Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país

Enguany es commemora el centenari del naixement d’Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014). Filòleg, lingüista i especialista en història de la llengua, Badia va ser l’autor de l’emblemàtica Gramàtica de la llengua catalana (1994).

La figura de Badia i Margarit em transporta als meus anys d’estudiant a l’Escola de Mestres Rosa Sensat, ara fa gairebé 25 anys, on em preparava per als exàmens dels nivells E (professor de català per a adults) i K (corrector de català) de la Junta Permanent de Català. Conèixer els textos de Badia sobre gramàtica i llengua era essencial per a la preparació de les proves. Us agradaria conèixer deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran lingüista?

1. Va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1920, i entre el 1924 i el 1937 va fer els estudis d’ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog i lingüista Alexandre Galí i Coll.

2. Va estudiar als Estudis Universitaris Catalans, es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943 i tot seguit va començar a fer d’ajudant de classes pràctiques a la mateixa facultat i de professor auxiliar temporal.

3. Va iniciar els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica sobre la base del qual va escriure la seva tesi doctoral (1945), feta a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Ciutat Universitària de Madrid sota el guiatge del prestigiós literat i filòleg espanyol Dámaso Alonso.

4. El 1948 va obtenir la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la Universitat de Barcelona, càrrec que va mantenir gairebé 30 anys. El 1977, Badia i Margarit va guanyar definitivament la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Catalana, que va exercir fins a la seva jubilació, el 1986.

5. Del 1978 al 1986 fou rector de la Universitat de Barcelona, i posteriorment rector honorari.

6. Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que li va permetre impulsar una veritable escola d’investigadors en àmbits com ara la fonètica experimental, la gramàtica històrica, la dialectologia la geografia lingüística (on va destacar com a autor de l’Atles lingüístic del domini català, del 1965) i l’onomàstica, amb una atenció especial als elements botànics de la toponímia.

7. Va ser professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París, i va rebre el reconeixement com a doctor honoris causa per les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc – Le Mirail (1978), París-Sorbona (1986), Perpinyà (1989), Knox College de Galesburg (1990), Rovira i Virgili (1994), Alacant (2002), València (2003), Illes Balears (2007) i UNED (2010).

8. Va ser el primer president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976), president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1989-1995).

9. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (1986), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

10. Antoni Maria Badia i Margarit va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2014, a l’edat de noranta-quatre anys.

A més de la seva monumental obra dedicada a estudiar la gramàtica catalana, altres obres rellevants de Badia i Margarit són Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística (1969), Cap a una sociolingüística catalana (1976), Llengua i poder. Textos de sociolingüística catalana (1986), Les regles d’esquivar vocables i la ‘qüestió de la llengua’ (1999), Apologia i vindicació de la llengua catalana (2004) i el recull d’articles Moments clau de la història de la llengua catalana (2004).

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Badia i Margarit

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra d’una personalitat que va posar la llengua com a eix principal de la seva vida. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista a la professora de la UB Lídia Pons, la infografia i el bit terminològic (“Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”), dedicat aquest cop a analitzar l’Atles lingüístic del domini català, una obra cabdal de l’eminent filòleg barceloní.

A banda dels continguts relacionats amb la lingüística i l’estudi de les llengües, voldria recomanar dos articles publicats el darrer número de RECERCAT:

– L’article De la recerca a la resposta ràpida: proves de COVID-19 per voluntaris del CRG es fa ressò d’una publicació elaborada pel personal voluntari del Centre de Regulació Genòmica que va participar en el programa Orfeu, on s’explica la tasca que van dur a terme per fer front a la pandèmia durant les primeres setmanes d’expansió de la infecció a Catalunya. Hi exposen les seves motivacions, els reptes i les lliçons apreses durant el temps en què es va desplegar el programa, amb el convenciment que ajudaran a preparar millor el món la societat per abordar situacions similars en el futur.

-A a secció Novetats web podem llegir que s’han actualitzat els apartats «Dones i ciència a la història» i «Documents» de l’espai «Dones i ciència» del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Més enllà d’aquest RECERCAT especial, si voleu aprofundir sobre la figura i l’extensa obra de Badia i Margarit podeu accedir al portal web impulsat des del Departament de Cultura o fer un tomb per les exposicions virtuals que li han dedicat la UB i la UAB.

Bona lectura!

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres anotacions relacionades amb figures científiques rellevants publicades per l’autor a Des de la Mediterrània:

• Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
• Narcís Monturiol: un esperit emprenedor a favor d’una nova societat justa i feliç
• Richard Feynman, un geni atípic 
• Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
• Ferran Alsina, la Revolució Industrial a Catalunya
• Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
• Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya