Factors climàtics compostos de la difusió de ‘Verticillium dahliae’ en oliverars de Granada (Micologia mediterrània, 53/2020)

El fong Verticillium dahliae constitueix una de les principals amenaces per als cultius d’olivera. La verticil·liosi de l’olivera pot produir greus danys en els arbres, particularment els joves, s’expandeix fàcilment, i és molt difícil de combatre-la. Les mesures de prevenció se centren en l’estat del sòl: cal evitar l’erosió, promoure-hi la formació de matèria orgànica, i procurar no plantar-hi en la proximitat de les oliveres cultius com el cotó, en la rizosfera dels quals prolifera V. dahliae. María Estefanía Rodríguez Navarro, de l’àrea de Protección Vegetal Sostenible del Centro IFAPA de La Mojonera, ha coordinat un estudi sobre els factors climàtics que promoure l’aparició de V. dahliae. En un article a PLoS One expliquen els resultats d’una anàlisi de camp a gran escala que abasta 779 arbredes de la província de Granada. Avaluen quaranta models basats en combinacions competitives de variables climàtiques per predir-hi la presència de V. dahliae. El model més viable incloïa una combinació multiplicativa de variables climàtiques estacionals i extremes, amb la isotermalitat i la distribució estacional de la precipitació com les variables més importants en la distribució del fong. Una menor estacionalitat i una major isotèrmia promouen la proliferació del fong. Així doncs, el fong és present amb més freqüència en les zones on l’oscil·lació circadiana de la temperatura és inferior a l’oscil·lació circanual. En les zones de regadiu, la influència de la isotermalitat no és tan forta, i per això els autors de l’estudi consideren que una bona gestió de la irrigació en aquelles zones climàtiques més proclius a la difusió de fong pot ajudar a previndre l’emmalaltiment de les oliveres per verticil·liosi.

La verticil·liosi es manifesta en defoliació, necrosi d’inflorescència i momificació de fruits. Francisco Javier López-Escudero & Jesús Mercado-Blanco recomanaven en el 2011 una estratègia holística que combinava elements biològics, químics, físics i agronòmics.

Factors climàtics en la distribució de Verticillium dahliae

Aquesta recerca fou concebuda per Juan M. Requena-Mullor, José Manuel García-Garrido, Pedro Antonio García i Estefanía Rodríguez. Requena-Mullor és membre del Department of Biological Sciences de la Boise State University, i del Centro Andaluz para la Evaluación y Seguimiento del Cambio Global (CAESCG) de la Universidad de Almería. García-Garrido és membre del Grupo de Biofertilización y Biorremediación por Hongos Rizosféricos de la Estación Experimental del Zaidín, del CSIC. García López és catedràtic del Departamento de Estadística e Investigación Operativa de la Universidad de Granada.

La recerca fou finançada a través de Rodríguez per la Fundación Caja Rural de Granada. Les dades generades foren publicades per Requena-Mullor a git.hub.

Verticillium dahliae Kleb. és ben difós pels sòls de zones temperades, i es pot manifestar en infeccions en més de 400 espècies de dicotiledònies, des de plantes herbàcies a arbres, amb símptomes successius de clorosi, necrosi, esquifiment, decoloració vascular i marciment. En les darreres dècades ha emergit com una de les principals preocupacions pels cultius d’olivera (Olea europaea L. subsp. europaea). De fet la verticil·liosi (o marciment per Verticillium) és la malaltia més perjudicial en les oliveres de països mediterranis, tan en termes de pèrdua de producció com en mortalitat d’arbres. Andalusia, que és el principal regió oleícola (1,5 milions d’hectàrees, amb una producció de 900.000 tones d’oli d’oliva i 380.000 tones d’olives de taula), és especialment afectada. A l’Andalusia Occidental, el 38% dels cultius són afectats. A l’Andalusia Oriental la xifra és més moderada, però també preocupant: a la província de Granada el 14% de les arbredes són afectades.

Cal diferenciar dos patotips de V. dahliae: a) el no-defoliant (ND), que provoca sobretot pèrdues de producció; b) el defoliant (D), que és potencialment letal per a l’arbre. Per lluitar-hi s’utilitzen productes fitosanitaris, es planten variants d’olivera resistents o tolerants, s’aplica control biològic (com el fong Trichoderma) i diferents accions físiques sobre el sòl o sobre la manera de cultivar. La limitació d’aquestes estratègies és el caràcter polifàgic de V. dahliae, i la capacitat de formar estructures de resistència (microscleròties) que li permeten rebrotar al cap d’anys.

La densitat d’inòcul és la variable més informativa per predir la difusió de la malaltia en les oliveres. Hi influeix la rizosfera, en el sentit que algunes plantes (com el cotó) són més facilitadores de la propagació d’aquest fong. També hi influeixen la temperatura del sòl i particularment les fluctuacions estacionals en temperatura i precipitació. Això explicaria l’estacionalitat del marciment per Verticillium, més habitual a la primavera, i que sovint retrocedeix durant les altes temperatures estivals. A la província de Granada, s’ha observat que les arbredes de regadiu tenen una prevalença de verticil·losi tres vegades superior a les de secà. Els nous cultius, procedents de vivers, són més susceptibles. La prevalença també és superior en sòls salins, en sòls alcalins o en sòls amb pendents pronunciats.

Les 183.000 hectàrees d’olivera de la província de Granada

La província de Granada dedica 183.000 hectàrees al cultiu de l’olivera. La gran varietat de característiques físiques de les arbres, així com de les pràctiques de gestió i dels factors ambientals, la fa molt interessant per a aquesta mena d’estudis. Una primera consideració és la superfície de cada cultiu. Seguidament s’avalua la probabilitat d’infecció d’acord amb la mida de cada arbreda. Així se seleccionaren un total de 779 arbredes, amb una superfície agregada de 2833 ha, i una densitat de 139 arbres/ha.

En aquesta selecció, entre el 2003 i el 2005 es realitzaren mostreigs durant la primavera i la tardor. Quan era possible, de cada arbreda, es prenien mostres de deu oliveres amb símptomes típics de verticil·liosi: de cada arbre es prenien sis branquetes que eren rentades. Trossos de branca eren col·locats en plaques de Petri amb agar aquós amb aureomicina, cultivades a 25°C durant 30 dies, i es feia la identificació de V. dahliae d’acord amb les característiques morfològiques de conidiòfors i microscleròties. De 123 aïllats de V. dahlia es va fer una confirmació d’ADN per PCR.

Conidiòfors de “Verticillium”

Se seleccionaren les dades locals de WorldClim, que apleguen 19 variables bioclimàtiques per al període 1970-2000. Requena-Mullor et al. seleccionaren les cinc variables amb una correlació de rang de Spearman menor de 0,6: 1) precipitació anual; 2) estacionalitat intraannual de precipitació; 3) estacionalitat intraannual de temperatura; 4) temperatura màxima del mes més càlid; 5) isotermalitat (quocient entre el rang de temperatura diürna mitjana i el rang de temperatura anual).

Les variables bioclimàtiques eren estudiades amb una resolució de cel·la d’1 km. Com a covariats es consideraren la irrigació (regadiu o secà), l’origen del material vegetal (propagació tradicional o en vivers) i la mida de la plantació (en hectàrees).

Requena-Mullor et al. dissenyaren un conjunt de quaranta models lineals generalitzats, que es podien agrupar en les hipòtesis següents:
– 1) tendències anuals en variables climàtiques.
– 2) estacionalitat de variables climàtiques.
– 3) variables climàtiques extremes.
– 4) una combinació additiva de les tres hipòtesis anteriors.
– 5) una combinació additiva i multiplicativa de les tres primeres hipòtesi, és a dir considerant-hi també les interaccions.

La presència de V. dahliae es tractava com a variable binària (0 = absència; 1 = presència).

Els models eren valorats d’acord amb el criteri d’informació d’Akaike (AIC). Els que tenien una puntuació més favorable eren:
– un model multiplicatiu entre l’estacionalitat de la precipitació i la isotermalitat.
– un model additiu entre l’estacionalitat de la precipitació i la isotermalitat.

Una prevalença de V. dahliae el 17%

De les 779 arbredes examinades, s’hi detectà V. dahliae en 122. En total, s’hi feren 123 aïllaments de V. dahliae. La prevalença era del 17%. Els models amb una major capacitat predictiva eren de natura combinada entre variables estacionals i d’extrems, concretament entre estacionalitat de precipitació i isotermalitat.

El model amb millor puntuació combinava no tan sols les dues variables sinó també la interacció. Així doncs, un augment de l’estacionalitat de precipitació per 4,4 produïa un augment del 86,5% en l’efecte de la isotermalitat sobre la presència de V. dahliae. El model encara millorava més si hom diferenciava entre les arbredes de regadiu i les de secà: en les darreres l’efecte de la isotermalitat era menys pronunciat.

La gestió de la irrigació en el control de V. dahliae

La isotermalitat, que informa de la relació entre les oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit, i les oscil·lacions tèrmiques entre l’estiu i l’hivern, és la variable climàtica que té un efecte més pronunciat sobre la presència de V. dahliae en les oliveres.

La següent variable més rellevant és l’estacionalitat de les precipitacions. A la Conca Mediterrània Occidental, els règims estacionals de precipitació són equinoccials, concretament amb una estació principal de pluja a la tardor, i una estació secundària de pluja a la primavera. A la província de Granada, els mesos amb més precipitació són els de novembre i els de començament de la primavera, mentre que durant els mesos més càlids (juliol i agost) la precipitació és gairebé nul·la. Encara que els estius són extremadament càlids, els hiverns són tan sols moderadament freds, de tal manera que les variacions de temperatura entre el dia i la nit són relativament més pronunciades.

V. dahliae es veu afavorida, doncs, en la seva infestació d’oliveres, per les oscil·lacions meteorològiques. La temperatura òptima per al fong es troba entre 22° i 25°C, i quan puja la temperatura estival hi ha una tendència a la baixa en els símptomes de verticil·liosi en oliverars infestats.

La irrigació afavoreix la presència de V. dahliae en les oliveres. Requena-Mullor et al. assenyalen que la irrigació mitiga l’efecte negatiu que té la isotermalitat sobre la presència del fong. De fet, alguns autors consideren que l’augment de l’impacte de la verticil·liosi sobre el cultiu de l’olivera podria haver estat promogut en les darreres dècades per la introducció de sistemes de regadiu, que alhora haurien ajudat a propàguls del fong a dispersar-se. La irrigació contribueix a mantindre la temperatura del sòl en valors òptims per al fong. Un altre factor que posa de manifest l’estudi de Requena-Mullor et al. és la major susceptibilitat al fong en plantacions d’olivera procedents de vivers.

Requena-Mullor et al. expliquen que la major prevalença del patogen en el nord-oest de la província de Granada seria atribuïble a una combinació de baixa estacionalitat de les precipitacions i d’una isotermalitat més elevada. A V. dahliae li convé la coincidència entre els períodes de pluja i els períodes de temperatures càlides.

Requena-Mullor et al. consideren que reduir la irrigació durant la primavera i la tardor podria ajudar a prevenir la difusió de la malaltia en les oliveres de regadiu. Així doncs, seria una bona estratègia vincular la planificació dels regadius als nivells de precipitació, amb la vista de mantindre els nivells d’humitat del sòl a nivells inferiors (<24%) als favorables per al patogen. Una forma de fer-ho seria substituir la irrigació diària per una irrigació setmanal (o de dues vegades per setmana), però qualsevol consell en aquest sentit no pot oblidar la rellevància que té un bon balanç hídric no tan sols en el rendiment de la collita d’oli sinó en la seva qualitat.

Lligams:

Climatic drivers of Verticillium dahliae occurrence in Mediterranean olive-growing areas of southern Spain. Juan M. Requena-Mullor, Jose Manuel García-Garrido, Pedro Antonio García, Estefanía Rodríguez. PLoS One 15:e0232648 (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: