Descriuen ‘Telenomus nizwaensis’, parasitoid dels ous de ‘Deudorix livia’ (Entomologia mediterrània, 18/2021)

De les plagues que afecten els cultius de magraner (Punica granatum), la que té globalment major impacte econòmic és la del lepidòpter Deudorix livia (= Virachola livia). Aquesta espècie també afecta altres tipus de cultius de la Conca Mediterrània i de la Península Aràbiga. A Oman, des de fa uns quants anys, s’aplica un programa de gestió integrat d’aquesta plaga, en el marc del qual s’ha aplicat la introducció de vespes parasitoides del gènere Trichogramma com a forma de control biològic. A la serralada d’Al Jabal Al Akhdar es detectà la presència d’una vespa parasitoide autòctona del gènere Telenomus, capaç d’afectar els ous de D. livia. En el 2008 se n’enviaren espècimens a Andrew Polaszek, del Natural History Museum de Londres, que conclogué que es tractava d’una espècie nova. En el 2018 rebé espècimens addicionals, i inicià un estudi de material genètic que corroborà aquesta conclusió, però no ha estat fins aquesta setmana que la descripció formal de la nova espècie, denominada Telenomus nizwaensis, es fa en un article publicat a la revista PLoS One. La nova espècie és un parasitoide específic de D. livia, i d’ací l’interès potencial que té per al control d’aquesta plaga del magraner.

La descripció de Telenomus nizwaensis

Aquesta recerca fou concebuda per Andrew Polaszek, A. Al-Riyami (de la School of Biosciences de la University of Nottingham i del Ministeri d’Agricultura del Sultanat d’Oman), S. A. Al-Khatri (del Ministeri d’Agricultura d’Oman), R. H. Al-Shidi (del Centre de Recerca de Protecció Vegetal del Ministeri d’Agricultura d’Oman) i I. C. W. Hardy (de la University of Nottingham). En l’anàlisi formal participaren Polaszek i Z. Lahey (del Department of Evolution, Ecology and Organismal Biology de The Ohio State University). Els autors tenen paraules d’agraïment per l’assistència en el treball de camp de Naser Al Abri i Issa Al-Mandhari, així com per al Departament de Desenvolupament Agrícola d’Al Jabal Al Akhdar, a través del qual tingueren contacte amb pagesos locals. La recerca fou finançada a través d’un programa del Ministeri d’Educació Superior, Recerca i Innovació d’Oman, i la publicació compta amb el suport de la Anglo-Omani Society.

Polaszek, Lahey i Hardy redactaren un primer esborrany d’article, que fou tramès a PLoS One el 4 de novembre del 2020. L’editor fou Zhang Feng, de la Universitat Agrícola de Nanjing. Polaszek, Al-Riyami, Lahey i Hardy treballaren en la revisió del text, que fou acceptat finalment el 7 d’abril, i publicat el 5 de maig.

El magraner (Punica granatum L.) és un arbust o arbret fruiter caducifoli de la família de les litràcies originari de l’Orient Mitjà. Des d’allà es difongué al nord d’Àfrica, i a la resta de la Conca Mediterrània. El seu cultiu és puixant a la Xina, a l’Àsia Sud-Oriental i a Amèrica.

Fotografia de Philipp Weigell que ens mostra el paisatge terrasses de Jebel Akhdar

El cultiu del magraner a Oman puja als 22.000 arbres productius, principalment a la regió muntanyosa d’Al Jabal Al Akhdar, en el Governorat d’Ad Dakhiliyah, i particularment als voltants de Nizwa. A uns 3000 metres d’alçada per damunt del nivell del mar, la temperatura mitjana estival és de 24°C: és llavors quan es cullen les magranes, que poden arribar als 5 dòlars per peça en algunes temporades. Cada temporada, en major o menor mesura, la producció de magranes es veu afectada per plagues del licènid Deudorix livia Klug. Les erugues d’aquesta espècie excaven la magrana, en malmeten les llavors, i són alhora vehicle per a l’entrada de bacteris i floridures saprofítics que acaben per fer-la malbé i caure de l’arbre.

Cada any a Oman s’aplica un programa de gestió integral d’aquesta plaga. S’utilitzen mètodes físics com embossar la fruita a l’arbre, mètodes químics com 1 o 2 aplicacions de deltametrina, o mètodes biològics amb l’ús de vespes parasitoides. Entre les vespes parasitoides que s’han aplicat destaquen diverses espècies de Trichogramma. A Al Jabal Al Akhdar es detectà la presència d’una vespa parasitoide del gènere Telenomus. Ja en el 2008, s’enviaren espècimens d’aquesta vespa autòctona a Polaszek, que els examinà morfològicament. L’exam morfològic dels genitals masculins féu pensar Polaszek que es tractava d’una espècie no descrita anteriorment, però no gosà descriure-la com a tal en no disposar més que de dades morfològiques.

Al llarg de la dècada passada les tècniques d’extracció i seqüenciació d’ADN han experimentat una revolució considerable, i es cregué oportú en el 2018 aprofitar-ho per a caracteritzar la població de Telenomus d’Al Jabal Al Akhdar. Nous espècimens tramesos a Polaszek foren sotmesos a un protocol d’extracció d’ADN que deixa intactes les estructures esclerotitzades. Les dades de seqüenciació d’ADN anaven en la línia que es tractava d’una espècie no-descrita, i així s’ha optat per donar-li nom Telenomus nizwaenis Polaszek. L’epítet específic recorda l’esmentada ciutat de Nizwa.

L’holotip que fonamenta la descripció de Telenomus nizwaensis és un mascle d’una longitud de 0,75 mm. També s’inclou paratips masculins i femenins.

La caracterització genètica s’ha fet amb la seqüència de fragments dels gens 28S i CO1. L’espècie descrita més propera és T. sechellenis, i dins del gènere Telenomus quedaria dins del grup californicus.

La importància econòmica potencial

El gènere Telenomus inclou tota una diversitat d’espècies (se n’han descrites més de 600). Tots ells són endoparasitoids d’ous d’insectes: heteròpters, dípters, neuròpters i, molt particularment, lepidòpters. Telenoums remus és emprat en el control de plagues de Spodoptera frugiperda a Amèrica.

T. nizwaensis és una espècie d’hàbits solitaris. Les femelles posen cada un dels seus ous damunt d’un ou de D. livia. Dins d’aquest ou es desenvoluparà tot el cicle larvari de T. nizwaensis en detriment destructiu de l’hoste (en això consisteix el parasitoidisme). Completat el desenvolupament, de l’ou malaurat de D. livia emergeix un adult de T. nizwaensis. La sex ratio de T. nizwaensis es troba decantada cap a les femelles en una relació 1:0,37.

De moment, hom no ha estat capaç de criar T. nizwaensis en el laboratori. Això seria atribuïble a l’especificitat de la relació parasitoídica. Aquesta relació estreta explicaria la dinàmica de la població natural de T. nizwaensis: de primer parasita els ous de D. livia col·locats sobre el magraner, i quan acaba la temporada de les magranes, passà a parasitar els ous de D. livia col·locats sobre l’acàcia talh. Val a dir en aquest sentit que T. nizwaensis assoleix una taxa elevada de parasitació d’ous de D. livia entre mitjan de juny i mitjà de juliol (el 62% els ous de D. livia arriben a ser malmesos), però el mal que fa D. livia sobre els magraners ja arrenca a final d’abril (quan floreixen els magraners). En qualsevol cas, com a enemic natural de D. livia, les poblacions de T. nizwaenis ja jugarien un rol actualment en limitar l’impacte sobre la producció de magranes al nord d’Oman.

Lligams:

Telenomus nizwaensis (Hymenoptera: Scelionidae), an important egg parasitoid of the pomegranate butterfly Deudorix livia Klug (Lepidoptera: Lycaenidae) in Oman. A. Polaszek, A. Al-Riyami,Z. Lahey,S. A. Al-Khatri,R. H. Al-Shidi,I. C. W. Hardy. PLoS One 16:e0250464 (2021).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: