La pèrdua de biodiversitat a Catalunya en els darrers 20 anys (Conservacionisme mediterrani, 50/2020)

El passat dimecres dia 9, es presentava al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat l’Informe sobre l’Estat de la Natura de Catalunya 2020. Després de la presentació de Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, han parlat dos dels coordinadors del report Lluís Brotons i Núria Pou. L’acte es clogué amb una intervenció del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El report, també titulat “Estat general de la biodiversitat de Catalunya – 2020”, s’ha realitzat en el marc de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 (Ésnatura) i de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Delta de la Tordera//embedr.flickr.com/assets/client-code.js

El delta de la Tordera ha patit una important transformació arran de la tempesta Glòria del el passat mes de gener, amb la formació d’una llacuna d’aigua salobre, que ha atret nombroses espècies d’aus. Aquest guany puntual de biodiversitat no compensa una tendència general de retrocés.

L’estat general

A més de Brotons i Pou, han participat en la coordinació Pau Sainz de la Maza i Sara Pont. L’equip de treball era format per Sergi Herrando (del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF), Brotons, Gerard Bota (del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC), Dani Villero (CTFC), Joaquim Garrabou (de l’Institut de Ciències del Mar, ICM), Pou, Marc Anton (de l’Institut Català d’Ornitologia, ICO), Gemma Gual (CTFC), Laura Recoder (CTF), Júlia Alcaraz (CTFC), Magda Pla i Joan Pino (CREAF).

La primera constatació del report és l’incompliment de l’objectiu de la Unió Europea d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2020. A Catalunya la caiguda del “Living Planet Index” és estimada pel report en un 25% en els darrers vint anys. Magre consol és pensar que la caiguda d’aquest índex en el mateix període a escala global ha estat del 60%. De fet, la caiguda de l’índex a Catalunya pel que fa a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls és d’un 54%.

Els autors del report consideren que la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és el model socioeconòmic, que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees alhora que abandona àrees que havien estat utilitzades de forma més sostenible. Això es manifesta principalment en canvis en els usos del sòl, però altres factors que de manera creixent contribueixen a la pèrdua de biodiversitat són el canvi climàtic i les espècies invasores.

L’informe, com a indicador de biodiversitat, utilitza el Living Planet Index (LPI) d’acord amb la definició que fa Nacions Unides. L’LPI resulta de la mitjana de les tendències d’estimació del nombre d’exemplars d’un total de 4.005 espècies de vertebrats. Per a cada territori, es tenen en compte les espècies de les quals hi hagi dades de seguiment a gran escala i llarg termini. Per a cada espècie, se selecciona com a valor de referència de 100 el corresponent al primer any del període de valoració, i s’expressen segons aquesta referència les dades dels anys següents.

L’adaptació catalana, LIP-Cat, fa un seguiment de 321 espècies: 127 espècies de papallones (a través del Catalan Butterfly Monitoring Scheme), 9 espècies de peixos (seguides per l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), 14 espècies de rèptils i amfibis (seguits per l’Associació Herpetològica Espanyola), 153 espècies d’ocells (seguides per l’Institut Català d’Ornitologia i d’altres programes) i 18 espècies de mamífers (seguides pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i d’altres programes). La majoria dels programes de seguiment són projectes de “ciència ciutadana”, amb participació de naturalistes voluntaris.

L’LPI-Cat, entre el 2002 i el 2019, davalla en un 31% si hom considera les espècies especialistes, és a dir les que són més selectives i tenen requeriments ecològics més restrictius. En canvi, les espècies generalistes no davallen en nombre.

En les darreres dues dècades, la població de Catalunya ha augmentat en un 20%, amb la consegüent pujada de necessitats de recursos. Paral·lelament hi ha hagut un abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes extensives, que tan sols s’han mantingut en certa mesura en les principals planes. En conseqüència, ha crescut la superfície forestal, particularment a les zones de relleu més acusat. La intensificació agrícola ha anat acompanyada d’un augment del consum de materials de producció (fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, aigua, etc.). A banda d’aquest canvi d’usos de sòl i augment de la pressió sobre recursos naturals, cal comptar l’efecte que ja té el canvi climàtic i l’expansió d’espècies invasores.

Els esforços de conservació no han estat suficients per aturar el retrocés de la biodiversitat. Això s’explicaria pel fet que es concentren en la xarxa d’espais protegits i en plans i accions de conservació d’espècies concretes. Així doncs, s’han aconseguit canvis de tendència en el cas de la llúdriga (amb reintroduccions des del 1995), de l’ós bru (amb reintroducció el 1996) o del xoriguer petit (amb un programa de reintroducció iniciat el 1986).

Boscos i matollars

En les darreres dues dècades, a Catalunya, l’abandonament de pastures i conreus ha suposat un augment de la superfície forestal: les bosquines de pi blanc procedents de colonització han augmentat un 15% en els darrers 20 anys. Els boscos no tan sols han crescut en superfície, sinó que també ha augmentat la quantitat de vegetació per unitat d’àrea. Això comporta també que la gran majoria de boscos siguin relativament joves. A nivell de fauna això es manifesta en el manteniment o expansió d’espècies generalistes (com el senglar), però les espècies pròpies de boscos madurs o de matollars han experimentat una davallada.

Ambients agrícoles i prats

El progressiu abandonament de pastures i conreus ha anat acompanyat d’un procés d’intensificació agrícola. Els ambients agrícoles en conseqüència, han anat perdent biodiversitat. Les principals caigudes de població, en aquest context, es troben en ocells esteparis (27%) o en les papallones de prats (71%).

Aigües continentals

Bona part de les espècies d’aigües continentals mostren una regressió degut a les alteracions en la quantitat i qualitat de l’aigua, de la morfologia de les riberes i l’expansió d’espècie exòtiques, amb un descens mitjà del 54%. La Directiva Marc de l’Aigua només es compleix en el 40% de rius i zones humides de Catalunya, cosa que s’explica per la forta pressió humana sobre l’aigua dolça com a recurs.

Medi marí i litoral

L’informe no pot oferir unes dades precises de la pèrdua de biodiversitat en el medi marí i litoral. Constata, de tota manera, el deteriorament de les espècies i hàbitats d’interès pesquer. Alhora, la pressió demogràfica i socioeconòmic sobre el litoral ha destruït i deteriorat hàbitats marins i litorals. És en aquest àmbit on es fan més evidents els efectes del canvi climàtica: escalfament de l’aigua, pujada del nivell de mar, augment de la freqüència d’episodis anòxics o hipòxics, etc.

És remarcable el fet que en els darrers 20 anys hi hagi hagut una reducció del 13,3% de la vegetació dels sòls salins.

Lligams:

Estat de la natura a Catalunya 2020. Brotons, L.; Pou, N.; Herrando, S.; Bota, G.; Villero, D.; Garrabou, J.; Ordóñez, J. L.; Anton, M.; Gual, G.; Recoder, L.; Alcaraz, J.; Pla, M.; Sainz de la Maza, P.; Pont, S. i Pino, J. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: