Detecten per primera vegada al sud de Califòrnia l’alga bruna ‘Dictyota cyanoloma’ (Ficologia mediterrània, 46/2020)

Un dels pares de la ficologia fou Jean Vincent Félix Lamouroux (1779-1825), a qui devem la descripció d’un bon nombre de gèneres d’algues. En el 1809 publicà al Journal de Botanique, des de Desvaux, una exposició dels caràcters del gènere que anomenà Dictyota, en el que inclogué tota una sèrie d’espècies. Els dos segles següents de classificació d’aquestes algues brunes han anat plens de noves descripcions, però també de revisions, i revisions de revisions, en bona part perquè allò que un investigador qualificava de plasticitat morfològica un altre ho considerava un tret diagnòstic fix. En el 2010, Ana Trohnolm et al. aplicaren tècniques de biologia molecular per esclarir les relacions entre els més de 60 tàxons (entre espècies i subespècies) en els que la literatura d’aleshores classificava les formes europees de Dictyota. Proposaven una classificació en sis unitats evolutives significatives, de les quals la sisena rebia una denominació nova, D. cyanoloma emprant com a material típic un esporòfit recollit per Joana Aragay al Port de Palamós. El febrer del 2017, Daniel Vitales, en el marc dels seminaris de l’Institut Botànic de Barcelona, explicava com les darreres investigacions semblaven descartar que D. cyanoloma fos una espècie autòctona de la Mediterrània, i assenyalava una possible introducció des de les costes d’Austràlia. Certament, això explicaria que D. cyanoloma sigui especialment present en ports de la Mediterrània, com l’esmentat de Palamós. El cas és que D. cyanoloma és present al sud d’Austràlia. A banda de les aigües australianes i de la distribució atlanto-mediterrània, no se l’havia descrita enlloc més fins ara, quan la ficòloga Lan-Anh Tri Tran et al. comuniquen la detecció en diverses localitats del sud de Califòrnia, des de la Badia de San Diego fins a Long Beach Harbor, en un article al Journal of Phycology.

L’espècie “Dictyota cyanoloma” fou definida per Tronholm, De Clerk, A Gómez-Garreta & Rull Lluch el 2010. L’adjectiu “cyanoloma” fa referència als marges blaus iridescents dels tal·lus.

Tres mediterrànies

Tot i que el terme “mediterrani”, en el sentit climàtic, s’associa preferentment a la Mediterrània enclavada entre el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Euràsia, no podem oblidar que hi ha altres indrets amb climes semblants, marcats per estius eixuts i moderats, i hiverns més humits. Entre aquestes altres mediterrànies hi ha el sud d’Austràlia i Califòrnia, i així en certa manera veiem D. cyanoloma instal·lada en aquestes tres mediterrànies.

La detecció de D. cyanoloma al sud de Califòrnia és el fruit d’una col·laboració internacional, coordinada per Olivier De Clerck, del Laboratori de Ficologia de la Universitat de Ghent. La primera autora, Lan-Anh Thi Tran, també pertany a aquest laboratori, on va fer la tesi doctoral, ara fa uns anys, sobre la diversitat del gènere Ulva en el litoral sud-occidental de Vietnam. També són d’aquest laboratori Quinten Bafort (que fa una tesi sobre evolució experimental amb Chlamydomonas reinhardtii com a model), Frederique Steen (experta en algues dictiotals) i Sophie D’Hondt (tècnica en preparacions de genoteques).

Del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona és Amelia Gómez Garreta. Del Herbarium de la University of California de Berkeley és Kathy Ann Miller. De la School of Biological Sciences de la University of Western Australia, a Crawley, és Sofie Vranken. Del Laboratori de Fitobentos de l’Institut d’Oceanografia i Pesqueries de Split és Ante Zuljevic. De la Marine Biology Research Division de la Scripps Institution of Oceanography de la University of California at San Diego és Jennifer E. Smith.

D. cyanoloma pot assolir una presència destacada en ports i badies, on es fa notar per la iridescència blava dels marges dels seus tal·lus. Ja s’ha dit que la localitat típica de la descripció feta en el 2010 és el Port de Palamós. Diversos indicis morfològics i, sobretot, la seva associació amb ports, van conduir a concloure que D. cyanoloma no és pas autòctona d’Europa, com havien pensat els seus descriptors en el 2010. El fet d’haver detectat aquesta espècie a les costes d’Austràlia va dur a concloure que seria originària d’allà, i que la presència a l’atlanto-mediterrània euroafricana i macaronèsica seria, doncs, el resultat d’una introducció.

La biologia molecular en la identificació específica

Tran et al. han comprovat que mostres de Dictyota del sud de Califòrnia presenten seqüències dels gens cox1 (el gen de la citocrom oxidasa 1) i psbA (el gen de la proteïna D1 del fotosistema II) pròpies de D. cyanoloma.

Les localitats del sud de Califòrnia on seria present aquesta espècie van des de la Badia de San Diego fins a Long Beach Harbor, incloent-hi l’Illa de Santa Catalina. Tran et al., a través de nou marcadors polimòrfics de microsatèl·lits, han reconstruït la història d’aquesta població californiana de D. cyanoloma, i tot indicaria que la font originària de la invasió es trobaria a Europa, i no a Austràlia. És a dir, que mentre les poblacions europees serien descendents de les australianes, les californianes ho serien de les europees.

La possible expansió de D. cyanoloma a Califòrnia

Mapa del Sud de Califòrnia

Tran et al. apliquen un model correlatiu de distribució d’espècies per fer una predicció dels hàbitats de D. cyanoloma a Califòrnia. Com s’ha dit, de moment, la distribució cap al nord no va més enllà de l’illa de Santa Catalina, i el model indicaria efectivament que més enllà d’aquest límit hi hauria un declivi de l’hàbitat potencial. En canvi, D. cyanoloma sí tindria un hàbitat propici a la Baja Califonia, tant al litoral oceànic com al Golf de Califòrnia.

Pel que fa al mecanisme de dispersió de l’alga, Tran et al. creuen que el fet que sigui sobretot abundant en badies i ports és indicatiu que són les embarcacions les que hi juguen un paper cabdal de transport. De fet, això és el mateix que s’ha observat a la nostra Mediterrània.

Lligams:

Dictyota cyanoloma (Dictyotales, Phaeophyceae), A newly introduced brown algal species in California. Lan‐Anh Thi Tran, Quinten Bafort, Frederique Steen, Amelia Gómez Garreta, Sofie D’Hondt, Kathy Ann Miller, Sofie Vranken, Ante Zuljevic, Jennifer E. Smith, Olivier De Clerck. J. Phycol. (2020)

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: