures of a Curious character, un Feynman culte, enginyós, entremaliat i dotat d’un gran sentit de l’humor ens explica com es poden fer compatibles haver explicat física a personalitats com ara Albert Einstein o John von Neumann amb ser un virtuós dels bongos en una companyia de ballet brasilera.
12. Segons la revista Physics World, d’una llista de 130 físics d’arreu del món, Feynman es troba entre els deu físics més importants de la història.

La commemoració de l’Any Feynman a Catalunya

Per aprofundir-hi…

El butlletí electrònic RECERCAT també s’ha afegit a la celebració de l’efemèride amb un número especial que es fa ressò de la vida i l’obra del savi estatunidenc, així com de la recerca que es duu a terme a Catalunya en els àmbits de coneixement relacionats amb Feynman.

A més de les seccions habituals del butlletí, trobareu un article d’anàlisi i una infografia sobre la figura i l’obra d’aquest geni atípic, i les visions en forma d’article de cinc especialistes provinents del món acadèmic i de la recerca, vinculats a l’àmbit de coneixement de Richard Feynman:

• El catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable del grup Quàntic del Barcelona Supercomputing Center, José Ignacio Latorre (Feynman, el geni).
• Els catedràtics de Física Teòrica de la UB Josep Maria Pons i Joan Soto (L’electrodinàmica quàntica sempre té un paper en la nostra recerca sobre els límits del model estàndard).
• El director de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), Pablo Ordejón (Feynman, el científic que va intuir el futur).
• El catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Eladi Baños, (Feynman, un virtuós (també) de la docència).

I per acabar, un vídeo extret d’una entrevista de Feynman a la BBC, de l’any 1981, on aquest investigador insòlit, curiós, escèptic i genial alhora, ens descriu la bellesa d’una flor (una esplèndida descripció on s’uneixen art i ciència):

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...