La sangonera ‘Placobdella costata’ i la tortuga de rierol ‘Mauremys leprosa’ en ecosistemes aquàtics del Marroc (Parasitologia mediterrània, 29/2020)

Placobdella costata (Müller, 1846) ha estat considerada clàssicament com una sangonera específica de la tortuga d’estany Emys orbicularis (Linnaeus, 1758). E. orbicularis es troba distribuïda pel sud i centre d’Europa, per l’Àsia Occidental i pel nord d’Àfrica. Ara bé, P. costata ha estat descrita en una sèrie d’indrets del nord d’Europa, incloses les Illes Britàniques, on E. orbicularis no es troba pas present. Com s’explica això? S’ha postulat que P. costata podria parasitar altres espècies de tortugues. Fet i fet, P. costata ha estat trobada en dues ocasions infestant la tortuga de rierol Mauremys leprosa (Schweigger, 1812). M. leprosa es troba distribuïda per la Península Ibèrica i pel nord d’Àfrica. A casa nostra, E. orbicularis i M. leprosa són considerades les dues espècies autòctones de tortuga d’aigua (en contra distinció amb les espècies introduïdes per l’acció humana). Al nord d’Àfrica, M. leprosa té un rang de distribució més ample que E. orbicularis. Tres investigadors de la Universitat Cadi Ayyad de Marràqueix, El-Mustapha Laghazaoui, Abdelaziz Abbad i El Hassan El Mouden, han investigat en ecosistemes aquàtics la relació existent entre la sangonera P. costata i la tortuga M. leprosa. Els mostreigs que realitzaren entre abril i juny del 2018 deixen clar que per a P. costata M. leprosa és l’hoste principal en els ecosistemes aquàtics del Marroc. Així ho han comunicat en un article a la revista “Parasitology Research”.

Tortugues d’aigua a l’illa grega d’Icària

La sangonera Placobdella costata i les tortugues que parasita

El-Mustapha Laghzaoui fa la tesi doctoral al Laboratori d’Aigua, Biodiversitat i Canvi Climàtic de la Facultat de Ciències Semlalia de la Universitat Cadi Ayyad, de Marràqueix.

Abdelaziz Abbad és professor de Laboratori de Biotecnologies Microbianes, Agrociències i Ambient de la Facultat de Ciències Semlalia de la Universitat Cadi Ayyad.

El Hassan El Mouden és professor del Laboratori d’Aigua, Biodiversitat i Canvi Climàtic de la Universitat Cadi Ayyad. La seva línia de recerca de salvaguarda de la biodiversitat marroquina, particularment la dels hàbitats aquàtics i semi-aquàtics de zones àrides pre-saharianes, s’ha centrat particularment en la tortuga mora (Testudo graeca graeca). En aquesta ocasió s’ocupa, però, de la tortuga aquàtica Mauremys leprosa que, juntament amb Emys orbicularis, constitueixen les dues espècies autòctones de rierols i estanys marroquins. En aquesta recerca són les pròpies tortugues les que constitueixen un hàbitat per a la sangonera Placobdella costata. La investigació fou realitzada entre abril i juny del 2018. Fou tramesa a la revista Parasitology Research el 24 de març, amb El Mouden com a autor corresponsal. L’article fou acceptat el 8 de juliol, i publicat el dia 17 en la secció d’Immunology and Host-Parasite Interactions.

Placobdella costata és una espècie de sangonera d’aigua dolça. Hom reserva la qualificació de “sangonera veritable” als hirudinis que compten amb una probòscide (l’ordre Rhynchobdellida). Dins d’aquest grup, les “sangoneres agnates” es corresponen a la família de les Glossiphoniidae, amb un aparell xuclador especialitzat en l’hematofàgia d’amfibis i de tortugues aquàtiques. Tot sovint, aquestes espècies de sangoneres són ectoparàsits ben especialitzat, en el sentit que tan sols xuclen la sang d’una espècie concreta. De fet, hom havia assumit que P. costata s’alimentava exclusivament de la sang de la tortuga d’estany Emys orbicularis. No obstant, hi ha dues línies d’evidència que indicarien un rang d’hoste més ampli. En primer lloc, P. costata ha estat trobada en zones on E. orbicularis no és pas present. En segon lloc, en alguns exemplars de la tortuga de rierol Mauremys leprosa s’hi han trobat espècimens de P. costata.

Un estudi sobre 30 poblacions marroquines de M. leprosa en la primavera del 2018

Laghzaoui et al. realitzaren en aquest estudi per avaluar la relació entre M. leprosa i P. costata més enllà d’associacions accidentals o indicis encara més indirecte. Entre els mesos d’abril i el juny del 2018, realitzaren mostreigs en 30 poblacions de M. leprosa del Marroc. D’aquestes 30 poblacions, trobaren la presència de sangoneres P. costata en 5. En aquestes 5 poblacions, la prevalença d’infecció és més elevada en les tortugues adultes de M. leprosa que en les exemplars juvenils, cosa que indica una relació paràsit-hoste ben establerta. En aquestes poblacions, la prevalença d’infestació arriba als 51% dels mascles adults i al 33,3% de les femelles adultes. En exemplars juvenils, com hem dit, la taxa d’infestació és inferior, i se situa en un 15,7%.

En el mostreig realitzat, Laghzaoui et al. trobaren un total de 51 tortugues M. leprosa amb infestació de P. costata. El nombre total de sangoneres registrades en el mostreig fou de 139. Això vol dir que la intensitat mitjana d’infestació és de 4,17 ± 0,47, encara que alguna tortuga arribaren a trobar fins a 10 sangoneres.

A banda de la preferència de tortugues mascles, P. costata també mostra una preferència per les extremitats posteriors. En termes generals, la intensitat d’infestació d’una tortuga M. leprosa per sangoneres P. costata no es tradueix en un empitjorament de la condició corporal. Això, de nou, és típic de relacions hoste-paràsit ben establertes. De fet, Laghzaoui et al. conclouen que per a les poblacions marroquines de P. costata l’hoste principal és M. leprosa i no pas E. orbicularis.

Lligams:

– Host-parasite association of Placobdella costata (Glossiphoniidae: Hirudinea) and Mauremys leprosa (Geoemydidae: Testudinoidea) in aquatic ecosystems of Morocco. El-Mustapha Laghzaoui, Abdelaziz Abbad, El Hassan El Mouden. Parasitology Research (2020).