La respiració de dos grans de raïm: la garnatxa i l’ull de llebre (Ecofisiologia mediterrània, 12/2020)

En aquestes pàgines parlem tot sovint de recerques sobre la petjada de carboni. En tractar de la petjada de carboni de cultius entren factors ecofisiològics, vinculats al bescanvi de gasos dels teixits vegetals. A la revista Physiologia Plantarum, investigadors del grup de recerca de biologia de les plantes en condicions mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears publiquen un article sobre com la respiració dels grans de raïm varia d’acord amb l’estatus hídric de la planta i d’acord amb el genotip (comparen garnatxa i ull de llebre). La taxa respiratòria, és a dir l’emissió de CO2, disminueix a mesura que madura el fruit. Alhora, la taxa respiratòria és més elevada en l’ull de llebre que en la garnatxa.

 

Infructescència o agrupació de garnatxa negra. Cada raïm és integrat per un nombre de baies o grans

Un experiment de camp amb l’ús de cambres de respiració

Esther Hernández Montes va fer la tesi doctoral sobre processos respiratoris i balanç de carboni en el raïm, i com són modulats per factors ambientals i genotípics. Els seus directors de tesi foren Hipólito Medrano Gil i José M. Escalona Lorenzo.

Hernández Montes manté el vincle amb el grup de recerca en biologia vegetal sota condicions mediterrànies de la UIB. També en té amb el Irrigated Agriculture Research and Extension Center (IAREC) del Washington State University, de Prosser (Washington).

Hernández Montes, Medrano Gil i Escalona Lorenzo signen l’article juntament amb Magdalena Tomàs, també membre del mateix grup de recerca de la UIB. Les dades que s’hi presenten corresponen als estudis de camp realitzats en les temporades del 2013 i 2014, durant les quals es dugueren a terme valoracions del bescanvi de gasos a través de cambres que cobrien infructescències senceres.

Les dades de flux de CO2 foren mesurades en raïms verds, verolats i madurs.

Els factors addicionals estudiats foren:
– condicions de regadiu: amb nivells de secà i de regadiu.
– condicions de llum: amb nivell de llum (dia) i de foscor (nit).
– varietats: amb nivells d’ull de llebre i de garnatxa.

S’hi mesurava també l’estatus hídric de la vinya.

Taxa de respiració, estatus hídric i varietat

La relació directa entre l’eflux de CO2 i l’estatus hídric de la planta s’evidenciava en els primers estadis de desenvolupament del raïm, quan el gra és ben verd. A mesura que el raïm madura, aquesta relació es perd, i alhora cau la taxa respiratòria.

L’ull de llebre o tempraniella mostra una taxa respiratòria superior a la de la garnatxa.

Les dades d’Hernández et al. permeten fer una estimació del balanç de carboni de la vinya a través de la integració de les taxes respiratòries en condicions de llum i foscor.

Òbviament, en la petjada de carboni de la vinya entren altres factors més enllà de fisiologia respiratòria del fruit. A Mallorca la superfície de vinya és de 833,43 hectàries, i els 63 cellers registrats produeixen 2,8 milions de litres de vi.

Lligams:

Plant water status and genotype affect fruit respiration in grapevines. Esther Hernández‐Montes, José Mariano Escalona, Magdalena Tomàs, Hipólito Medrano. Physiol. Plant (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: