El gener del 1953, a Mont Lassois (Vix, Côte-d’Or, nord de Borgonya), en el curs de les excavacions del jaciment celta hom trobà la tomba d’una dona. La riquesa de l’enterrament va fer que hom parlés de la “princesa de Vix”. Es tractava d’una dama morta a 40 anys, de 160 cm d’altura, i que hauria viscut vers el segle VI a.C. Aquesta i altres restes trobades a Vix-Mont Lassois indiquen la rellevància d’aquest lloc principesc en l’època primerenca de la civilització cèltica (períodes Hallstatt i La Téne). Els aixovars trobats en els túmuls funeraris presenten notables exemples de productes importats de la Conca Mediterrània. Troballes semblants s’han realitzat en altres jaciments de tombes principesques celtes dels segles VII-V a.C. Hom ha interpretat que la presència de recipients grecs és una mostra de com les elits celtes havien adoptat elements de la cultura mediterrània del vi. Maxime Rageot, de la Universitat de Tübingen, i altres arqueòlegs han revisat aquesta hipòtesi a través d’una anàlisi de residus orgànics de 99 recipients del jaciment de Vix-Mont Lassois. En un article a PLoS One presenten els resultats d’aquesta recerca. Entre els recipients n’hi ha d’importats des de la Conca Mediterrània i de ceràmica local. En recipients importats, Rageot et al. han identificat olis vegetals i vi de procedència mediterrània. Tant en recipients importats com locals hom troba restes de vi, però també de cerveses. A més de poder identificar aquestes begudes, han pogut observar greixos, olis, ceres i resines de diferents procedències animals i vegetals. L’interès d’un estudi d’aquestes característiques és la valoració quantitativa dels patrons de consum de la població a estudiar (en aquest cas, les elits celtes dels segle VII-V a.C.). Cal remarcar la rellevància dels productes apícoles (mel, cera, etc.) i de begudes fermentades de mill. Els patrons de consum no són homogenis en el jaciment, i traspuen canvis en diferents períodes i segons els diferents estatus de la societat.
Cratera grega de bronze trobada a la tomba de l’anomenada “princesa de Vix”. És el recipient metàl·lic més gros que s’hagi preservat de l’antiguitat.
Anàlisis de residus orgànics en restes arqueològiques de recipients
Aquesta recerca fou concebuda per Maxime Rageot, Angela Mötsch, Birgit Schorer, Dirk Krausse, Thomas Hoppe, Philipp Stockhammer i Cynthianne Spiteri. Rageot, del Departament de Ur- und Frühgeschichte de la Universität Tübingen, va fer la tesi sobre l’aplicació de la química en la identificació de substàncies adhesives en jaciments arqueològics de la Mediterrània Nord-Occidental. Mötsch és membre del Max-Planck-Institut für Menschheitsgeschichte, de Jena. Schorer i Hoppe treballen al Landesmuseum Württemberg, de Stuttgart. Krausse és membre de la Landesamt für Denkmalpflege im Regierungspräsidium Stuttgart, a Esslingen. Stockhammer és membre de l’ Institut für Vor- und Frühgeschichtliche Archäologie und Provinzialrömische Archäologie de la Ludwig-Maximilians-Universität München, així com del Max-Planck-Institut für Menschheitsgeschichte de Jena. Spitteri és professora de la Universitat de Tübingen.
L’anàlisi formal fou dut a terme per Rageot i per dos altres membres del Departament de Tübingen, Stephen Buckley i Sara Cafisso. En la investigació participaren Rageot, Mötsch, Schorer, David Bardel (de l’INRAP de Villeneuve-d’Ascq i de l’ArTeHiS de Dijon), Alexandra Winkler (de l’Institut für Archäologie Fachbereich Prähistorische Archäologie de la Universitat de Zuric), Federica Sacchetti (de la Universitat d’Ais-Marselha). Rageot realitzà el disseny metodològic i la visualització de les dades. Hi aportaren recursos Winkler, Bruno Chaume (de l’ArTeHiS de Dijon) i Philippe Della Casa (de la Universitat de Zuric). Hi aportà finançament Stockhammer, mentre que Rageot en rep del Deutsches Bundesministerium für Bildung und Forschung. El projecte fou administrat per Janine Fries-Knoblach (de la Universitat de Munic) i Stockhammer. La redacció del primer esborrany de l’article la feren Rageot, Stockhammer i Spiteri. Aquests tres foren els autors corresponents amb la revista PLoS One, que rebé l’article original el 6 de març del 2019. L’edició anà a càrrec de Walid Elfalleh, de l’Institut Superior de Ciències Aplicades i Tecnologia de la Universitat de Gabes (Tunísia). El 22 de maig l’article era acceptat, i es publicà el dimecres 19 de juny.
Les pràctiques de consum dels primers celtes han quedat registrades en recipients trobats en jaciments de poblats i de tombes. Es tracta sovint de recipients emprats per a les grans ocasions. Alguns d’aquests recipients procedeixen de l’àrea mediterrània, i s’interpreta això com una mostra de l’adopció per part de les elits celtes dels banquets de les elits mediterrànies, particularment gregues. Les fonts antigues grecollatines repeteixen el tòpic de la vinculació del vi amb la civilització i, per tant, l’absència d’una cultura del vi autòctona al nord dels Alps seria indici de la barbàrie inguarible dels pobles septentrionals. Sense tants prejudicis, els investigadors actuals proven d’entendre els bescanvis culturals entre el món cèltic i el món mediterrani, i com la influència mediterrània participà en la mateixa construcció de la civilització cèltica. L’anàlisi de residus orgànics, en oferir dades quantitatives sobre patrons de consum, és un dels fonaments d’aquestes investigacions sobre dinàmica cultural.
El jaciment de Vix-Mont Lassois, a l’actual Borgonya, data de principis de l’edat de ferro. S’hi han trobat diferents complexos funeraris dels segles VII a V a.C. En aquell temps era lloc elevat fortificat d’importància estratègica en trobar-se en el límit de la navegabilitat del Sena, dins de la gran ruta comercial que posava en contacte les Illes Britàniques (font d’estany i d’altres matèries primeres) i les cultures mediterrànies (etruscos, grecs, etc.). Entre la ceràmica trobada al jaciment de Vix-Mont Lassois hi ha centenars de peces d’origen mediterrani: ceràmica àtica de figures negres o de figures vermelles, àmfores de transport d’origen massaliota, etc.
Rageot et al. han investigat 99 recipients, 83 d’origen local i 16 importats de l’àrea mediterrània. Dels 16 importats, n’hi ha 5 copes àtiques, 5 crateres, 5 àmfores i 1 bol massaliota. Del 83 recipients locals seleccionats, 68 es corresponen a recipients de luxe, fets a mà (41) o al torn (27): 45 són recipients baixos (copes, etc.) i 23 són recipients alts (àmfores o crateres). Els recipients baixos (copes, bols) serien els emprats per beure-hi directament o per servir-hi, o bé per a la preparació d’aliments i begudes. Els recipients alts (ampolles, gerros) s’adreçarien al transport i a l’emmagatzematge, encara que també s’utilitzarien en la preparació de begudes i aliments, i en servir begudes en copes i bols. En l’anàlisi també s’inclouen 15 recipients corrents, que reflectirien pràctiques d’emmagatzematge, cocció o transport.
Tipologia de recipients de jaciments celtes, segons David Bardel
Els recipients triats volien ésser representatius de diferents contextos del jaciment de Vix-Mont Lassois:
– dels assentaments de l’acròpolis, datats en el període D2-D3 de Hallstatt (530-480 a.C.). Era la zona principesca de l’enclavament, marcada per un gran edifici absidial. En les ceràmiques trobades hi ha un percentatge elevat de peces fines i importades (àtiques, jòniques, massaliotes).
– dels assentaments de la part inferior, datats en el període D2-D3 de Hallstatt, tant a l’est (“Les Renards”) com a l’oest (“Champ Fossé”, àrea d’activitats artesanals). S’hi seleccionaren peces de ceràmica fina i corrent.
– d’assentaments de l’àrea externa, datats entre el període D3 de Hallstatt i el període A de La Tène (principis del segle V a.C.), com “Le Breuil” (situat prop dels cementiris de la plana). S’hi seleccionaren peces de ceràmica fina.
Les 99 peces de ceràmica analitzades procedien dels fons del Musée du Pays Châtillonnais – Trésor de Vix, a Châtillon-sur-Seine. Com a controls de contaminació exògena s’utilitzaren mostres de sòl de la fita 211 de Les Renards i del sector A de Champ Fossé.
Les peces eren netejades, obtenint-se en aquest procés una mostra de la “capa 1” (capa superficial). Seguidament, s’hi feia una perforació per tal de recuperar 2 grams de la capa inferior (“capa 2”). De les mostres obtingudes es feia una extracció en diclorometà-metanol (2:1) amb ultrasons. L’extracte lipídic era derivat amb N,O-bis(trimetilsilil)trifluoroacetamida i piridina, i analitzat per cromatografia de gasos (GC), i per cromatografia de gasos acoblada a una espectroscòpia de masses (GC-MS). Alíquotes de l’extracte lipídic foren hidrolitzades i metilades, i els esters metílics d’àcids grassos resultants foren analitzats per detector d’ionització en flama (GC-FID/MS) i per combustió acoblada a espectrometria de masses de ratio isotòpica (GC-C-IRMS, realitzada a la University of Liverpool). Altres alíquotes de pols eren extretes en KOH o BF3 per fer una valoració dels compostos carboxílics de cadena curta, i que no podien ésser analitzades pels protocols anteriors ja que són substàncies insolubles en compostos orgànics com el diclorometà i el metanol.
Els resultats de la “capa 2” eren considerats representatius de la peça, mentre que els de la “capa 1” servien per comprovar la possible contaminació exògena.
Els productes orgànics trobats a la ceràmica de Vix-Mont Lassois
En 90 de les 99 peces s’aconseguiren resultats sobre biomarcadors moleculars. En la majoria de les peces (85) es recuperà una quantitat superior a 5 µg/g de lípid. De les peces que no arribaven a aquesta quantitat n’hi havia dues que presentaven restes de miliacina i tres presentaven àcids carboxílics de cadena curta.
Rageot et al. identificaren en les mostres àcids grassos, n-alcohols, n-alcans, esters de cadena llarga, triglicèrids, terpens i compostos carboxílics de cadena curta. Totes aquestes substàncies poden derivar de diferents productes orgànics naturals: greix animal, productes làctics, cera d’abelles, ceres i olis vegetals, resines, quitrà, raïm i vi, cereals, i begudes fermentades d’ordi o mill. La presència de cerveses queda constatada a través de la detecció de bacteriohopanoids.
Restes de greixos animals es trobaren en 11 peces. Es tracta de triglicèrids saturats que, per la seva distribució, podrien derivar de productes làctics, de greix de remugant i de greix porcí. En aquests triglicèrids dominen especialment l’àcid palmític i l’esteàrics.
En 40 peces es trobaren esters palmítics de cadena llarga. La hidròlisi d’aquests productes donava lloc a àcid palmític i a n-alcohols de cadenes de 22 a 34 àtoms de carboni. També s’associaven a n-alcans i a altres àcids grassos saturats (de 24 a 28 àtoms de carboni). Tot plegat assenyala la presència de cera d’abelles. Que vora el 50% dels recipients analitzats presentin restes de cera d’abelles indica la rellevància de l’explotació de productes apícoles. La mateixa cera podria haver-se utilitzat com a ingredient alimentari, cosmètic i en diversos usos tecnològics. Que hi hagi restes de cera en recipients baixos pot indicar el consum d’aiguamel fermentada.
En 36 peces es troben esters d’àcid palmític, esteàric i araquídics que podrien indicar la presència de ceres vegetals. En 20 peces es troba més quantitat d’àcid oleic que d’àcid esteàrics; en 12 peces s’hi troba àcid linoleic; en tres peces es troben triglicèrids insaturats. Tot plegat indicaria l’ús plantes oleaginoses (llinosa, rosella d’opi, camelina), però també hi hauria una certa presència d’oli d’oliva.
En 18 peces s’hi troba miliacina, un triterpenoid que indicaria la presència de mill (Panicum miliaceum). Aquest, doncs, devia ésser un cereal bàsic en l’alimentació (com a gra sencer, en farinetes o en pastissos). Cal pensar que l’absorció de la miliacina en la ceràmica seria més fàcil en procediments de preparació de farinetes o de cervesa. Val a dir, però, que aquests resultats no coincideixen del tot amb les dades arqueobotàniques, que mostren que, a banda del mill, en el Westhallstattkreis, també es consumia blat, sègol i ordi.
En 26 peces es detectaven diterpenoids de la família dels avets. En 6 es podien detectar diterpenoids del gènere Pinus. En 4 es detectaven productes d’escorça o saba de bedoll.
En 20 peces es detectaren àcids carboxílics de cadena curta (succínic, fumàric, màlic, tartàric). L’àcid tartàric, present en 16 peces, es considera un biomarcador del raïm. Cal pensar que el vi a aquesta zona i època tan sols podia arribar importat de l’àrea mediterrània.
En 39 peces es detecta una sèrie de compostos que correspondrien a hopans. Els hopans són biomarcadors de begudes alcohòliques diferents del vi. Els bacteriohopanoids es detecten únicament en ceràmiques fines, sobretot procedents de la part alta del jaciment. Cal pensar que són un indici de l’ús de begudes alcohòliques fetes de la fermentació de mill o ordi.
La interpretació dels recipients d’acord amb al seu contingut
Els recipients alts de factura fina inclosos en l’estudi són 5 àmfores àtiques, 5 crateres àtiques i 18 gerres o ampolles de fabricació local. Tots s’associen, d’acord amb l’anàlisi de residus orgànics, amb continguts líquids o semi-líquids. En 3 de les 18 gerres s’hi troben restes de cera d’abella, que és absent en els envasos importats. En les 5 àmfores àtiques, en 3 de les crateres i en 10 de les gerres locals hi ha presència de bacteriohopanoids, sovint acompanyats de restes de ceres i/o olis vegetals. En 2 de les àmfores àtiques i 2 de les crateres hi ha indicis de vi (àcid tartàric). En algunes de les gerres hi ha marques de corrosió que, per les restes orgàniques trobades, fan pensar en què s’utilitzaven per a la preparació de cerveses.
Els recipients baixos de factura fina inclosos en l’estudi són 44. Hi ha poca presència de vi. Cal constatar indicis de presència de cervesa en 5 bols àtics de la part alta del jaciment.
Els recipients de factura corrent inclosos en l’estudi són 15. Es caracteritzen per una diversitat de continguts, que fan pensar en barreges o en canvis d’ús. En l’àrea baixa de Les Renards es detecta la presència de vi en 3 d’aquests recipients. En l’àrea baixa de Champ Fossé, hi ha 4 recipients amb presència de miliacina.
Geografia del consum
Resultats de les anàlisis de residus orgànics d’acord amb l’emplaçament del jaciment
En la part alta del jaciment, els recipients fins indiquen el consum de begudes fermentades de cereals, d’olis vegetals, de begudes fermentades derivades de bedoll i de resines de pinàcies. També hi ha presència de vi en les àmfores i crateres àtiques. Els recipients importats eren utilitzats per al consum de vi i cervesa.
En la zona més artesanal de la part baixa (Les Renards), els recipients indiquen una elevada presència de productes animals i de mill. És remarcable que en algun recipient baix de factura local hi hagi restes de vi, cosa que es podria atribuir a que aquesta zona és l’adjacent al riu Sena, i podria constituir un lloc d’emmagatzematge i processament d’aliments i begudes importades.
En la zona de Champ Fossé hi ha un major indici de consum i producció de derivats del mill.
En la zona més exterior de Le Breuil hi ha presència de vi en bols fins fets a mà, i en una ampolla feta al torn. És curiós que una de les ampolles s’hi hagi trobat greix de remugant. A Le Breuil no hi ha indicis ni de bacteriohopanoids ni d’olis vegetals. Les diferències de Le Breuil es podrien explicar bé pel caràcter més tardà d’aquest assentament o bé per un estatus específic associat a l’àrea d’enterrament.
Excavacions en la campanya del 2014 prop de les muralles de Vix-Mont Lassois
Beure a Vix-Mont Lassois
Les dades de Rageot et al. remarquen la importància de les begudes alcohòliques en aquesta etapa primerenca de la cultura celta. La preparació i consum de begudes alcohòliques ajuda a entendre l’estructuració social i espacial d’aquesta localitat celta. La cervesa derivada d’ordi o la beguda elaborada a partir de bedoll s’associen a la part alta, on es devien concentrar les celebracions de banquets i els habitatges de les elits. També seria la part alta la que complementaria aquestes begudes alcohòliques locals amb el consum de vi importat. És interessant remarcar que els recipients importats d’Àtica no es feien servir únicament per beure-hi vi sinó també begudes locals.
La cervesa derivada del mill s’associa a la part baixa. No obstant també en aquesta zona hi ha indicis de presència de vi, però més com a zona de magatzem que no pas de consum.
En els recipients analitzats hi ha quantitats notables de cera d’abella. Cal pensar que en la zona hi havia una forta explotació de ruscos, potser amb domesticació d’abelles i tot.
La importació de productes mediterranis
Les anàlisis de residus orgànics indiquen la importació de productes d’origen mediterrani (vi, oli d’oliva, resina de pi). Pel que fa als recipients importats hom veu que les crateres i àmfores importades retenen la seva associació amb productes d’origen mediterrani. En canvi, les copes i calzes importades des de la Mediterrània poden adquirir un nou ús com a recipient per veure i servir begudes alcohòliques locals.
Lligams:
– New insights into Early Celtic consumption practices: Organic residue analyses of local and imported pottery from Vix-Mont Lassois. Maxime Rageot, Angela Mötsch, Birgit Schorer, David Bardel, Alexandra Winkler, Federica Sacchetti, Bruno Chaume, Philippe Della Casa, Stephen Buckley, Sara Cafisso, Janine Fries-Knoblach, Dirk Krausse, Thomas Hoppe, Philipp Stockhammer, Cynthianne Spiteri. PLoS One 14: e0218001 (2019).
Des de la Mediterrània 