La política de cantina escolar saludable a Iran (Nutrició mediterrània, 33/2021)

La política de cantina escolar saludable de les autoritats iranianes cerca oferir als alumnes un entorn d’alimentació que promogui bons hàbits. Nasrin Omidvar, professora de la Facultat de Nutrició i Tecnologia Alimentària de la Universitat Shahid Beheshti de Ciències Mèdiques, és l’autora corresponsal d’un article publicat aquesta setmana a la revista BMC Public Health, que fa un escrutini d’aquesta política a través d’un estudi de metodologia mixta, qualitativa i quantitativa. En la fase quantitativa es tenen en compte els aliments disponibles en 64 cantines d’escoles primàries de la província de Teheran. La fase qualitativa identifica el principals factors contextuals que afecten la política de cantina saludables: la transició nutricional, l’oferta alimentària dins i al voltant de les escoles, la manca de recursos humans del programa, etc. El 55% dels aliments oferts a les escoles estudiades no compleixen les guies del propi programa iranià, percentatge que puja al 86% si hom té en compte el model de la Regió Mediterrània Oriental de l’Organització Mundial de la Salut.

Proporció de diferents categories d’aliments disponibles a les cantines escolars d’Iran

Cantines escolars saludables

Aquest estudi fa part del treball de tesi doctoral de Mina Babashahi, del Departament de Nutrició Comunitària de la Universitat Shahid Beheshti de Ciències Mèdiques. La investigació és finançada per l’Institut de Recerca en Tecnologia de l’Alimentació, centre vinculat a aquesta universitat. El treball fou concebut i dissenyat per Babashahi, Nasrin Omidvar, Hassan Joulaei (professor associat del Centre de Recerca en Política de Salut de la Universitat de Ciències Mèdiques de Shiraz), Roya Kelishadi (professora del Departament de Pediatria de la Universitat de Ciències Mèdiques d’Isfahan) i Azizollaah Zargaraan (professor de la Universitat Shahid Beheshti de Ciències Mèdiques de Teheran). Les dades foren recollides per Babashahi i Elnaz Veisi (Universitat Shahid Beheshti). Babashahi i Azam Doustmohammadian (del Centre de Recerca de Malalties Gastrointestinals i Hepàtiques de la Universitat Iraniana de Ciències Mèdiques de Teheran) treballaren en la codificació, anàlisi i interpretació dels resultats qualitatius. Farid Zayeri (del Departament de Biostatística de la Universitat Shahid Beheshti) gestionà les dades quantitatives i l’anàlisi estatística. Omidvar i Joulaei supervisaren l’anàlisi i la interpretació. Babashahi redactà el primer esborrany de l’article, que fou revisat per Omidvar, i després pels altres autors. Omidvar trameté l’article a la revista BMC Public Health el 3 de setembre del 2020. Hi seguiren quatre versions més, fins a la cinquena, que fou acceptada el 2 d’agost, i publicada el dia 18.

En les darreres dècades, Iran, com altres països en vies de desenvolupament de renda mitjana, ha viscut un augment en l’obesitat, síndrome metabòlica i diabetis entre infants i adolescents. Si en el 2000, un 5,5% dels menors de 18 anys tenien sobrepès, en el 2013 aquest percentatge havia pujat al 15,1%.

Si bé habitualment hom parla de factors individuals com el coneixement, la destresa i l’incentiu per promoure una alimentació saludable, Babashahi et al. consideren que és més efectiu actuar sobre l’ambient alimentari, és a dir el rang d’aliments als qual es pot accedir en el context on es viu. En aquest ambient hi participa la composició, seguretat i promoció dels aliments, l’etiquetatge, el preu, la política comercial i la provisió. L’ambient alimentari canvia notablement amb els avenços tecnològics, la urbanització i altres tendències econòmiques, socials i en l’estil de vida.

En el cas dels infants, l’escola és un entorn important per les moltes hores que hi passen. Els menjadors escolars són ben rellevants no tan sols en la nutrició sinó també en l’adquisició d’hàbits saludables. En el cas d’Iran hom ha de comptar també amb els aliments i begudes que s’ofereixen en les cantines. En aquest sentit, el Ministeri de Salut i Educació Mèdica formulà en el 2014, en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, unes guies nacionals per a una cantina escolar saludable.

Un estudi qualitatiu i quantitatiu

El mètode mixt de Babashahi et al. contempla una primera fase qualitativa i una segona fase quantitativa. En la primera, es fa una anàlisi retrospectiva de la política de cantina escolar saludable. En la segona, es realitzà entre el novembre del 2018 i l’octubre del 2019 una avaluació dels aliments disponibles en cantines d’escoles primàries a la província de Teheran.

Per al mètode qualitatiu es revisaren documents del Ministeri de Salut, del Ministeri d’Educació, del Centre de Recerca del Parlament Islàmic i de l’Organització Mundial de la Salut. També foren entrevistats entre el febrer i l’octubre del 2019 informants clau a través d’un mètode de mostreig de bola de neu. S’aplicà el marc triangular de Walt i Gibson i un model heurístic d’etapes.

Per al mètode quantitatiu es valoraren 64 escoles primàries de la província de Teheran. Els aliments oferts en les cantines escolars eren considerats a través de la guia de Cantina Escolar Saludable d’Iran i de la guia de Regió Mediterrània Oriental de l’Organització Mundial de la Salut. Per a la guia de cantines escolars saludables, els esnacs no-saludable són els aliments d’alt valor calòric amb un contingut elevat de greix i/o de sal, amb poca densitat nutricional. Com a esnacs saludables es proposen productes làctics, fruits secs, verdures, fruites, etc. El model de l’OMS-RMO contempla 18 categories alimentàries, de les quals 6 no serien permeses d’anunciar als infants (per un contingut elevat de sucre, greix o sal).

La selecció dels 64 centres de l’estudi tingué en compte de representar totes les categories socio-econòmiques i geogràfiques de la província. Calia, a més, que el centre comptés amb una cantina, cosa que compleixen el 36% de les escoles de la província. D’aquestes es procurà que cobrissin escoles públiques i privades, i escoles masculines i femenines. S’entrevistà al director de cada centre seleccionat. A la cantina escolar es prengueren fotografies de tots els envasos d’aliments industrials. Pel que fa als aliments tradicionals o casolans (ash reshteh, halim, kookoo-ye sabzi, etc.), s’analitzaren les receptes per determinar-ne el contingut nutricional.

Ash reshteh és una sopa espessa de fideus prims amb iogurt agre.

La política de cantines escolars saludables

La política de cantines escolars saludables reconeix la importància que tenen en l’ambient alimentari de l’escola. Hom calcula que l’aportació calòrica dels esnacs de l’escola hauria de ser de 300 kcal diàries, amb una aportació correcte de proteïna i altres nutrients. La política designa quins aliments són permesos i quins no en les cantines escolars. Babashahi et al. identifiquen, però, una manca de criteris clares i mesurables per determinar quins aliments són permesos i quins no. També troben a faltar directius més específiques sobre les condicions higièniques de les cantines escolars. Consideren insuficient l’avaluació de resultats del programa.

La realitat de les cantines escolars de la província de Teheran

De les cantines analitzades, un 76,56% són gestionades pels conserges. L’estat de la cantina és responsabilitat del director de l’escola. Babashahi et al. identifiquen el conflicte d’interès que viuen els directors per fer que la cantina sigui financerament sostenible. En 8 escoles de l’estudi (12,5%), les mares dels estudiants cooperen per cuinar àpats per a la cantina.

Babashahi et al. constaten que, d’acord amb els criteris de l’OMS-RMO la majoria dels aliments presents en els cantines escolars no són recomanables. De fet, d’acord amb els criteris de “cantines escolars saludables”, els aliments no permesos tenen una porció superior en les cantines escolars d’àrees rurals. En les àrees urbanes, la proporció d’aliments permesos creix.

Una dificultat per aplicar el programa és la insuficiència de personal. Els inspectors del Ministeri de Salut haurien de visitar cada cantina escolar amb una freqüència de tres mesos, però en realitat en aquest termini tan sols poden visitar un petit percentatge.

La preponderància dels dolços

Pastissos, galetes dolces i rebosteria són el grup predominant entre els aliments disponibles a les cantines escolars. D’acord amb el model OMS-RMO cap d’aquests aliments hi hauria de figurar, mentre que el programa de “cantines escolars saludables” tan sols exclou alguns tipus de dònuts i d’estrudels. De tota manera, més del 54% dels aliments oferts en cantines escolars de la província de Teheran fan part d ela llista de no-permesos del programa iranià.

Babashahi et al. són conscients de la dificultat de canviar l’ambient alimentari oferint aliments més saludables. La presència d’aliments no-permesos és elevada tant en escoles privades com públiques, i de nois com de noies. Les raons associades al preu es manifesten en el fet que les xifres són encara pitjors en les zones rurals. Perquè la cantina escolar sigui financerament sostenible, els responsables (sovint, els conserges) no poden prescindir dels aliments més atractius i barats, que són els més dolços, els més greixosos o els més salats.

Babashahi et al. recomanen:
– basar la tria entre aliments permesos i no-permesos en l’evidència nutricional que ofereix l’OMS-RMO.
– adoptar una política de subsidis que promogui l’accés a aliments saludables dels grups vulnerables i de renda baixa.
– formular programes pràctiques per facilitar l’accés a l’escola de fruita i verdura fresca, implicant-hi l’agricultura local o instal·lant-hi horts i hivernacles escolars.

Lligams:

Scrutinize of healthy school canteen policy in Iran’s primary schools: a mixed method study. Mina Babashahi, Nasrin Omidvar, Hassan Joulaei, Azizollaah Zargaraan, Farid Zayeri, Elnaz Veisi, Azam Doustmohammadian, Roya Kelishadi. BMC Public Health 21: 1566 (2021)

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: