Infants amb baixa adhesió a la dieta mediterrània consumeixen més quantitat d’aliments ultra-processats (Nutrició mediterrània, 30/2020)

El projecte SENDO és una cohort pediàtrica espanyola, prospectiva i dinàmica, que recruta infants entre 4 i 6 anys. Entre les dades recollides hi ha les que fan referència a l’alimentació. La nutricionista Bárbara Rafael Santos da Rocha, del Departament de Medicina de la Universitat Federal de Sergipe, a Aracaju, ha encapçalat una anàlisi transversal de la informació de base de participants del projecte SENDO amb la finalitat d’estudiar l’associació entre l’adhesió de la dieta mediterrània tradicional i el consum d’aliments ultraprocessats, d’una banda, i el de sucre. En un article a la revista Public Health Nutrition mostren com l’adhesió a la dieta mediterrània s’associa inversament en aquests infants amb l’aportació energètica procedents d’aliments ultraprocessats. Una bona part de la variabilitat en el consum de sucres s’explica per la variabilitat en el consum d’aquest tipus d’aliments. Da Rocha et al. consideren que calen estratègies de salut públic per enfortir l’adhesió a la dieta mediterrània entre els infants en edat pre-escolar, que alhora tinguin present la producció, comercialització i publicitat d’aliments ultraprocessats.

Els refrescos carbonatats són l’exemple més habitual d’aliment ultraprocessat. Ara bé, en aquesta categoria també s’inclouen esnacs dolços, oliosos o salats, llepolies, rebosteria industrial, galetes, pastissos, margarines, cereals extrusionats endolcits, begudes energètiques, sopes instantànies de sobre, plats precuinats, salsitxes, etc.

El projecte SENDO

Bárbara Rafaela Santos da Rocha és nutricionista del Departament de Medicina de la Universitat Federal de Sergipe, a Aracaju.

Anaïs Rico-Campà és investigadora del Departament de Medicina Preventiva i de Salut Públic de l’Escola de Medicina de la Universitat de Navarra, a Pamplona. També fa part del Centro de investigación biomèdica en red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERObn), del Instituto de Salud Carlos III de Madrid.

Andrea Romanos-Nanclares és estudiant de doctorat al Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra.

Edurne Ciriza té consulta en el Centre d’Assistència Primària d’Ansoain, del Osasunbidea.

Kiriaque Barra Ferreira Barbosa és professora de nutrició del Departament de Medicina de la Universitat Federal de Sergipe, a Aracaju, així com del Departament de Nutrició d’aquesta mateixa universitat, a São Cristovão.

Miguel Ángel Martínez-González és el responsable del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universitat de Navarra. També és membre del CIBERObn, del Instituto de Investigación Sanitaria de Navarra (IdiSNA) i del Department of Nutrition de la Harvard TH Chan School of Public Health, de Boston.

Nerea Martín-Calvo és investigadora del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra i del CIBERObn.

En el projecte SENDO es recull informació sobre la dieta dels infants a través d’un qüestionari semi-quantitatiu de freqüència alimentària que omplen els pares. El grau d’adhesió a la dieta mediterrània s’estima a través de l’índex KIDMED, que es basa en una sèrie de preguntes binàries sobre consum de fruita, verdures, peix, llegums, pasta, arròs, cereals, fruits secs, oli d’oliva, productes làctics, bo i anotant també les vegades que l’infant o adolescent va a un restaurant de menjar ràpid, se salta el desdejuni o menja llaminadures.

Una anàlisi transversal sobre el consum d’aliments ultraprocessats

El projecte SENDO també recull dades de freqüència de consum de tota una altra sèrie d’aliments classificats d’acord amb el criteri NOVA:
– grup 1: aliments no-processats o mínimament processats.
– grups 2: ingredients culinaris processats.
– grup 3: aliments processats.
– grup 4: aliments ultra-processats i productes de beguda.

En els aliments ultra-processats entren ingredients com la caseïna, la lactosa, sèrum i gluten, així com olis hidrogenats, proteïnes hidrolitzades, aïllats de proteïna de soja, maltodextrina, sucre invertit o xarop de panís d’alt contingut en fructosa. És habitual que hi hagi l’ús d’additius com a conservants, antioxidants i estabilitzadors.

Da Rocha et al. tenen en compte en aquesta anàlisi transversal les dades corresponents a 386 infants (52% de nens i 48% de nenes), amb una edat de 5,3 ± 1,0 anys.

Una adhesió moderada a la dieta mediterrània

Dels 386 infants, un 74,4% mostraven una adhesió moderada a la dieta mediterrània. De fet la puntuació del KIDMED en el grup fou de 5,9 ± 1,7 (el màxim d’adhesió és de 14 punts).

En aquests 386 infants, el 32,2% de tota la ingesta energètica procedeix d’aliments ultraprocessats.

L’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i un menor consum d’aliments ultraprocessats és veu clarament en aquest estudi: cada dos punts addicional en el KIDMED s’associen amb una reducció de 3,1% (amb un interval de confiança del 95% que va de 2,1-4,0%) en la ingesta energètica procedent d’aliments ultraprocessats.

En comparació amb els infants amb una baixa adhesió a la dieta mediterrània, els infants amb una adhesió mitjana reporten un 5,0% menys (amb un interval de confiança del 95% que va de 2,7 a 7,7%) d’ingesta energètica procedent d’aliments ultraprocessats. En el cas dels infants amb una adhesió elevada a la dieta mediterrània, aquesta ingesta cau encara més fins al 8,5% (amb un interval de confiança del 5,2-11,9%).

La importància dels refrescos ensucrats en aquestes relacions queda clara si atenem al fet que el 71% de la variabilitat en la ingesta de sucres simples s’explica per la variabilitat en el consum d’aliments ultraprocessats.

Salut públic i aliments ultraprocessats

És lògic que hi hagi una relació inversa entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el consum d’aliments processats, ja que al capdavall l’índex KIDMED afavoreix els aliments poc o gens processats, i puntua negativament els qui sí ho són. La mateixa definició d’aliments ultraprocessats assenyala especialment les begudes ensucrades, i aquestes begudes constitueixen una font d’ingesta energètica ben rellevant.

Les xifres mostren, en tot cas, un nivell ben moderat d’adhesió a la dieta mediterrània i com un percentatge considerable de la ingesta energètica deriva d’aliments ultraprocessats. Per això, Da Rocha et al. consideren necessàries estratègies de salut pública que estimulin l’adhesió a la dieta mediterrània en edat preescolar, alhora que hi hagi una major regulació de la producció, comercialització i publicitat dels aliments ultraprocessats.

Lligams:

Adherence to Mediterranean diet is inversely associated with the consumption of ultra-processed foods among Spanish children: the SENDO project. Bárbara Rafaela Santos da Rocha, Anaïs Rico-Campà, Andrea Romanos-Nanclares, Edurne Ciriza, Kiriaque Barra Ferreira Barbosa, Miguel Ángel Martínez-González, Nerea Martín-Calvo. Public Health Nutr. (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: