L’efecte postnatal de l’exposició prenatal a contaminants atmosfèrics: resultats de la cohort INMA (Epidemiologia mediterrània, 17/2020)

L’any passat comentàvem una recerca sobre els efectes de l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant la infantesa sobre les capacitats de memòria i atenció (Rivas et al., 2020). El mateix grup d’investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona ara publica en el número de maig de Environmental Internacional un estudi sobre com l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica afecta el creixement i la salut cardiometabòlica posteriorment, ja en l’edat preescolar. En aquesta investigació Serena Fossati et al. han trobat una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica en l’etapa prenatal i un menor pes i menor índex de massa corporal en l’edat preescolar. Aquesta associació, també vinculada a una menor tendència de fer un augment accelerat de l’índex de massa corporal, s’explica parcialment per una associació entre l’exposició prenatal a partícules atmosfèriques (PM2.5) i el pes en el naixement. Per exposició prenatal s’entén la produïda en el primer trimestre de la gestació, i per edat preescolar la de 4 anys. L’estudi s’ha fet a partir de dades de la cohort de 1724 parelles de mares i infants INfancia y Medio Ambiente (INMA), corresponents a naixements produïts a Espanya entre el 2003 i el 2008. S’estimaren els nivells d’exposició durant el primer trimestre de l’embaràs al diòxid de nitrogen (NO2) i a la pols fina (PM2,5). Es prengueren dels infants les mesures obtingudes a 4 anys d’altura, pes, circumferència de cintura, pressió sanguínia i lipidèmia, així com la trajectòria feta des del naixement fins a aquella edat de l’índex de massa corporal. La disminució de pes associada a l’augment de rang interquarílic d’exposició prenatal de PM2,5 era del 12% (amb un interval de confiança de 1%-23%), disminució que es reflectia en la mateixa proporció en l’índex de massa corporal. Una exposició més elevada a NO2 i PM2,5 s’associava amb trajectòries més lentes en el guany d’índex de massa corporal. Aquesta associació era atribuïda en part al pes en el naixement. Això sí, l’exposició prenatal a aquests dos contaminants atmosfèrics no s’associava amb factors de risc cardiometabòlics.

Infància i medi ambient

Aquesta recerca fou concebuda per Serena Fossati i Martine Vrijheid, investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra i del CIBER de Epidemiología y Salud Pública.

Fossati dissenyà la metodologia. En l’anàlisi formal participaren Fossati, David Martinez i Marta Cirach, també d’ISGlobal. Participaren en la investigació Damaskini Valvi (del Department of Environmental Medicine and Public Health de la Icahn School of Medicine at Mount Sinai, NY), Martinez, Cirach, Marisa Estarlich (del Departament d’Infermeria de la Universitat de València i del CIBERESP), Ana Fernández-Somoano (d’ISGlobal i del Departament de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent del Centre Mèdic Universitari Erasme, de Rotterdam), Mònica Guxens (d’ISGlobal i de Rotterdam), Carmen Iñiguez (del Departament d’Estadística i Investigació Computacional de la Universitat de València i del CIBERESP), Amaia Irizar (de l’Institut de Recerca Sanitària Biodonostia), Mark Nieuwenhuijsen (d’ISGlobal), Ibon Tamayo (d’ISGlobal i de la Divisió d’Immunologia i Immunoteràpia de la Universidad de Navarra), Jesús Vioque (de la Universidad Miguel Hernández d’Alacant, i del CIBERESP), Adonina Tardón (de la Universidad de Oviedo i del CIBERESP). La investigació fou supervisada per Jordi Sunyer (ISGlobal).

La recerca fou finançada amb fons de la Universitat Eulij, del Instituto de Salud Carlos III, del CIBERESP, del Departament de Salut del Govern Basc, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, de la Diputació Foral de Guipúscoa, de la Fundació Alicia Koplowitz 2017, de La Marató de TV3, de l’Obra Social Cajastur, de la Universidad de Oviedo i dels ajuntaments de Zumarraga, Urretxu, Legazpi, Azkoitia, Azpeitia i Beasain.

Els autors agraeixen el suport estatístic de Sandra Marquez.

L’article fou redactat per Fossati, i revisat per tots els altres autors. Fou tramès a Environmental International el 7 d’octubre, i se’n feu càrrec de l’edició Xavier Querol. Després d’una revisió finalitzada el 26 de gener, l’article fou acceptat el 27 de febrer i publicat el 16 de març.

Si bé ja és coneguda l’associació entre l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica i un baix pes en el naixement, no és tan clar si això es manifesta després en els primers anys de creixement postnatal.

Fossati et al. es fixen en l’exposició durant el primer trimestre de la gestació, que coincideix amb possiblement el període més determinant per a la salut cardiometabòlica ulterior. És la fase de la vida en què es desenvolupen els òrgans cardiovasculars i metabòlics. El que es tractava era d’estudiar si el grau d’exposició a la contaminació atmosfèrica en aquesta etapa es traduïa en canvis estatísticament significatius en el creixement i en els paràmetres de risc cardiometabòlic (el propi índex de massa corporal, la circumferència de cintura, la lipidèmia, la pressió sanguínia) a una edat de 4 anys.

La cohort del projecte Infancia y Medio Ambiente (INMA) és integrada per quatre subcohorts espanyoles (Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València) en les que foren recrutades 2765 dones en el primer trimestre de gestació, entre els anys 2003 i 2008. Criteris d’inclusió eren: a) ser major de 16 anys; b) intenció de fer el part en l’hospital de referència; c) no tindre cap problema de comunicació; d) que fos una gestació simple; e) i que fos el producte d’una concepció no-assistia. Es feien visites de seguiment durant el tercer trimestre, en el naixement, en complir el nadó el primer any de vida i quan feia quatre anys. Cada visita consistia en qüestionaris que havia de respondre la mare. En la visita dels 4 anys dels infants es prenia el pes, l’altura, el diàmetre de cintura i una mostra de sang. A Astúries, Sabadell i València, a més, es prenia la pressió sistòlica i diastòlica dels infants.

L’estudi seguia el principis de la Declaració de Helsinki d’investigació en humans, i havia estat aprovat pels comitès ètics de cadascuna de les quatre regions. En el moment del recrutament es recollia un consentiment informat i signat de les participants, i de tots dos progenitors en cada visita de seguiment.

Els nivells de NO2 foren mesurats en quatre períodes de mostreig setmanal a través d’estacions distribuïdes per l’àrea de cada sub-cohort d’acord amb criteris geogràfics, de gradients esperats de contaminació i de densitat de població. Per estimar l’exposició a NO2 en diferents intervals temporals s’utilitzaren models de regressió segons l’ús del sòl. A més de l’exposició durant el primer trimestre de la gestació, en aquest estudi també es té en compte l’exposició en el segon i tercer trimestre, i en el primer any de vida postnatal.

D’acord amb les dades de pes i d’estatura es calculava l’índex de massa corporal (IMC) tant en el naixement com a 1 i a 4 anys. S’hi distingeixen quatre classes de trajectòries d’IMC:
– classe 1: IMC natal elevada que és seguida d’un guany accelerat en IMC.
– classe 2: IMC natal elevada que és seguida d’un guany més lent d’IMC.
– classe 3: IMC natal baixa que és seguida d’un guany accelerat d’IMC.
– classe 4: IMC natal mitjana que és seguida d’un guany mitjà d’IMC.
– classe 5: IMC natal baixa que és seguida d’un guany mitjà d’IMC.

La lipidèmia fou estudiada en una submostra de 870 infants, tant pel que fa als nivells de triglicèrids com els de lipoproteïnes d’alta densitat. En el cas de València (163 infants) les mostres de sang es prengueren en dejuni.

El risc cardio-metabòlic fou puntuat amb una combinació del diàmetre de cintura, la pressió sanguínia i els nivells lipídics.

El sexe de l’infant, la data de naixement i el pes en el naixement eren extrets dels registres clínics. A través dels qüestionaris recollits durant les visites s’obtenien variables socio-demogràfiques de la mare, el seu índex de massa corporal abans de la gestació, el seu nivell d’activitat física, l’exposició al fum de cigarretes i l’adhesió a la dieta mediterrània.

Les associacions entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica en el primer trimestre de la gestació i les diferents variables dels infants a 4 anys eren estudiades a través de models de regressió lineal (variables contínues), de regressió logística (per a l’estatus de sobrepès o d’obesitat).

El model final incloïa: a) a quina de les quatre subcohorts pertanyia; b) l’estació de naixement; c) l’edat de la mare en el part; d) si la mare havia nascut a Espanya o fora d’Espanya; e) si la mare havia tingut cap, un o més parts anteriors; f) si la mare era exposada a fum de cigarreta a les 12 setmanes de gestació (si era no-fumadora, fumadora passiva, fumadora parcial o fumadora activa); g) el nivell d’educació de la mare (menys d’11 anys de formació, entre 12 i 15 anys, o més de 15); h) la classe ocupacional de la mare (segons la darrera ocupació o, si era desocupada, l’ocupació del marit); i) el nivell d’activitat física de la mare a les 32 setmanes de gestació; j) el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània a les 12 setmanes de gestació.

Els resultats per a 1.724 infants

De la cohort hi ha dades disponibles d’exposició a NO2 durant el primer trimestre de gestació per a 1.724 dones. La immensa majoria eren nascudes a Espanya (94,1%) i tenien una edat mitjana en el part de 32,3 anys. La majoria tenien educació secundària o superior (78,4%) i aproximadament la meitat pertanyien a la classe d’ocupació especialitzada (51,1%). Per a la majoria era el seu primer part (57,8%). Tan sols un 32,7% eren no-fumadores durant el primer trimestre de la gestació. Un 31,5% de les mares tenien sobrepès o eren obeses. Un 9,6% dels infants a 4 anys eren obesos.

Els nivells d’exposició a NO2 tenien de mediana 28,4 μg·m-3, i un rang interquartílic de 20,2.

Els nivells d’exposició a PM2,5 tenien de mediana 15,6 μg·m-3, i un rang interquartílic de 5,3.

Hi havia una correlació moderada (r de Pearson = 0,27) entre els nivells de NO2 i de PM2,5.

L’exposició a NO2 i PM2,5 durant el primer trimestre de gestació tendia a associar-se inversament amb els paràmetres de creixement (altura, pes i IMC), per bé que en la majoria de casos no hi havia una diferència estatística. Sí que hi havia diferència entre una major exposició a PM2,5, de tal manera que un augment de 5,3 μg·m-3 s’associava amb una disminució del pes del 13% (2-23% d’interval de confiança del 95%), i del 12% (1-23%) pel que fa a l’IMC.

L’exposició a PM2,5 i a NO2 també s’associa amb una menor probabilitat d’experimentar un guany accelerat d’IMC en els primers 4 anys de vida postnatal.

Paga la pena assenyalat que l’exposició prenatal a NO2 i PM2,5 no s’associava amb un risc de patir sobrepès/obesitat, o de tenir puntuacions de risc en termes de pressió sanguínia, lipidèmia, diàmetre de cintura o en la puntuació agregada de risc cardio-metabòlic.

El pes en el naixement era un mediador en l’associació entre l’exposició a contaminants atmosfèrics i el pes a 4 anys d’edat. En efecte, un augment de 5,3 μg·m-3 dels nivells atmosfèrics de PM2,5 durant el primer trimestre de gestació s’associen amb una disminució de 51,9 g en el pes natal. I un augment de 100 g en el pes natal s’associa amb augments en el pes i en l’IMC a 4 anys. El pes en el naixement media un 31% de l’efecte dels contaminants atmosfèrics prenatals sobre el pes a 4 anys, i un 19% de l’efecte sobre l’IMC.

En les anàlisis de sensibilitat hom no trobava associacions entre l’exposició a NO2 i PM2,5 durant el segon i tercer trimestre de gestació i els valors investigats a 4 anys. Tampoc no hi havia associació si s’agregava tot el període de gestació. Hi havia una associació entre l’exposició a PM2,5 en el primer any de vida i una disminució en l’IMC a 4 anys d’edat.

La persistència en edat preescolar de l’impacte de l’exposició prenatal a contaminants atmosfèrics

Fossati et al. troben doncs una associació entre l’exposició a PM2,5 en el primer trimestre de gestació i una reducció del pes i de l’IMC a 4 anys d’edat. Aquesta associació es mediada parcialment pel que fet que l’exposició prenatal a PM2,5 i NO2 s’associa amb una davallada del pes en el naixement. Aquesta mediació s’acompanya d’unes trajectòries d’IMC durant els primers 4 anys de vida més lentes.

L’exposició a contaminants atmosfèrics provoca una restricció en el creixement fetal que tindria, doncs, un impacte sobre la trajectòria de creixement ulterior en la infantesa. Aquesta relació entre contaminants i creixement podria deure’s a factors com ara l’estrès oxidatiu, la inflamació, danys proapotòtics d’ADN, interferència amb hormones tiroidals, augment del risc de malalties respiratòries o d’altres problemes de salut.

Fossati et al. consideren convenient estudiar si aquestes associacions es mantenen en el creixement ulterior, ja en l’etapa escolar, particularment si poden també manifestar-se en un augment del risc cardiometabòlic. En l’estudi realitzat, a 4 anys, aquesta associació no s’observa pas.

Lligams:

Prenatal air pollution exposure and growth and cardio-metabolic risk in preschoolers. Serena Fossati, Damaskini Valvi, David Martinez, Marta Cirach, Marisa Estarlich, Ana Fernández-Somoano, Mònica Guxens, Carmen Iñiguez, Amaia Irizar, Aitana Lertxundi, MarkNieuwenhuijsen, Ibon Tamayo, Jesus Vioqueco, Adonina Tardón, Jordi Sunyer, Martine Vrijheid. Environment International 138: 105619 (2020).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: