En un article a Scientific Reports, Kate Fulcher, Rebecca Stacey i Neil Spencer, del British Museum reporten la presència de betum per primera vegada en objectes procedents de Núbia quan formava part de l’Imperi Nou d’Egipte, concretament a la ciutat d’Amara Oest entre els anys 1300 a.C. i 1050 a.C. Amb l’ús de biomarcadors han identificat que aquest material procedeix de la Mar Morta. D’una banda, han trobat betum sòlid en diverses paletes de pintura, en un cas barrejada amb goma vegetal. De l’altra, han trobat betum com a component d’una substància negra aplicada a la superfície del taüt d’una tomba de la mateixa ciutat. De la presència de resina vegetal dedueixen que el betum era utilitzat com a ingredient d’un líquid funerari ritual, com el que ja s’ha descrit a l’Egipte de la mateixa època, per exemple en les tombes reials de Tebes.
La paleta F6167 (a), estreta en el magatzem E13.14.2 del recinte murallat d’Amara Oest mostra restes de pintura negra. En la tomba G321 del cementiri D es trobà la resta sòlida friable F8623 (b), en la qual es poden apreciar impressions tèxtils (c).
El projecte Amara Oest del Museu Britànic
Entre els projectes del Department of Ancient Egypt and Sudan del British Museum hi ha el d’Amara Oest, jaciment arqueològic del país de Kush (en l’actual Sudan), situat una mica al nord de la Tercera Cataracta del Nil. El director d’aquest projecte és Neal Spencer, mantenidor de les col·leccions de la Vall del Nil i de la Mediterrània del Museu Britànic.
Kate Fulcher és investigadora postdoctoral del British Museum, i treballa sobre les cobertes orgàniques de taüts de la XXII Dinastia, emprant com a eines d’anàlisi la cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses (GC-MS), la cromatografia líquida (LC-MS) i l’espectroscòpia d’infraroig de transformació de Fourier (FTIR).
Rebecca Stacey és investigadora de la secció de recerca científica del Museu Britànic, amb seu a la Great Russell Street.
En una de les campanyes arqueològiques a Amara Oest, Fulcher recollí les mostres. Aquestes campanyes són finançades pel Projecte Arqueològic Qatar-Sudan. Sota la supervisió de la Corporació Nacional Sudanesa d’Antiguitats i Museus, una part de les mostres arqueològiques foren exportades a Anglaterra. Fulcher realitzà les anàlisis, que foren supervisades per Stacey. Spencer ajudà a la interpretació arqueològica dels resultats. Fulcher redactà el primer esborrany de l’article, que fou tramès a Scientific Reports el 3 de desembres. Després d’un procés de revisió, l’article fou acceptat el 14 d’abril i publicat el 20 de maig.
Els autors tenen paraules d’agraïment per Ian Freestone i Ruth Sidall, i per l’aportació tècnica de Chris Mussell.
El subjecte de l’estudi són materials negres procedents d’excavacions de la ciutat actualment coneguda com a Amara Oest (a la Núbia Superior), que daten de la XIX i XX Dinastia (1300-1050 a.C.), i dels seus cementiris (1250-800 a.C.). En primer lloc, hi ha pintura negra sobre peces ceràmiques emprades com a paletes. En segon lloc, hi ha un revestiment negre sobre un fragment de guix d’un taüt. En tercer lloc, hi ha un material negre trobat en una tomba. Com a tècnica d’anàlisi molecular s’emprà GC-MS.
L’antiga ciutat d’Amara es troba entre la Segona i Tercera Cataracta, al país de Kush (Núbia). Durant l’Imperi Nou d’Egipte (1548-1086 a.C.) formava part de la xarxa de ciutats des de les quals el poder egipci controlava i administrava l’extracció de recursos. Fou excavada per primera vegada per l’Egypt Exploration Society (1939-1950), i de nou pel British Museum (2008-2019). D’acord amb les dades epigràfiques, la ciutat d’Amara havia estat fundada en el 1300 a.C. Disposava d’un temple de gres, de la residència del governador, de magatzems i d’una zona residencial, amb un recinte murallat de forma quadrada de 108 metres de perímetre. Cap a final de la XIX Dinastia (principi del segle XII a.C.), començaren a construir-se cases més gran fora muralla a la part oest. És aquest suburbi el que es coneix com a Amara Oest. Si bé l’activitat de construcció no continuà després de l’ensulsiada de l’Imperi Nou (segle XI a.C.), hi ha indicis d’habitació fins el segle VIII a.C.
Els materials d’estudi
En el decurs de les excavacions de la zona de davant dels magatzems d’Amara (E13.14), s’han trobat gran quantitat de materials de pintura, com ara paletes ceràmiques, restes de pigment, pedres per moldre. Aquests magatzems foren construïts cap a l’any 1250 a.C., i formaven part de la zona de treball d’Amara.
També s’han trobat restes de paletes i pigments a Amara Oest, per bé que amb menor quantia. Amara Oest fou construïda cap a l’any 1180 a.C. i habitada fins a l’any 1000 a.C. Hom ha trobat restes de colors vermell, blanc, negre, blau i verd. De les 900 paletes descobertes, n’hi ha 31 que contenen pintura negra. A Amara Oest no s’han trobat restes de pintura negra en superfícies, encara que sí de carbó vegetal.
Els cementiris associats amb Amara Oest reben les designacions de C i D. La tomba G321 del Cementiri D hauria estat originàriament marcada amb una piràmide, i fou utilitzada per a enterraments ja en el XX Dinastia (1190-1086 a.C.), i després en diverses ocasions fins entrat el segle VIII a.C. Les excavacions de la tomba G321 trobaren indicis de pertorbacions modernes (restes de burilles de cigarreta), però de tota manera s’hi han trobat també elements d’interès arqueològic: fragments d’ossos i de fusta, petites peces de guix pintat de negre procedents de taüts, i una gran quantitats de trossos d’un material negre fràgil (com F8623). Aquest material negre era escampat per tot jaciment, però una capa de 2 cm de gruix fou preservada en una àrea de 20 cm2 al costat de restes esquelètiques. Els bocins més grossos d’aquest material negre presentaven impressions tèxtils, probablement per haver-se aplicat damunt d’un sudari, i així l’arqueòleg ho consignà com a “betum amb indicis d’embolcall”. És difícil si l’aplicació es va fer en la superfície exterior del sudari o en la interior, però hi pot orientar la troballa feta en el taüt EA20744 del Museu Britànic.
En la tomba G244 del Cementiri C, que data de la XIX-XX Dinastia, es trobà un fragment de guix pintat (F9743). El gruix de la substància negra és més elevat que el d’una pintura decorativa habitual, però sembla que en tot cas s’aplicà sobre l’exterior del taüt.
Betum procedent de la Mar Morta
Fulcher et al. analitzen cinc mostres de pintura negra de paletes del recinte d’Amara Vella, i cinc de paletes d’Amara Oest. També analitzen dues mostres de material negre procedent de fragments de taüt de la tomba G244, i cinc mostres de peces de material negre recollides de la tomba G321. Com a mostra de referència utilitzaren una peça de betum de la Mar Negra procedent de la Col·lecció Arqueològica del Museu Britànic, a on havia entrat des de la Universitat de Tel Aviv en els anys 1970.
La identificació de betum en les mostres es determinava per la presència d’ions m/z 191 (hopans) i m/z 217 (esterans). Els hopans abunden en fòssils moleculars derivats de terpenoids bacterians i són comuns a gairebé tots els sediments orgànics. Els esterans resulten de la degradació d’esteroids i esterols de plantes i algues.
De les 10 mostres de pintura de paletes, 9 contenien indicis de betum, per bé que les 5 mostres d’Amara Oest ho feien tan sols en quantitats traça. Totes les mostres del material fràgil de color negre de la tomba G321 contenien betum. També el contenien les mostres PS295 i PS297 del guix pintat de la tomba G244.
Les mostres de pintura de les paletes no contenien ni resines, ni olis, ni greixos, ni ceres. Algunes de les mostres de la tomba G321 (AS1933 i AS1994) contenien productes orgànics indicatius de la presència d’un greix animal, de cera d’abella i de resina de Pistacia.
La presència de gomes vegetals es pot escatir a partir de la presència de monosacàrids. Per exemple, una de les mostres de paleta (PS121) conté fucosa, manosa i galactosa. Cal pensar que la goma vegetal s’utilitzava com a aglutinant per al pigment negre. Que hi hagi fucosa seria indicatiu de goma de tragacant (d’arrells d’Astragalus), per bé que la manosa indica una goma de fruita. El tragacant és una planta de l’Àsia sud-occidental, i cal pensar que la presència de goma de tragacant a Egipte o a Núbia és el resultat d’importació.
El betum és matèria orgànica fòssil. Els biomarcadors informen de l’origen d’aquest material (bacterià, algal, etc.). El betum d’Amara Oest té, segons Fulcher et al. un perfil propi de carbonats marins, semblant al del betum de la Mar Morta. No obstant, el pigment negre de PS121 té un perfil diferent, que no encaixa ni amb el betum de la Mar Morta ni amb el betum egipci de Gebel Zeit.
És la primera vegada que s’identifica molecularment la presència de betum com a pigment sòlid en l’època faraònica. El betum era esmicolat i barrejat amb goma de tragacant: tots dos materials procedien del continent asiàtic. Fins ara, hom pensava que les pintures i tintes negres de l’antic Egipte s’elaboraven sobretot de carbó vegetal, però Fulcher et al. consideren necessari aplicar-hi tècniques de GC-MS per corroborar aquest origen en futurs estudis.
És interessant que la presència de betum de la Mar Negra a Amara no sigui únicament de l’època de l’Imperi Nou d’Egipte, sinó que s’estengui al període ulterior. Cal pensar, de tota manera, que el material arribava a Kush a través de Kemi.
Fulcher et al. es demanen per quina raó es feia servir betum importat per comptes de carbó vegetal local en l’elaboració d’un pigment negre. Pensem que el betum es feia servir en l’elaboració d’un bàlsam funerari, juntament amb resina de Pistacia, greix animal i cera d’abella. Aquest material negre s’aplicava en forma líquida sobre el sudari i sobre la superfície del taüt. El lligam entre el color negre i la pràctica funerària s’expressava, recorden Fulcher et al., en un dels epítets d’Osiris, “el negre”, i en l’atribució del color negre a la pell d’aquest déu de la mort i de la resurrecció.
La importació de betum de la Mar Negra a la Vall del Nil podia respondre a les exigències funeràries egípcies de l’època de l’Imperi Nou. Sembla, a més, que aquesta importació es retingué a Núbia amb posterioritat a la presència faraònica. De la ruta comercial de betum de la Mar Negra a Egipte hi ha, de fet, indicis arqueològics des del IV mil·lenni a.C. S’ha identificat betum en el revestiment negre del sarcòfag EA48001, i aquesta pràctica funerària egípcia fou assumida doncs per la societat núbia dels segles X-VIII a.C.
El betum a Amara
Les restes indiquen que es feia servir a Amara betum de la Mar Negra i d’un altre origen ja en l’època primerenca de l’Edat del Ferro, durant les darreres etapes de l’Imperi Nou. Aquest betum s’utilitzava com a ingredient de pintura negra, prèvia molturació i barreja amb goma; i també com a component d’un líquid orgànic en ritual funerari.
Lligams:
– Bitumen from the Dead Sea in Early Iron Age Nubia . Kate Fulcher, Rebecca Stacey, Neal Spencer. Scientific Reports 10: 8309 (2020).
Des de la Mediterrània 