Erosió i sedimentació en una conca de muntanya mitjana de Mallorca (Hidrografia mediterrània, 35/2021)

El Grup de Recerca en Connectivitat Ecogeomorfològica i Hidrològica Mediterrània (MEDhyCON) és integrat per membres dels departaments de geografia i biologia de la Universitat de les Illes Balears, i compta amb la col·laboració dels serveis de protecció de sòl i de gestió de recursos hídric del Govern Balear. Un dels membres del grup és el doctor en geografia Julián García Comendador, que acaba de publicar com a primer autor un article al Journal of Environmental Management sobre la combinació de monitoratge continu d’aigua i d’identificació de sediments com a eina de gestió d’una conca hidrogràfica. Ho apliquen en una de les conques de muntanya mitjana de Mallorca. García-Comendador et al. troben resultats semblants entre el model de barreja bayesià MixSIAR i l’anàlisi de barreja de membre final. Aquesta darrera anàlisi contribueix a la determinació de les fonts principals de sediments, però l’homogeneïtat de la conca no els permet de vincular la resposta hidro-sedimentària a l’origen dels sediments.

Àrea d’estudi

Erosió de sòl i transport de sediments

Julián García-Comendador és investigador del MEDhyCON, dins del Departament de Geografia de la UIB, a Palman, i de l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (INAGEA).

Núria Martínez-Carreras és investigadora del Grup de Recerca de Conques i Eco-Hidrologia del Departament de Recerca i Innovació Ambientals de l’Institut de Ciència i Tecnologia de Luxemburg, a Bieles.

Josep Fortesa Bernat és investigador del MEDhyCON i d’INAGEA.

Antoni Borràs és professor del Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la UIB i investigador del Laboratori de Radioactivitat Ambiental d’aquest centre.

Jaume Company Ferrer és investigador del MEDhyCON i d’INAGEA.

Joan Estrany és professor de geografia física de la UIB, i investigador del MEDhyCON i d’INAGEA.

Mallorca, amb una superfície de 3.623 km2 compta amb un total de 79 torrents, i de les corresponents conques tan sols vuit superen els 100 km2 de superfície. El MEDhyCON fa els seus estudis en tres conques: Na Borges, Sant Miquel i Sa Font de la Vila. La conca de Sant Miquel té una superfície de 145 km2 i se situa en la Serra de Tramuntana, amb una altitud de 1000 a 1300 metres damunt del nivell del mar. La part baixa de la conca de Sant Miquel (7% de la superfície total) és ocupada per la zona més extensa de regadiu de Mallorca. El sistema de torrents de Sant Miquel contribueix a alimentar s’Albufera de Muro.

A la conca de Sant Miquel, com en qualsevol conca hídrica, l’erosió del sòl i el transport de sediments són controlats per un seguit de factors, que són els qui expliquen la variabilitat en les taxes d’erosió i de sedimentació. L’acció humana, particularment la vinculada a l’agricultura, ha alterat els fluxos, i com a resposta s’han disposat plans de gestió integrada per mitigar-ne els efectes negatius eventuals. Els plans de gestió han de contemplar una avaluació dels processos erosius de la capçalera, la mobilització dels sediments al llarg dels pendents i dels torrents i el dipòsit de sediments en la part baixa de la conca.

Dinàmica hidro-sedimentària i traçabilitat de sediments

García-Comendador et al. vinculen la dinàmica hidro-sedimentària amb una adscripció de l’origen dels sediments a partir de tècniques de “sediment fingerprinting”. Ho fan amb dades de la conca de Sant Miquel corresponents als cinc anys hidrològics del 2013-2018 (de tardor a tardor).

La font dels sediments s’identifica a través de paràmetres de color de sòl i de l’abundància relativa de radionúclids com 137Cs, 210Pb i 7Be. García-Comendador et al. comparen dos models en aquest sentit:
– un model de barreja bayesiana: MixSIAR.
– una anàlisi de barreja de membre final: EMMA.

Els cultius com a principal font de sediments

Els cultius serien, d’acord amb MixSIAR la font dominant dels sediments en la majoria de mostres recollides. EMMA també assenyala quelcom semblant, ja que totes les mostres, excepte una, presenten signatures pròpies de camps i de vores de canal de regadiu.

A través del càlcul d’un índex d’histèresi quantitativa, García-Comendador et al. apleguen les inundacions registrades en aquests cinc anys d’acord amb les llurs característiques hidro-sedimentàries. En resulten quatre agrupacions, amb patrons diferents (diferència en la càrrega de sediments o en la concentració màxima assolida de sediment en suspensió), però no aconsegueixen una correlació significativa entre l’origen del sediment i les variables hidro-sedimentàries. Això s’explicaria per l’escassa variació estacional en l’adscripció de la font de sediments a l’activitat agrícola.

Una gestió adequada de la conca de Sant Miquel i d’altres de veïnes és essencial en la protecció de s’Albufera. Un augment de l’erosió i de la sedimentació origina processos d’eutrofització que malmeten l’espai.

Lligams:

Combining sediment fingerprinting and hydro-sedimentary monitoring to assess suspended sediment provenance in a mid-mountainous Mediterranean catchment. Julián García-Comendador, Núria Martínez-Carreras, Josep Fortesa, Jaume Company, Antoni Borràs, Joan Estrany. J. Environ. Manage. 299: 113593 (2021).

– Pàgina web del MEDhyCON.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: