La diversitat genètica del ciprínid ródeus (Zoogenètica mediterrània, 52/2018)

Rhodeus amarus (Bloch, 1782) és un peix de la família dels ciprínids. Viu en les conques fluvials d’Europa des del Roina fins al Neva. Fet i fet, Marcus Elieser Bloch el va classificar el 1782 com a “Cyprinus amarus”. Fou Agassiz, en el 1832, el que va crear el gènere “Rhodeus” per incloure-hi aquesta espècie i algunes de semblants. El ródeus viu en aigües poc fondes, damunt substrats de sorra o de fang, alimentant-se de la vegetació aquàtica, per també de cucs, larves d’insectes i petits crustacis. Arriba a fer uns 10 cm. Les femelles desoven en l’interior de musclos, i serà allà on el mascles els fertilitza. Les larves resultants viuran dins de la closca del musclo durant un mes, per acabar de madurar durant l’any següent a fora. El ródeus és una de les espècies model per al Laboratori de Martin Reichard d’ecologia evolutiva de peixos, adscrit a l’Institut de Biologia de Vertebrats de Brno, de l’Acadèmia Txeca de Ciències. Reichard és l’autor correspondent d’un article que aquesta setmana avança la revista Molecular Phylogenetics and Evolution. En aquest article, Bartákova et al. investiguen la diversitat genètica del ródeus del Roina al Neva, amb especial atenció per les poblacions balcàniques, pòntiques i caspianes. És remarcable que hi hagi una notable diversitat genètica en una espècie relativament uniforme. Bartákova et al. identifiquen sis llinatges mitocondrials en el ródeus, que es relacionen també amb la diversitat de microsatèl·lits nuclears. Aquesta diversitat genètica és interpretada d’acord amb les glaciacions recurrents de l’hemisferi nord durant el Quaternari. Dels sis llinatges mitocondrials, tan sols dos s’haurien expandit per Europa, mentre uns altres quatre haurien romàs endèmics. Els sis llinatges han tingut poc contacte posterior, bàsicament consistent en l’efecte d’introduccions recents.

El ródeus s’estructura en vuit llinatges mitocondrials: el danubià (A), l’oriental (B), el traci (C), el ponto-egeu (D), el còlquic (E), el caspià (F) i l’amurià (G). El llinatge amurià es correspon a l’espècie “Rhodeus sericeus”. Els llinatges D i E han estat descrites com a espècies endèmiques, “R. meridionalis” i “R. colchicus” respectivament. Segons Bartáková et al. potser caldria reconsiderar la posició taxonòmica dels llinatges traci i caspià, actualment inclosos en l’espècie “R. amarus”

Rhodeus amarus, una espècie complexa

El Reichard Lab és integrat per ecòlegs evolutius que fan ús dels peixos per estudiar l’evolució del cicle biològic i del sistema d’aparellament, així com aspectes de la selecció sexual, la coevolució hoste-paràsit i l’efecte de les espècies invasives. El gènere Rhodeus és un dels seus organismes models.

Les dades indiquen que la major biodiversitat del gènere Rhodeus es troba a l’Europa sud-oriental i l’Àsia sud-occidental. Com passa en altres peixos d’aigua dolça això s’explica per endemismes locals que s’originaren a partir de llinatges pleistocènics que, amb l’entrada de l’actual període interglacial, quedaren isolats de les poblacions més septentrionals.

Veronika Bartáková és una investigadora post-doctoral de l’Ústav biologie obratlovců de Brno, i del Departament de Botànica i Zoologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Masaryk de la mateixa capital de Moràvia. Josef Bryja és ecòleg molecular dels mateixos centres.

Radek Šanda treballa al Departament de Zoologia del Museu Nacional, a Praga.

Yusuf Bektas és doctor en biologia molecular del Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Pesqueries de la Universitat Recep Tayyip Erdogan de Rize, a Turquia.

Тихомир Стефанов és ictiòleg del Museu Nacional d’Història Natural de l’Acadèmia Búlgara de Ciències, a Sofia.

Lukáš Choleva treballa al Laboratori de Genètica de Peixos de l’Institut de Fisiologia i Genètica Animals, amb seu a Liběchov, centre adscrit a l’Acadèmia Txeca de Ciències. També és membre del Departament de Biologia i Ecologia de la Facultat de Ciència de la Universitat d’Ostrava.

Carl Smith és membre de l’Institut de Biologia de Vertebrats de Brno. També és professor del Departament d’Ecologia i Zoologia de Vertebrats de la Universitat de Łódź, així com de la School of Biology i del Bell-Pettigrew Museum of Natural History de la University of St. Andrews.

Aquests investigadors fonamenten el seu estudi en un genotipat de 12 loci de microsatèl·lits polimòrfics i d’una seqüenciació parcial del gen mitocondrial del citocrom b (gen CYTB). En total, s’ha fet el genotipat i la seqüenciació indicades en 1038 individus de 60 poblacions diferents de ródeus. En seleccionar les poblacions d’estudi, hom posà èmfasi en les regions balcànica, pòntica i caspiana.

Sis llinatges mitocondrials

Les seqüències del gen CYTB són utilitzades per Bartáková et al. per inferior les relacions filogenètiques i la demografia històrica del ródeus. Els marcadors de microsatèl·lits els ajuden a descriure la variabilitat i l’estructura genètiques a una escala més fina.

Bartáková et al. descriuen sis llinatges mitocondrials:
– el llinatge A es distribueix per tota l’Europa central i occidental, i és dominant a la zona oriental.
– el llinatge B té també una àmplia distribució, dominant a la zona del Danubi.
– el llinatge C es restringeix a la regió pòntica i egea de Grècia, particularment a Tràcia.
– el llinatge D es restringeix a la regió pòntica i egea de Grècia, i es correspon a l’espècie endèmica ja descrita R. meridionalis S. L. Karaman, 1924.
– el llinatge E és present a les conques fluvials meridionals de la Mar Negra. Es correspon a l’espècie endèmica descrita a Geòrgia com a R. colchicus Bogutskaya & Komlev, 2001.
– el llinatge F és present a les conques meridionals de la Mar Càspia.

El ródeus de l’Amur en aquest estudi, fa de llinatge extern (llinatge G). Dels altres sis llinatges, C i D formen un clade a banda. Dels quatre llinatges ABEF, el més separat és el llinatge B, i la menor distància es troba entre els llinatges A i F.

A i B són els dos llinatges mitocondrials de distribució general. Entre ells presenten dues zones de contacte secundari.

Les dades de microsatèl·lits mostren que els llinatges A, B i C han experimentat una expansió recent. En general, la distribució geogràfica de la variabilitat de microsatèl·lits es correspon amb els llinatges mitocondrials, de forma que aquests llinatges es corresponen a poblacions ben estructurades.

Hom diu que aquesta diversitat genètica és “críptica”, en el sentit que no es correspon a diferències morfològiques pregones. Els llinatges C, D, E i F mostren de tota manera una divergència considerable, que s’explicaria per la deriva gènica. La noció de les regions ponto-egea i caspiana com a regions “refugi” rep, doncs, un suport amb aquest estudi. També la rep la consideració com a espècies dels endemismes R. meridionalis (conques fluvials de Vardar fins a Pinios) i R. colchicus (a la Geòrgia sudcaucàsic), que serien respectivament els llinatges D i E.

Bartáková et al. també conviden a fer una avaluació taxonòmica dels llinatges C i F, que podria conduir a la descripció d’una espècie tràcia i d’una espècie caspiana, respectivament.

Lligams:

High cryptic diversity of bitterling fish in the southern West Palearctic. Veronika Bartáková, Josef Bryja, Radek Šanda, Yusuf Bektas, Tihomir Stefanov, Lukáš Choleva, Carl Smith, Martin Reichard. Mol. Phylogenet. Evol. pii: S1055-7903(18)30553-0 (2018)

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: