La inflamació simultània de la còrnia (queratitis) i de la conjuntiva (conjuntivitis) rep el nom de queratoconjuntivitis. La forma més freqüent de queratoconjuntivitis és la queratoconjuntivitis seca o síndrome de l’ull sec, en la qual hi ha inestabilitat en la pel·lícula lacrimal. Alejandro Cerviño, catedràtic de la Universitat de València, ha liderat una recerca en els factors de risc de l’ull sec en una població mediterrània, que apareix ara en forma d’article a la revista Contact Lens & Anterior Eye. Aquesta recerca té en compte factors de risc sistèmics, tan ambientals com d’estil de vida, i consisteix en un estudi transversal realitzat sobre 120 participants de raça caucasiana de 18 a 89 anys d’edat (47,0 ± 22,8). En una única sessió se’ls prengué l’historial mèdica, informació sobre condicions ambientals i d’estil vida, l’índex de malaltia de superfície ocular, el qüestionari d’ull sec, una queratografia no-invasiva, l’osmolaritat de la pel·lícula lacrimal i paràmetres de tinció de superfície ocular. En aquests pacients, es troba una prevalença d’ull sec del 57,7%. Entre presentar ull sec i no presentar-lo, no hi havia diferències pel que fa a l’edat però sí pel sexe (la prevalença d’ull sec és superior en dones). Els factors de risc identificats en l’estudi per a l’ull sec són ésser dona, el nombre d’hores de son diàries, la menopausa, ansietat, malaltia reumàtica sistèmica, ús d’ansiolítics, medicació diària, cirurgia ocular, pobre qualitat de la dieta, consum superior d’aliments ultra-processats, no beure begudes cafeiques i les hores d’exposició a l’aire condicionat. D’aquests factors, n’hi ha tres que s’associen independentment a la síndrome de l’ull sec: el nombre d’hores de son diàries, la menopausa i l’ús d’ansiolítics. Els autors pensen que adreçar aquests factors de risc podria ajudar al tractament convencional de la síndrome de l’ull sec (llàgrimes artificials, llum polsada, etc.).
Esquema anatòmic de l’ull humà
La síndrome de l’ull sec
Els autors de l’estudi són membre del Departament d’Òptica, Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de València, i de l’Optometry and Vision Science Research Group de la Aston University, de Birmingham: José Vicente García-Marqués, Cristian Talens-Estarelles, Santiago García-Lázaro, James S. Wolffsohn i Alejandro Cerviño.
La recerca rebé el suport del programa de recerca i innovació d’“Atracció de Talent”, concedit a García-Marqués, i a una beca de Formació de Professorat Universitari de Talens-Estarelles. Els autors tenen un agraïment a la doctora Maria Vidal-Rohr per la seua aportació en el desenvolupament del protocol de l’estudi.
L’article fou enviat a la revista Contact Lens el 7 de juliol. La revisió conduí a una nova versió, tramesa el 6 de novembre, i acceptada per a publicació el dia 7.
La síndrome de l’ull sec es defineix com una alteració en l’homeostasi de la pel·lícula lacrimal. La prevalença de l’ull sec ha experimentat una tendència d’augment en la que s’encreuen factors demogràfics, sistèmics i ambientals. En diferents grups d’edat, hom troba prevalences de l’ull sec del 5% al 50%, amb impacte sobre la qualitat de vida, la funció visual, la salut ocular i la productivitat laboral.
La síndrome de l’ull sec és multifactorial, però hom ha pogut escatir factors de risc com l’edat (la prevalença augmenta amb l’edat), el sexe (és més prevalent en dones que en homes) i la raça (és més prevalent en poblacions asiàtiques que en la resta).
García-Marqués et al. estudien la síndrome de l’ull sec en un context caucasià mediterrani.
Cent vint voluntaris
En l’estudi participaren 120 voluntaris de raça caucasiana residents a la regió de València, amb edats compreses entre 18 i 89 anys. No s’hi aplicaren criteris d’exclusió per raons de salut o d’estatus de la pel·lícula lacrimal. Sí que s’instruí als participants que usaven lents de contacte de no dur-les en les 48 hores anteriors a l’exam ocular. Eren exclosos els qui havien passat per una cirurgia ocular en els darrers tres mesos. L’exam es realitzà exclusivament sobre l’ull dret, per bé que l’osmolaritat lacrimal també es mesurà en l’ull esquerre.
El protocol de l’estudi fou aprovat pel Comitè Ètic de la Universitat de València d’acord amb els principis de la Declaració de Helsinki. S’hi col·locaren anuncis pels canals de difusió de la universitat, i pels municipis veïns. A cada voluntari se li explicava verbalment el protocol, amb informació sobre la natura i possibles conseqüències de l’estudi, i havia de signar-hi el consentiment escrit.
La superfície ocular era examinada amb el Keratograph 5 M de la casa Oculus de Wetzlar. L’osmolaritat era mesurada amb el Osmolarity Device de la casa TearLab de San Diego. Les diverses mesures eren preses pel mateix examinador experimentat en una sola visita.
En el decurs d’aquesta visita única es realitzava seqüencialment: (1) la recollida de l’historial mèdic, (2) informació sobre condicions ambientals i d’estil de vida, (3) l’obtenció de l’OSDI (Ocular Surface Disease Index), (4) el qüestionari DEQ-5 sobre ull sec, (5) la queratografia no-invasiva de temps de ruptura (NIKBUT), (6) l’osmolaritat de pel·lícula lacrimal i (7) la tinció de superfície ocular.
Les condicions de temperatura (24.1 ± 1.6 °C) i d’humitat (44.9 ± 5.0 %) de la sala on es realitzava l’exam eren mantingudes el més constants possibles. Les mesures es van fer entre novembre del 2018 i gener del 2019.
El NIKBUT es mesurava tres vegades consecutives, i es prenia com a data la mediana de les tres. Entre mesura i mesura es deixaven passar tres minuts.
L’osmolaritat es mesurava en mostres de 50 nL de llàgrima recollides del canthus lateral inferior. Com que es mesurava en tots dos ulls, es podia calcular la diferència interocular.
La tinció de superfície ocular s’avaluava amb tires de fluoresceïna per a la còrnia, i amb tires de lissamina (com a la imatge) per a la conjuntiva i els marges palpebrals. S’anotaven les taques corneals i conjuntives
Un participant era inclòs en el grup de síndrome d’ull sec si presentava símptomes (OSDI igual o superior a 13, o DEQ-5 igual o superior a 6) i, si més no, un marcador alterat d’homeostasi (NIKBUT de menys de 10 segons; osmolaritat superior a 308 mOsm/L; diferència interocular d’osmolaritat superior a 8 mOsm/L; més de 5 taques corneals de fluoresceïna; més de 9 taques conjuntivals de verd de lissamina; o marge palpebral tintat en més de 2 mm de longitud i més d’un 25% d’ample).
Per a cadascun dels grups (amb ull sec o sense ull sec) es feia la distribució de normalitat per a cada variable segons el test de Kolmogorov-Smirnov o de Shapiro-Wilk. Les diferències en edat eren estudiades amb el test U de Mann-Whitney, i les diferències en sexe per l’anàlisi de Xi-quadrat.
Es realitzà una regressió logística univariada en el curs de la qual se seleccionaren els predictors amb un p < 0,15. Amb ells, es realitzà una anàlisi de regressió logística multivariada. Es comprovà la col·linealitat de les variables. El poder estatístic d’una mostra de 120, amb un nivell de significància de 0,05, fou estimat en 0,8.
76 dels 120 participants foren diagnosticats de síndrome de l’ull sec
Els 120 participants eren 60 homes i 60 dones, i de tots ells es mesuraren els paràmetres indicats. Cap dels participants no havia estat diagnosticat prèviament de síndrome de l’ull sec. No obstant, atenent a la dades, 76 dels 120 participants (el 63,3%) entraven en la categoria d’ull sec. Si hom compara l’estructura de sexe i edat dels 120 participants amb la de la població espanyola, es dedueix que la incidència de la síndrome d’ull sec a Espanya seria del 57,7%, amb un interval de confiança entre el 33,3% i el 80,9%.
No hi havia diferències significatives entre els dos grups (sans i ull sec) pel que fa a l’edat. Però sí que hi ha una diferència clara pel que fa al sexe: el 75% de les participants dones entraven en la categoria d’ull sec, mentre que tan sols el 52% dels participants homes entraven en aquest grup (X2 = 7,033, p = 0,008).
La regressió logística univariada identificà una sèrie de factors de risc potencials per a l’ull sec: el sexe, les hores diàries de son, la menopausa, l’ansietat, la malaltia reumàtica sistèmica, l’ús d’ansiolítics, la medicació diària, la cirurgia ocular prèvia, una pobra qualitat de la dieta, el consum percentual d’aliments ultra-processat, el consum de cafeïna i les hores d’exposició a l’aire condicionat.
Amb la regressió logística multivariada restaven tres variables associades independentment a la síndrome de l’ull sec: les hores diàries de son, la menopausa i l’ús d’ansiolítics.
Consideracions per al tractament de la síndrome de l’ull sec
L’associació entre menopausa i síndrome de l’ull sec podria explicar-se pels canvis hormonals durant la menopausa, amb una menor producció ovàrica d’estrògens i de progesterona. Els estrògens regulen la síntesi de lípids de les glàndules de Meibomi (situades a les parpelles superior i inferior), que produeixen el sèu que contribueix a previndre l’evaporació de la pel·lícula lacrimal.
L’associació entre els ansiolítics i la síndrome de l’ull sec es manifesta en aquest estudi en un factor de 5,7 (els qui en prenen tenen 5,7 vegades més risc de patir la síndrome de l’ull sec).
Pel que fa a l’associació entre les hores de son i la síndrome de l’ull sec, hom ha assenyalat que els ràpids moviments oculars que donen nom a la fase REM de la son ajuden a augmentar la secreció lacrimal. Els participants que dormien menys hores diàries, en tot cas, mostren un major risc de patir la síndrome de l’ull sec: cada hora addicional de son redueix 0,8 vegades la probabilitat de patir ull sec.
García-Marqués et al. consideren que un estudi que distingís entre l’ull sec de dèficit aquós de l’ull sec evaporatiu podria ajudar a identificar millor les relacions causals dels factors de risc. També hi ajudaria una mida de mostra més gran, i que tingués en compte millor la franja d’edat de 50 a 70 anys.
Els factors de risc identificats en aquest estudi haurien de ser considerats en el maneig de pacients amb símptomes d’ull sec, particularment la recomanació d’allargar el període de son.
Lligams:
– Systemic, environmental and lifestyle risk factors for dry eye disease in a mediterranean caucasian population. José Vicente García-Marqués, Cristian Talens-Estarelles, Santiago García-Lázaro, James S. Wolffsohn, Alejandro Cerviño. Cont. Lens Anterior Eye. 101539 (2021)
Des de la Mediterrània 