8 estratègies per llegir més llibres

Sant Tornem-hi! Ja som en MODE Holidays OFF i per a la majoria comença un nou curs acadèmic, escolar o laboral… És hora de fer nous propòsits o, senzillament, de modificar alguns hàbits. En aquest sentit, voldria compartir amb les persones que segueixen aquest blog un article que he llegit aquest estiu i que m’està sent molt útil per modificar substancialment el meu hàbit de lectura.

Resultat d'imatges de books

          Imatge: Books HD, d’Abhi Sharma a Flickr (CC BY 2.0).

Sempre m’ha agradat molt llegir llibres, especialment llibres de ficció, poesia i novel·les gràfiques. Darrerament, però, no trobava prou temps ni tan sols per començar els llibres que em regalaven per Sant Jordi! Fins fa relativament poc temps, llibres recent començats vagarejaven pel meu despatx com a ànimes en pena, o acumulaven pols a la tauleta de nit…

Aquest estiu, però, vaig llegir un article que m’ha permès retornar a l’hàbit de llegir amb molta empenta. Em va arribar via Elvira Reche (gràcies, Elvira, per compartir-lo!). Es tracta de 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, publicat a Harvard Business Review. Pasricha és un emprenedor canadenc que imparteix conferències sobre lideratge i positivitat. En l’article, l’autor confessa que abans llegia cinc llibres a l’any (pel cap alt, i un parell dels quals durant les vacances), però que amb la introducció d’alguns canvis va aconseguir multiplicar per 10 aquesta xifra. Ara per ara se sent millor, més creatiu, escriu més i fins i tot és millor pare. Quines són aquestes estratègies que Pasricha ens recomana perquè esdevinguem uns lectors més voraços (i que dono fe que funcionen)? (Aviso que les he salpebrades amb algunes consideracions personals, i d’altres que m’heu anat fent arribar algunes lectores un cop postejat l’apunt.)

1. Llegiu a casa (i substituïu la tele per una prestatgeria)

Segons Pasricha la nostra llar ha de ser el camp base principal des del qual executem el nostre hàbit lector. Per aconseguir-ho, recomana ser molt selectius i consumir menys TV (de fet, l’autor es venta d’haver traslladat el seu aparell televisiu a un fosc soterrani, i haver reomplert l’espai que deixava aquesta andròmina per una nova prestatgeria amb llibres). Per a Pasricha, la TV és una llaminera font de distraccions que cal evitar (anàlogament a les xarxes socials, observació aquesta que és de collita pròpia).

2. Comprometeu-vos públicament!

En el seu llibre Influence: The Psychology of Persuasion, el psicòleg Robert Cialdini analitza un estudi de psicologia que demostra que, un cop les persones han fet la seva aposta al hipòdrom, estan molt més segures de les possibilitats de guanyar del seu cavall que abans de materialitzar l’aposta. En conseqüència, l’autor ens convida a apostar… per llibres. I suggereix que obrim un compte a Goodreads, una pàgina web de catalogació social on els usuaris poden afegir llibres als seus “prestatges” personals, valorar i escriure ressenyes de llibres, veure el que els seus amics i els seus autors preferits estan llegint, participar en debats i grups d’una àmplia varietat de temes, i rebre suggeriments per a lectures futures basats en les ressenyes de llibres llegits per altres lectors.

Goodreads, a més, és una mena de xarxa  social on podem afegir amb molta facilitat els llibres que estem llegint (mitjançant la lectura del codi de barres de l’obra), calcular l’evolució de la nostra lectura, escriure una ressenya un cop hem acabat, fer-nos amics o seguidors d’altres persones amb gustos similars als nostres, llegir les seves ressenyes  i… comprometre’ns públicament a llegir, indicant el nombre de llibres que volem llegir en un període de temps determinat. I és aquest compromís públic el que ens estimula a seguir llegint, segons l’autor. Jo m’hi he capbussat, a Goodreads, i penso que la idea funciona; hi ha força llibres en català i una parròquia catalana incipient i que creix de manera progressiva. D’altra banda, Pasricha també ens recomana que enviem les nostres ressenyes a les persones del nostre entorn a qui poden interessar, i que les publiquem a d’altres xarxes socials.

3. Cerqueu llistes de lectors de confiança i altres fonts de curació de continguts

El sector editorial estatal publica més de 68.000 llibres cada any (8.157 en català, dades del 2017). Amb aquest volum de publicacions, cal anar al gra i centrar-nos en un nombre inferior de publicacions. Però com destriar el gra de la palla? En particular, Pasricha proposa cercar i fer-nos seguidors de llistes públiques de lectures de persones que llegeixin llibres i segueixin autores i autors que ens agradin (l’apli Goodreads ho permet).  L’emprenedor canadenc recomana, per exemple, seguir les llistes de lectures de Bill Gates, de l’empresari Derek SiversDerek Sivers i de l’emprenedor Tim Ferriss. Personalment, en aquest punt m’agradaria recomanar altres vies alternatives que també ens poden ajudar a filtrar les millors opcions de lectura, com ara el suplement Ara llegim del diari Ara (de les ressenyes del qual sovint he extret bones idees per devorar i pair bona manduca literària) o els clubs de lectura, que en certa manera obliguen els seus membres a comprometre’s en la lectura d’una obra.

4. Deixeu de llegir llibres que no us agradin

Normalment sap greu deixar un llibre a mitges. Pasricha creu que, ben al contrari, hauríem de sentir-nos-en orgullosos.  Cal canviar la mentalitat, i per fer-ho ens recomana l’article The Tail End, on l’escriptor i conferenciant Tim Urban fa un esfereïdor retrat visual del nombre de llibres que podem arribar a llegir el que ens resta de vida, reflexió que no és més que una crida a l’aprofitament del temps. Pasricha deixa de llegir quatre llibres per cada llibre que acaba; l’autor ens recomana que fem el test de les cinc primeres pàgines abans de comprar un llibre, per valorar-ne el to, el ritme i l’ús del llenguatge. I si us fa mandra tafanejar les cinc primeres planes del llibre, cerqueu una llibreria de referència i deixeu-vos aconsellar pel llibreter (aquest suggeriment m’arriba via Agustina Guiteras, gran lectora, que pensa que hem de salvaguardar l’ofici de llibreter, i jo que n’estic plenament d’acord recullo i deso aquí aquest seu suggeriment).

5. Feu només un tastet sobre les notícies d’actualitats i rendibilitzeu els diners que destineu a llegir

Pasricha va estar subscrit al New York Times i a cinc revistes durant força anys. Però es va adonar que llegir aquestes publicacions periòdiques li impedia gaudir plenament de la lectura dels llibres, per la qual cosa va decidir cancel·lar totes les seves subscripcions, i destinar aquells diners a comprar llibres. Al cap de 10 0 20 anys, m’estimo més tenir una valuosa col·lecció de llibres que una pila de diaris vells, confessa. A més, cal tenir sempre present la biblioteca del barri, i les oportunitats d’accedir a bons llibres de manera gratuïta i ben a prop de casa.

6. La nostra biblioteca, un organisme viu

Pasricha recomana que la nostra prestatgeria de llibres sigui un ens constantment en transformació, sempre canviant, sempre en moviment: llibres que entren procedents de la biblioteca del barri, d’una llibreria de llibres d’ocasió o adquirits en línia; llibres que surten cap a les nostres amistats, cap a una llibreria de llibres d’ocasió o que, senzillament, retornen a la biblioteca del barri. Aquest dinamisme facilita que sempre estiguem caminant cap a la prestatgeria, en comptes de passant-hi per davant.

7. Llegiu llibres en format paper

En una època on les nostres pel·lícules i àlbums d’imatges han esdevingut absolutament digitals, Pasricha reivindica la lectura de llibres realsfísics. En primer lloc, com a estratègia facilitadora per representar mentalment com evoluciona la trama de la novel·la mentre llegim, i en segon lloc com a alliberament momentani després d’estar encarats a una pantalla durant bona part de la jornada.

8. Apliqueu la regla dels 10.000 passos

Pasricha comenta l’anècdota que li va arribar a través d’un amic, que li va dir que Stephen King aconsellava que la gent llegís unes cinc hores al dia, la qual cosa semblava gairebé impossible d’aconseguir. Fins que aquest amic, un dia, fent cua al cinema va coincidir amb… Stephen King! King va estar amorrat al llibre que estava llegint mentre va durar la cua i fins que es van enfosquir les llums que donaven pas a la pel·lícula. Quan van encendre les llums, va treure el llibre obert de seguida i fins i tot va llegir mentre sortia. Llegenda urbana? No ho sabem ni probablement no ho sabrem mai, però el missatge que hi ha rere aquesta història és important: podem llegir molt més; hi ha múltiples temps morts en el nostre dia a dia, que poden sumar força minuts del tot aprofitables.

En certa manera, és com la regla dels 10.000 passos. Diuen que per estar en forma cal caminar cada dia cinc quilòmetres. Doncs bé, si passegem fins al súper (o fins a la biblioteca 😉 ), pugem les escales en comptes d’agafar l’ascensor,  baixem una parada abans, empaitem la canalla per casa… Ben segur que hem assolit els cinc quilòmetres. I el mateix passa amb la lectura: sense adonar-nos-en podem aprofitar encara unes bones estones de lectura al llarg del dia. Només cal tenir un llibre a mà en tot moment.

Epíleg

Es tracta de vuit estratègies relativament senzilles, que vaig començar a posar en pràctica a mitjan juliol, amb resultats espectaculars: en dos mesos m’he cruspit sis llibres (alguns particularment voluminosos, com ara Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt, o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin). El meu entusiasme pels llibres s’ha incrementat, i la il·lusió pel gaudi de la bona literatura s’ha reviscolat. Comparteixo amb les lectores i els lectors de Des de la Mediterrània aquestes reflexions, que ens arriben procedents de Harvard, per si els poden ser tan útils com a mi. Bona lectura!

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres anotacions relacionades:

 

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: