Autoritat parental i alimentació saludable (Nutrició mediterrània, 51/2020)

Joyce Hayek fa recerca al Departament de Promoció de Salut de l’Escola de Salut Pública i Assistència Primària (CAPHRI) de la Facultat de Salut, Medicina i Ciències de la Vida de la Maastricht UMC, i al Departament de Biologia, Nutrició i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Universitat Libanesa, amb seu a Fanar (Jdeidet El Maten). Subjectes dels seus estudis són els adolescents d’escoles públiques i privades del Líban. Amb col·legues de la Universitat Libanesa, Maya Tueni, i de Maastricht, Francine Schneider i Hein de Vries, publica aquesta setmana un estudi a la revista Health Education Research sobre la relació entre “l’estil parental” i comportaments de salut dels adolescents. Els subjectes són 341 estudiants d’escoles privades i públiques de la zona del Mont Líban i de l’àrea de Beirut, entre 16 i 18 anys d’edat. Els alumnes participants omplien un qüestionari sòcio-demogràfic, amb informació sobre la manera de fer dels seus pares i sobre el comportament d’ells mateixos. Això ho feren en dues ocasions, separades per sis mesos. Addicionalment, també se’ls prenien mesures antropomètriques, amb la intenció de relacionar l’índex de massa corporal amb el comportament personal i l’estil familiar. Hayek et al. ens diuen que en el cas dels pares que eren més damunt dels fills, aquests darrers mostraven una major adhesió a la dieta mediterrània i feien un consum inferior de begudes alcohòliques. És per això que consideren que els programes de promoció de salut entre infants i adolescents haurien d’incidir també en l’estil parental.

Així fotografiava el 2009 Katrin Gilger ingredients per fer tabouleh

Promoció de salut en adolescents

La promoció de salut durant l’adolescència és considerada crucial, ja que hàbits adquirits en aquest període tenen implicacions a llarg termini. Una alimentació poc saludable, la manca d’activitat física, o l’abús d’alcohol i d’altres drogues tenen un impacte negatiu en la salut física i mental. D’acord amb estatístiques de l’Organització Mundial de la Salut, el 80% dels adolescents no tenen un nivell suficient d’activitat física, el 16% pateixen sobrepès i el 10% consumeixen tabac. Al Líban algunes d’aquestes xifres empitjoren: dels adolescents de 13-17 anys, el 36,6% consumeixen productes de tabac; el 24,7% tenen sobrepès; el 18,9% consumeixen begudes alcohòliques. Les dietes dels adolescents del Líban han tingut una tendència a transitar a un valor més elevat en greixos i sucres, i a una caiguda en la densitat de nutrients. La transició alimentària cap a una dieta “més occidental” va acompanyada d’hàbits més sedentaris. La manca d’activitat física, fumar i beure alcohol són elements que s’associen a un major risc d’obesitat, ja no tan sols durant l’adolescència sinó que es projecten en forma d’un major risc de malalties no-transmissibles en l’edat adulta.

Hayek et al. consideren els pares, com a part del microambient dels adolescents, poden exercir-hi una forta influència: sobre el comportament, sobre la disponibilitat i accessibilitat a una bona alimentació o a oportunitats d’activitat física, sobre posar límits en el temps d’exposició a pantalles, etc.

Per “estil parental” entenen el clima emocional en el qual els pares interactuen amb els llurs fills. Aquest es pot definir en dues dimensions: 1) la capacitat de resposta i 2) el volum d’exigència. D’aquesta manera tindríem quatre estils parentals:
a) autoritativa: d’alta demanda i d’alta resposta.
b) autoritària: d’alta demanda i de baixa o nul·la resposta.
– c) permissiva: de baixa demanda i d’alta resposta.
– d) negligent: de baixa demanda i de baixa resposta.

D’aquests estils, l’autoritatiu és considerat òptim per al desenvolupament positiu i protegit de l’infant. Els adolescents de pares autoritatius presenten menys actituds de risc (fumar, consumir alcohol, consum de drogues), més bons patrons alimentaris (major consum de fruita, etc.), que es tradueixen en un menor índex de massa corporal.

Un estudi en 341 alumnes de 16 a 18 anys

Per tal de conèixer la relació entre aquests factors en una societat com la libanesa, Hayek et al. dissenyaren un estudi prospectiu longitudinal basat en l’anàlisi secundari de dades d’un projecte de recerca que tingué lloc entre març del 2017 i març del 2018. Aquell projecte investigava factors predictius dels resultats acadèmics d’adolescents libanesos de 15 a 18 anys, tant d’escoles privades com públiques. El projecte combinava la resposta de qüestionaris (aprovada pels Ministeris d’Educació i d’Educació Superior) amb mesures antropomètriques (aprovada pel comitè ètic de l’Hospital Al Hayat), i tots els participants i els seus pares signaven un consentiment informat. Les dades es prenien al principi de l’estudi (març del 2017), a 6 mesos (setembre del 2017) i a 12 mesos (març del 2018). Hayek et al. seleccionen les dades parentals del setembre del 2017, les variables sociodemogràfiques de la mateixa data i les variables de comportament i índex de massa corporal de març del 2018.

Deu escoles de Beirut i del Mont Líban que participaren en l’estudi foren seleccionades aleatòriament del llistat del Ministeri d’Educació. El primer pas era parlar amb directors d’escola, dels quals 7 (4 d’escoles privades i 3 d’escoles públiques) accediren a participar-hi. D’aquests set centres, es convidà a participar-hi tots els alumnes dels cursos 10è i 11è. Tots els estudiants accediren: 600 estudiants participaren en els qüestionaris de març del 2017, dels quals 563 (94%) presentaven dades vàlides. El setembre del 2017 hi havia dades completes del 64,3% dels participants, i el març del 2017 un 61,3%. En l’estudi de Hayek et al. es tenen en compte les dades de 341 adolescents (60,56%) dels quals hi havia dades completes en els punts de setembre del 2017 i de març del 2018.

Els qüestionaris eren omplerts per alumnes a l’aula a mà. Un dietista llegia en veu alta cada qüestió i les respostes corresponents a tota la classe, i responia tots els dubtes dels alumnes. S’hi dedicava una hora de classe a omplir-lo. També les mesures antropomètriques es prenien a l’aula: estatura (amb un estadiòmetre portàtil, sense calçat), pes (amb una balança electrònica, sense sabates i sense abrics). Cada dada antropomètrica es prenia per duplicat, i s’utilitzava la mitjana dels dos valors, amb una precisió de 5 mm per a l’altura, i de 100 g per al pes.

El setembre del 2017 es prenien les variables demogràfiques: gènere (masculí o femení), edat (15, 16, 17 o 18 anys), tipus d’escola (pública, privada), nivell educatiu dels pares (baix, mitjà, alt) i religió (cristiana, musulmana). Com a grup de referència es prenien els alumnes de sexe masculí, d’escola pública, de pares amb nivell educatiu alt i religió cristiana.

També el setembre del 2017 s’omplien els qüestionaris d’Authoritative Parenting Index. Els estudiants responien qüestions sobre percepció del comportament dels pares, en la dimensió de responsivitat (calidesa, acceptació, implicació, suportivitat) i en la dimensió d’exigència (supervisió, control assertiu, monitorització, permissivitat).

L’adhesió a la dieta mediterrània era valorada el març del 2018 amb un qüestionari de freqüència alimentària (FFQ), que inclou 64 aliments i begudes de consum habitual al Líban. També responien qüestions d’hàbits alimentaris (desdejuni, picar entre hores, freqüència de consum de menjar ràpid). L’índex KIDMED era deduït d’aquestes respostes.

L’activitat física era mesurada el març del 2018 amb un qüestionari d’activitat física (IPAQ). Els resultats s’expressen en minuts d’equivalents metabòlics de tasca per setmana (MET-min/wk), de forma que es diferencia entre baixa activitat (<600), moderada (600-3000) i alta (>3000).

El març del 2018 també responien la qüestió de ‘Durant el passat mes, durant quants dies heu fumat?’, amb respostes possible de 0 dies, 1-2 dies, 3-5 dies, 6-9 dies, 10-19 dies, 20-29 dies, tots 30 dies. Semblantment responien a la de ‘Durant el passat mes, durant quants dies heu begut alcohol?’.

L’índex de massa corporal es calculava com a pes dividit pel quadrat de l’estatuta.

Per estudiar l’associació entre l’estil parental de setembre del 2017 i els resultats de març del 2018 es feien anàlisis de regressió multivariada, ajustant per les variables potencialment confonedores (edat, sexe, tipus d’escola, religió, nivell d’educació del pare, nivell d’educació de la mare).

L’efecte de l’estil parental sobre comportaments de salut dels adolescents

De la mostra de 341 adolescents, la mitjana d’edat era de 16,56±0,75. El 53,7% eren noies, el 66% assistien a una escola privada i el 87,7% eren de religió cristiana. Si bé tan sols el 12,6% dels 341 adolescents declaraven haver fumat en el mes anterior, el 60,1% reportaven haver begut alcohol. El nivell d’adhesió a la dieta mediterrània era intermedi (5,51±2,30), i el 39,4% presentaven sobrepès o obesitat.

Pel que fa a l’estil parental, el 31,4% dels alumnes entraven en la categoria “autoritativa”, seguida de l’autoritària (29,3%), de la permissiva (19,9%) i de la negligent (19,4%). El 53,7% de les mares tenien un nivell educatiu alt, xifra que es reduïa al 42,8% pels pares.

Val a dir, que la majoria de les respostes de les noies (41%) assenyalaven uns pares “autoritatius”, mentre que la majoria de les respostes dels nois (30,4%) assenyalaven uns pares “autoritaris”. Els alumnes d’escoles privades reportaven amb més freqüència un estil parental autoritari (29,3%), mentre que els d’escoles públiques reportaven un estil autoritatiu. Els alumnes amb un pare amb un nivell educatiu alt tendien a reportar un estil parental autoritatiu (32,2%).

Dels alumnes que deien que no havien begut alcohol en el darrer mes, el 38,2% indicaven un estil parental autoritatiu.

L’estil parental reportat el setembre del 2017 s’associava amb la qualitat alimentària i el consum d’alcohol reportats el març del 2018. Un estil parental autoritatiu té un efecte protector tant sobre la qualitat de la dieta com sobre l’abstinència de begudes alcohòliques. Un estil parental negligent, en canvi, s’associava amb una menor adhesió a la dieta mediterrània i un major percentatge de consum d’alcohol. En canvi, no hi havia associació entre estil parental i l’hàbit de fumar.

Sobta de les dades de l’estudi l’elevat percentatge d’alumnes que declara haver consumit begudes alcohòliques en el darrer mes. Hayek et al. ho expliquen per l’elevat ambient alcogènic que es respira a Beirut, amb tot d’establiments on els joves de 16-18 anys poden comprar fàcilment begudes alcohòliques. De fet, els autors de l’estudi es mostren partidaris d’aplicar un límit d’edat per a la compra i consum de begudes alcohòliques.

També és interessant constatar la diferència de percepció que tenen nois i noies. Hayek et al. creuen que els nois tenen una percepció més autoritària de l’estil dels seus pares pel fet que els comportaments problemàtics s’associen més als fills que a les filles, i la resposta consegüent és una disciplina més estricta pels primers que per a les segones. Alhora, deu influir el fet, en una societat patriarcal, que els fills mascles han d’ésser educats per a ésser caps de família en el futur se n’exigeix una major responsabilitat, mentre que les filles, en casar-se, passaran a la família del marit.

Un estil parental autoritatiu condueix a uns fills amb una major adhesió a la dieta mediterrània. Hayek et al. assenyalen la combinació del control parental amb una relació pares-fills de calidesa. L’estil parental autoritatiu també s’associa amb una menor probabilitat de consum d’alcohol entre els fills adolescents.

Però l’estil parental, com mostra també l’estudi, no ho és tot. Hakey et al. no troben associació pel que fa al consum de tabac, ni tampoc sobre els patrons d’activitat física. En conseqüència, l’estil parental tampoc no es manifesta en l’índex de massa corporals dels fills. Hayek et al. tampoc no volen arribar a gaires conclusions en aquest sentit, ja que admeten que entre les variables que no han controlat en el seu estudi hi ha l’índex de massa corporals dels propis pares.

Lligams:

Parenting style as longitudinal predictor of adolescents’ health behaviors in Lebanon. Joyce Hayek, Maya Tueni, Francine Schneider, Hein de Vries. Health Educ. Res. (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: