Què és la ciència oberta? Es fa difícil de definir un concepte tan ampli. Com va dir el director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, Lluís Anglada, durant el seminari definir la ciència oberta és força complex, perquè és una mena de terra ignota: ara per ara la ciència oberta és una aposta. En aquest article explorarem tot un seguit de documents i articles destinats a descobrir el concepte de ciència oberta.
La Comissió Europea, la gran impulsora
El concepte de ciència oberta s’inscriu en el marc dels requeriments de la Comissió Europea, que en el seu programa marc Horitzó 2020 assenyala la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca com a dos àmbits que cal potenciar per fer arribar la ciència a la societat. A més, la ciència oberta és un dels tres pilars del futur programa marc de finançament de recerca i innovació Horizon Europe (2021-2027).
D’acord amb el document Open innovation, open science, open to the world, la ciència oberta representa un nou enfocament del procés científic, basat en el treball cooperatiu i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.
Les principals característiques que engloba el concepte de ciència oberta són, entre d’altres:
- Fomentar i facilitar la publicació en accés obert dels resultats de la recerca (publicacions i dades, open access).
- Impulsar el reaprofitament de les dades de recerca (open research).
- Posar a disposició del públic per a la seva reutilització totes aquelles dades que puguin ser d’interès per a la societat (open data).
- Impulsar la utilització de les xarxes socials per part dels investigadors, per tal d’incrementar la cooperació entre investigadors, així com la visibilitat i l’impacte de la seva recerca (#socialmedia4researchers), amb la progressiva introducció de les noves mètriques alternatives (altmetrics).
- Fomentar la ciència ciutadana (citizen science) i els recursos educatius en obert (OER).
I els estats europeus?
A Holanda ja fa més de dos anys anys que van posar fil a l’agulla amb l’Amsterdam Call for Action on Open Science, del 2016, del qual es va derivar l’any 2017 un pla estatal extens i molt ben treballat. A Estònia s’han fet públics recentment dos treballs de recerca que pretenen ser l’embrió del futur pla estatal de ciència oberta estonià.
A França, el passat 4 de juliol la ministra d’Educació Superior, Recerca i Innovació, Frédérique Vidal, anunciava a so de bombo i platerets el Pla Nacional de Ciència Oberta (heus ací el discurs), que estableix les condicions per al desenvolupament de la ciència oberta a França i consta de tres eixos:
- El primer eix té per objectiu generalitzar l’obertura de les publicacions, amb l’obligació de difondre en accés obert els articles basats en projectes de recerca finançats amb fons públics. Aquest primer eix també preveu la creació d’un fons per a la ciència oberta.
- El segon eix consisteix a estructurar i obrir les dades de recerca. Aquesta decisió anirà acompanyada de l’obligació que les dades de la recerca finançada amb fons públics estiguin disponibles en accés obert. També es promourà l’associació de dades estructurades i obertes dels articles publicats.
- Finalment, el tercer eix té com a objectiu situar França en una posició capdavantera pel que fa al desenvolupament de la ciència oberta, amb la implementació de plans de capacitació i comunicació sobre les possibilitats de les publicacions en accés obert i les dades obertes com a prioritats.
I les universitats? I les biblioteques?
Pel que fa al món acadèmic, tant la League of European Research Universities (LERU) com l’European University Association (EUA) estan fent els deures, amb la recent publicació (maig i juny, respectivament) de sengles fulls de ruta sobre com implementar la ciència oberta en l’educació superior. Particularment interessant, per extensió i aprofundiment, m’ha semblat el primer dels dos documents:
- Open Science and its role in universities: a roadmap for cultural change (LERU)
- EUA Roadmap on Research Assessment in the Transition to Open Science
D’altra banda, la Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER), una xarxa europea amb 430 biblioteques nacionals, universitàries i especialitzades que té la ciència oberta com a un dels pilars estratègics, també ha publicat el seu full de ruta (LIBER Open Science Roadmap). El document inclou vuit aportacions en forma d’article de personalitats influents del món open (open science champions), entre els quals m’agradaria destacar Ignasi Labastida, del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Per aprofundir-hi…
- Open science: Sharing is caring, but is privacy theft?, de David Mehler i Kevin Weiner. Publicat al blog PLOS Neuro Community el 31 de gener de 2018.
- Biblioteques a ritme de recerca: comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta. CRAI Universitat de Barcelona. Abril 2017.
- Monográfico InfoDoc sobre Ciencia Abierta. Biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca. 5 de juliol de 2018.
Conclusions
Estem davant d’un nou paradigma, que implicarà un canvi cultural? El que és evident és que la ciència oberta implicarà la introducció de noves pràctiques i l’adquisició de noves habilitats per a l’ecosistema de l’ensenyament superior i de la recerca. La ciència oberta acabarà amarant a mig termini aquest ecosistema, la qual cosa permetrà que hi hagi més transparència (accountability) i que el coneixement arribi millor a la societat. Com deia Lluís Anglada, la ciència oberta és una aposta, però en aquest cas tots hi guanyarem. Faites vos jeux, mesdames et messieurs!
Anotacions relacionades:
- La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
- Open access: un debat obert
- Open access, accés obert a la recerca científica
- BCN = #OpenScience + #OpenAccess
- La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
- Open access: 10 recomanacions
- 6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
- Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic