L’Odissea

Odissea

L’Odissea d’Homer i les aventures i desventures del seu protagonista Odisseu, més conegut entre nosaltres com a Ulisses, en el seu accidentat viatge de retorn des de Troia a Ítaca, ens segueixen fascinant encara tres mil·lennis després de la composició d’una de les obres més conegudes de la literatura clàssica grega i que més impacte han tingut al llarg dels segles en el nostre imaginari col·lectiu.

Tenim la sort de comptar amb molt bones traduccions de l’Odissea al català, entre les quals destaca la segona de les traduccions que va fer-ne en vers, com a l’original, el poeta Carles Riba l’any 1948, editada per Alpha el 1953.

La imatge que acompanya aquest article correspon a la portada del primer dels 4 volums de l’edició que en va fer el 2010 la Fundació Bernat Metge, bilingüe grec-català, utilitzant per a la versió catalana l’esmentada traducció d’en Carles Riba.

Rellegir l’Odissea, retrocedint uns mil·lennis per conèixer els costums, les creences i la cosmovisió de l’antiga Grècia, acompanyant l’Ulisses en les seves aventures per la Mediterrània, és sempre un plaer.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “L’Odissea
  1. didaclopez ha dit:

    Aquests dies he rellegit la traducció de Joan Alberich (1998)

    Com a exemple podem veure aquests versos que, en boca de Femi, són gairebé tota una declaració professional d’Homer:
    γουνοῦμαί σ᾽, Ὀδυσεῦ: σὺ δέ μ᾽ αἴδεο καί μ᾽ ἐλέησον:
    αὐτῷ τοι μετόπισθ᾽ ἄχος ἔσσεται, εἴ κεν ἀοιδὸν
    πέφνῃς, ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω.
    αὐτοδίδακτος δ᾽ εἰμί, θεὸς δέ μοι ἐν φρεσὶν οἴμας
    παντοίας ἐνέφυσεν: ἔοικα δέ τοι παραείδειν
    ὥς τε θεῷ: τῷ με λιλαίεο δειροτομῆσαι.
    καί κεν Τηλέμαχος τάδε γ᾽ εἴποι, σὸς φίλος υἱός,
    ὡς ἐγὼ οὔ τι ἑκὼν ἐς σὸν δόμον οὐδὲ χατίζων
    πωλεύμην μνηστῆρσιν ἀεισόμενος μετὰ δαῖτας,
    ἀλλὰ πολὺ πλέονες καὶ κρείσσονες ἦγον ἀνάγκῃ.

    Alberich ho trasllada així:
    “T’ho demano, Odisseu, tingues compassió i pietat de mi. Més endavant te’n penediràs d’haver matat un aede com jo, que canto per als déus i per als homes. Ningú no me n’ha ensenyat, sinó que un déu m’ha inspirat tota mena de cants. I em sembla que et podré celebrar com un déu. Per això no vulgui tallar-me el coll. Fins i tot Telèmac, el teu fill estimat, podria dir-te que no he vingut al reu palau, ni per la meva voluntat ni per desig, a cantar per als pretendents després dels banquets, sinó que m’hi duien per força perquè eren més nombrosos i més forts”

    Demòdoc o Femi són dos dels aedes que surten a l’Odissea, i a través d’ells ens podem fer una idea del “context social” en el qual es produïa aquesta èpica d’entreteniment i d’ensabonament.

    • Oriol López ha dit:

      Una també molt reputada traducció, en aquest cas en prosa, la de Joan Alberich que esmentes. Quina casualitat que els dos ens haguem posat a rellegir l’Odissea aquests dies. Gràcies pel teu comentari, Dídac.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: