Entre maig del 2018 i abril del 2019, a les dones que tenien visita en la clínica prenatal de l’Hospital Regional de la Sud-Àfrica Central, a Bloemfontein, se’ls oferia la possibilitat de participar en un estudi sobre l’estatus nutricional de dones gestants i dels llurs infants (NuEMI). Hermina Catharina Spies, del Department of Nutrition and Dietetics de la University of the Free State, és una de la responsables de l’estudi i és la primera autora d’un article aparegut la setmana passada a la revista Nutrition and Metabolic Insights sobre el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània de les dones participants. L’estudi NuEMI consta d’una mostra de 681 dones gestants. A més de respondre a qüestionaris socio-demogràfics, les dones ompliren un qüestionari de freqüència alimentària. La immensa majoria (99,6%) mostren una pobra adhesió a la dieta mediterrània, i el 0,4% restant tan sols hi té una adhesió moderada. Les dones amb ingressos superiors a 3000 rand tendien a menjar més fruits secs, i a cuinar amb sofregits. Les dones que havien completat l’educació secundària tendien a consumir més oli d’oliva i sofregits.
Bloemfontein, a la Sud-Àfrica central, és una ciutat de clima semi-àrid. En termes polítics, és la capital judicial de la República Sud-Africana
L’adhesió a la dieta mediterrània en la gestació
Ermi Spies és professora del Department of Nutrition and Dietetics de la University of the Free State. La biostatística Mariette Nel és membre del mateix Departament. Corina Walsh és professora del mateix Departament.
El punt de partida de la recerca són els múltiples estudis sobre els beneficis de la dieta mediterrània en tots els estadis de la vida, inclosa la gestació i el desenvolupament fetal. Aquests beneficis es manifesten en una reducció del risc d’un guany excessiu de pes durant la gestació, una menor incidència de la diabetis gestacional; i un menor risc de defectes congènits, de risc cardio-metabòlic o de poc creixement en els fetus.
La dieta mediterrània es defineix per un consum d’aliments no-processats, de fruites i verdures, de peix, de fruits secs i llegums i d’oli d’oliva. És rica en hidrats de carboni (cereals integrals), en fibra i en antioxidants. Comporta un menor consum de carn vermella, de greixos animals, de sucres i de sal. A més d’oli oliva, l’aportació d’àcids grassos monoinsaturats pot derivar de castanyes de Brasil (Bertholletia excelsa), ametlles, alvocats, cacauets i d’olives de taula). També hi ha aportació d’àcids grassos poliinsaturats n-3 (peix blau, nous, oli de colza, oli de lli). L’aportació en antioxidants arriba a través de fruits del bosc, fruits secs, verdures, llegums, vi negre, ceba, all). La moderació en làctics i ous fa que sigui baixa en àcids grassos saturats.
La dieta occidental comporta una alta ingesta d’hidrats de carboni refinats (en forma de sucres afegits), de greixos i de salt. Conté més aliments d’origen animal. Depèn més de menjar ràpid i de menjar per emportar-se’n.
Per avaluar l’adhesió a la dieta mediterrània existeixen diversos indicadors: els 9 punts de Trichopoulo o els 14 punts de MEDSS. Els 14 punts de MeDAS fou introduïda en l’estudi PREDIMED, realitzat a Espanya entre el 2003 i el 2011.
En línies generals, la urbanització ha comportat a Sud-Àfrica, com a la resta del món, una transició de la dieta tradicional a una dieta occidental. En les poblacions urbanes, un nivell educatiu baix s’associa especialment a un major apartament dels patrons alimentaris mediterranis. En les zones de baixa renda no es tracta d’una elecció cultural, sinó que resulta de la necessitat de productes alimentaris més barats. Sigui com sigui, la majoria de la població sud-africana segueix una dieta occidental. A la província de Free State, l’alimentació majoritària consisteix en una alta ingesta de sucre, de margarina en bric, d’oli de gira-sol i de sal, alhora que un consum limitat de fruita i verdura.
L’estudi NuEMI
L’estudi sobre l’estatus nutricional de mares gestants i els llurs infants (NuEMI) és transversal. El criteri d’inclusió eren dones gestants de 18 a 44 anys que es visitessin a la clínica antenatal de l’Hospital Regional de la Sud-Àfrica central entre maig del 2018 i abril del 2019. L’estudi havia estat aprovat pel comitè ètic de recerca en ciències de la salut de la University of the Free State i del Free State Department of Health. Totes les participants signaven un consentiment informat escrit.
Treballadors de camp entrenats omplien els qüestionaris en el decurs d’entrevistes estructurades amb les participants. La informació socio-demogràfica sol·licitada incloïa l’edat, el nivell educatiu més alt assolit, l’estatus laboral, la renda mensual de la llar i l’estabilitat d’aquesta renda mensual.
La informació alimentària era recollida a través d’un qüestionari de freqüència quantificada d’aliments (QFFQ), que ja s’havia utilitzat en l’estudi THUSA (Transition and Health during Urbanisation of South Africans) i en el WHS (Women’s Health Study in the Free State). La ingesta es determinada d’acord amb els 28 dies previs, i els valors d’ingesta de nutrients es dividien per 28 per calcular-ne la ingesta diària. Aquesta ingesta diària era la que entrava en els 14 punts de MeDAS. No obstant, dels 14 punts, 1 fou exclòs: la qüestió sobre el consum de vi.
En cadascun dels 13 apartats, MeDAS atorga 1 punt (adhesió) o 0 punts (no-adhesió). Una puntuació de 7 o menys indica una adhesió pobra; una de 8 a 9 és una adhesió moderada; una de 10 o més és bona.
L’anàlisi estatística integrava una part descriptiva i una d’estudis d’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i diferents factors socio-demogràfics.
Els resultats sobre 681 dones gestants
En l’estudi participà un total de 681 dones gestants. L’edat mediana era de 31,8 anys, amb un rang interquartílic de 26,8 a 36,5 anys. L’edat gestacional mediana era de 32,0 setmanes en el moment de l’entrevista. La puntuació mediana de l’adhesió era de 5 punts en MeDAS, amb un rang interquartílic de 4 a 5. Gairebé totes les participants (99,6%) tenien una puntuació MeDAS pobra. De fet, tan sols 3 participants (0,4%) tenien una puntuació moderada (de 8 a 9). No n’hi hagué cap amb una adhesió bona.
De les 681 dones, 373 (54,8%) tenien una educació de grau 11-12 o inferior. Un 43,2% (293) tenien una renda mensual a la llar inferior a 3000 rand (=201 US$). Cal recordar que el salari mínim a Sud-Àfrica és de 21,69 rands per hora, de forma que una persona a jornada completa guanyaria un salari mensual de R3578. El llindar de la pobresa es calcula en R1268.
De les 681 dones, 357 (52,4%) eren desocupades. Tan sols 141 (20,7%) treballava en temps complet. El 23,6% (156) declaraven una renda mensual a la llar inestable, de forma que la renda actual era menys de la renda habitual rebuda en els darrers sis mesos.
Quines eren les raons de la baixa adhesió a la dieta mediterrània? Les participants rarament utilitzaven l’oli d’oliva com el principal oli de cuina. Tampoc no menjaven regularment quantitats suficients de verdura, fruita, llegum, peix o marisc, fruits secs o sofregit. De tota manera, moltes participants sí feien un consum baix de carn vermella, de greixos saturats (mantega, margarina o nata), de begudes ensucrades o carbonatades, de dolços o de rebosteria industrial. En general, menjaven més aviat pollastre que vedella, porc, hamburgueses o salsitxes.
Si el consum recomanat de verdura és de 400 grams diaris, el consum medià de les dones gestants de l’estudi era de tan sols 17 grams. De fet, el 43,0% (293) no consumien gens de verdura.
Comparades amb les dones amb una renda mensual de llar inferior a R3000, les dones de renda superior tendien a menjar més fruits secs (>90 grams per setmana; 4,6% respecte de 2,0%) i a fer un major consum de sofregit (>60 mL per setmana; 15,6% respecte 9,2%; entenent per sofregit l’elaborat amb tomàquet, ceba, porro o all, i amarat amb oli d’oliva).
Comparades amb les dones que tenien tan sols educació primària (grau 10 o inferior, que eren 229), les dones amb educació secundària o superior (452) tendien a consumir més oli d’oliva (>60 mL/dia; el 5,0% vs. 1,3%) i sofregit (>60 mL/setmana; el 18,0% vs. el 6,6%).
Comparades amb les dones que no tenien una renda estable, les d’una renda estable tendien a consumir més begudes ensucrades o carbonatades (>300 mL/dia; 3,3% vs. 0,3%).
Els valors d’adhesió a la dieta mediterrània decauen segons alguns estudis des de fa dues generacions. Els hàbits alimentaris s’han occidentalitzat. A més, la crisi del final de la primera dècada del segle XXI accelerà aquesta caiguda. Spies et al. reconeixen que haurien esperat que el nivell de renda i el nivell educatiu tingués un major impacte sobre l’adhesió a la dieta mediterrània que no pas el que han trobat. Una possible explicació, segons les autores, és que un bon nivell educatiu no comporta sempre un bon coneixement nutricional. Per acabar-ho d’adobar tampoc un bon coneixement nutricional és garantia d’una millor pràctica alimentària, ja que aquesta depèn també de la disponibilitat d’aliments, de pràctiques cultural, de l’entorn econòmic, etc. Per exemple, una bona part de la urbanització a Sud-Àfrica es fa en “comunitats informals”, on el lloc més habitual de compra d’aliments són venedors informals. Venedors informals i “tuck shops” han desplaçat així les botigues de queviures, tot fomentant la ingesta d’aliments de menor valor nutricional. Els aliments bàsics de la dieta occidental sud-africana són l’oli de gira-sol, el pa blanc, el pap (farinetes de blat de moro), el sucre de taula, refrescs ensucrats, xips i galetes. Spies et al. pensen que en aquest context caldria promoure el consum de sardina, tonyina, fruita, fruits secs (cacauets en particular) o oli de colza. Promoure l’horticultura ajudaria a construir un accés continu i sostenible a les verdures. Una bona educació alimentària contribuiria a reduir el consum d’aliments processats que són relativament cars. Així doncs, Spies et al., més que no pas pensar en la promoció directa de l’oli d’oliva, consideren altres fonts de greixos monoinsaturats com l’oli de colza, la mantega de cacauet, els propis cacauets o les llavors de carabassa. Aquesta proposta també s’hauria de traduir en un MeDAS adaptat a la realitat sud-africana.
Spies et al. consideren necessari validar el MeDAS en la seva versió actual i en una versió adaptada a la cultura sud-africana. D’altra banda, aquests estudis nutricionals s’haurien d’estendre a altres regions de Sud-Àfrica i comptar amb cohorts més àmplies.
Lligams:
– Adherence to the Mediterranean Diet of Pregnant Women in Central South Africa: The NuEMI Study. Hermina Catharina Spies, Mariette Nel, Corinna May Walsh. Nutr. Metab. Insights 15:11786388221107801 (2022).
Des de la Mediterrània 