La violència a les aules

Els colpistes de 1936 de seguida van entendre el perill que per a ells representaven els mestres. Per això, entre les primeres actuacions que van fer va ser depurar i retirar els mestres de la república dels seus llocs de treball i substituir-los per afectes al règim, no necessàriament mestres. Així és com el feixisme i la violència van entrar a les aules.

Explicava un dels molts casos de violència a les aules a l’entrada “La escuela”. Avui n’explicaré un altre:

Eren els anys 70 del segle passat, en plena dictadura.

Un company es va posar a parlar dins de la classe. Segurament no era el primer cop que ho feia i el mestre, un senyor gran, no ho va poder suportar i va esclatar en ira. Va anar cap el company, el va arrencar del seu seient, el va arrossegar i el va tirar al terra. S’hi va posar a sobre i, agafant-lo pel cap, l’anava rebotent contra terra.

Les classes tenien una porta que donava al corredor, amb una finestra que permetia des de fora veure què passava dins de l’aula.

Un mestre jove va passar per allí i va mirar per la finestra. Quan va veure el que passava, va entrar, va prendre de les mans el nen que estava sent colpejat i va tranquil·litzar el mestre gran.

Entenc que hem d’estar agraïts a la valentia i l’acció d’aquest mestre jove. El nen colpejat segurament li deu la vida, el mestre gran evitar haver d’anar a presó per haver matat un nen i nosaltres ens vam estalviar de ser testimonis de l’assassinat.

De totes maneres, recordar que el mestre jove que el va parar també exercia la violència dins de la seva aula. Una vegada que jo era a la seva classe, un company es va posar a parlar, el va treure del seu seient i, posant-lo al mig de la classe, el va agafar per l’orella i li la va recargolar Primer al nen se li va posar la cara roja, després li van començar a saltar algunes llàgrimes, tot i que no volia plorar en públic.

Oriol López