El mal de cap més comú és el mal de cap tensional, producte de la contracció i tensió dels músculs d’espatlles, coll, cuir cabellut o mandíbula. La cefalàlgia tensional és la malaltia neurològica més prevalent. Saedi Safiri, professor d’epidemiologia de la Universitat de Ciències Mèdiques de Tabriz, i Kurosh Gharagozli, professor de neurologia de la Universitat Shahid Beheshti de Ciències Mèdiques, són els autors corresponsals d’un article publicat a The Journal of Headache and Pain reporten els indicadors epidemiològics de la cefalea tensional a la regió de l’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica, contemplant el període 1990-2019, i atenent a les diferències per sexe, edat i índex sòcio-demogràfic. Safiri et al. utilitzen com a base l’estudi de la càrrega global de malaltia del 2019 (GBD 2019), que presentava dades per a 21 països i territoris de la regió. La prevalença en el 2019 de cefalea tensional era de 24.505,5 casos per cada 100.000 habitants, i la incidència anual era de 8.680,1 casos per cada 100.000 habitants. Això suposa que la prevalença de cefalea tensional entre 1990 i 2019 augmentà en un 2,0%, mentre que la incidència ho va fer en un 0,9%. La taxa estandarditzada d’anys perduts per discapacitat (YLD) degut a la cefalea tensional en el 2019 era de 68,1 per cada 100.000 habitants, que hauria experimentat un augment del 1,0% des del 1990. Les dates de prevalença de cefalea tensional van dels 29.640,4 casos per cada 100.000 habitants d’Iran als 21.726,3 de Turquia. Respecte a l’edat la prevalença de cefalea arriba a un pic en els homes als 35-39 anys, i en les dones a 70-74 anys. En termes de nombre de casos, els valors més elevats es troben en 35-39 anys en homes i en 25-29 anys en dones. Safiri et al. no troben una associació clara entre la càrrega de la cefalea tensional i l’índex sòcio-demogràfic. En resum, la càrrega de la cefalea tensional a l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica és superior a la càrrega mitjana global per a tots dos sexes i per a tots els grups d’edat.
Prevalença, incidència i impacte del mal de cap tensional a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica per edat i sexe en el 2019.
La cefalea tensional a les societats d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica
Aquest estudi fou dissenyat per Saeid Safiri i Ali-Asghar Kolahi. Tots dos consten com a primers autors. Safiri és metge epidemiòleg del Centre de Recerca en Neurociències de l’Institut de Recerca de l’Envelliment i del Centre de Recerca en Determinants Socials de la Salut de la Universitat de Tabriz. El doctor en medicina Kolahi és membre del Centre de Recerca en Determinants Socials de la Salut de la Universitat Shahid Beheshti de Teheran. Safiri analitzà les dades i realitzà les anàlisis estatístiques. El primer redactat de l’article fou a càrrec de Safiri, Maryam Noori (de la Universitat Iraniana de Ciències Mèdiques de Teheran), Seyed Aria Nejadghaderi (del Centre de Recerca de Medicina Integrativa en l’Envelliment de la Universitat de Tabriz), Armin Aslani (Tabriz), Mark J. M. Sullman (del Departament de Ciències de la Vida i de la Salut de la Universitat de Nicòsia), Gary S. Collins (del Centre for Statistics in Medicine de la University of Oxford), Jay S. Kaufman (del Department of Epidemiology de la McGill University) i Kurosh Gharagozli (del Centre de Recerca de Mapatge del Cervell de la Universitat Shahid Beheshti de Teheran). La resta d’autors revisaren aquest esborrany fins al redactat final. L’article fou tramès a la revista el 8 de maig, acceptat el 24 de juny i publicat el 6 de juliol.
L’estudi fou aprovat pel comitè ètic de la Universitat de Ciències Mèdiques de Tabriz i finançat a través d’un projecte de recerca d’aquest centre. Els autors reconeixen la tasca de l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME) per posar a disposició de la comunitat científica les dades del Global Burden of Disease, estudi finançat per la Bill and Melinda Gates Foundation.
El mal de cap tensional es caracteritza per un dolor bilateral de lleu a moderat en l’àrea temporal. Aquesta condició pot veure’s agreujada per la fatiga, l’estrès, l’ansietat, desconfort tèrmic, privació de la son o certs aliments. Alhora, la son, certes medicacions, el repòs, l’adopció d’una bona postura o massatges poden ajudar a alleugerir-la. Malgrat que l’estrès és el desencadenant més habitual, també hi poden contribuir la depressió, l’ansietat i la tensió muscular. A diferència de la migranya, en el mal de cap tensional no solen aparèixer nàusees, fotofòbia, fonofòbia o altres símptomes neurològics.
En el Global Burden of Disease (GBD) del 2016 s’estimava que 1.890 milions de persones paties cefalees tensionals. En el GBD del 2017 aquesta xifra havia augmentat a 2.300 milions de persones, amb una incidència de 11.400 casos per cada 100.000 habitants. Això es traduïa en 7,2 milions d’anys viscuts amb discapacitat. De mitjana, un adult passa el 46% de la vida sota la prevalença del mal de cap tensional. Els pics de prevalença s’assoleixen en la quarantena en tots dos sexes. Per cada 4 casos en homes n’hi ha 5 en dones, i aquesta ratio encara es desequilibra més si es consideren les cefalees cròniques.
Encara que sembli paradoxal, una de les raons que explicaria l’augment de la càrrega de la cefalea tensional en les poblacions humanes és el desenvolupament, i això val tan a escala global com especialment per a la regió d’Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Segons dades de GBD 2016, més de 175 milions de persones d’Orient Mitjà i Àfrica del Nord patien cefalea tensional, amb una càrrega mitjana de 777.000 anys viscuts amb discapacitat.
Les dades de GBD 2019
L’estudi GBD 2019 mesurà els nivells i tendències associats amb 369 malalties i lesions, i 87 factors de risc, contemplant el període del 1990 al 2019, i abastant 204 països i territoris, agrupats en 7 super-regions i 21 regions.
La definició emprada de cefalea tensional era la d’un dolor mort, difús, no-pulsàtil i en forma de banda. Pot anar d’una intensitat lleu a una de moderada, i localitzar-se en el cap i/o en el coll.
Safiri et al realitzaren el mes de setembre del 2017 una recerca sota els termes (((((“headache”[MeSH Terms]) OR (“headache”[Title/Abstract] AND “tension”[Title/Abstract])) AND (“epidemiology”[Title/Abstract] OR “prevalence”[Title/Abstract] OR “incidence”[Title/Abstract] OR “remission”[Title/Abstract])))). Exclogueren els estudis que no eren representatius de la població o que no reportaven la prevalença.
Les estimacions de prevalença obtingudes eren dividides, quan era possible, segons edat i sexe. Amb les correccions oportunes eren entrades en models de meta-regressió bayesiana, assumint que no hi havia ni mortalitat en excés ni casos entre menors de 5 anys.
Els casos de cefalea tensional probable i definida (“mal de cap moderat que també afecta el coll i ocasiona dificultat en les activitats quotidianes”) tenien un pes de discapacitat del 0,037% (0,022-0,057% amb un interval de confiança del 95%), la qual cosa indica una pèrdua de salut del 3,7% durant l’atac de mal de cap tensional respecte d’una persona de bona salut.
Com que s’assum que no hi ha mortalitat per cefalea tensional, els anys de vida sana perduts (YLD) i els anys de vida amb discapacitat (DALY) serien idèntics.
En la consideració d’índex sòcio-demogràfic (SDI) es tenen en compte:
a) la renda per càpita calculada sobre el PIB allisat durant la dècada precedent.
b) el nombre mitjà d’anys d’escolarització per a la població de més de 15 anys d’edat.
c) la taxa total de fertilitat per a menors de 25 anys.
Així l’SDI va de 0 a 1.
En el 2019 hi hagué 149,1 milions de casos de mal de cap tensional a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica
En el 2019 s’estima que a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica hi hagué 149,1 milions (128,5-171,0 en interval de confiança del 95%) de casos prevalents de cefalea tensional. La prevalença puntual estandarditzada per edat fou de 24505,5 (21304,8-27987,5) per cada 100.000 habitants. Respecte de la xifra del 1990 hauria augmentat en un 2,0% (0,7%-3,4%). El casos incidents de mal de cap tensional foren de 52,9 milions (46,1-59,5), amb una incidència estandarditzada per edat de 8680,1 (7631,6-9732,5) per cada 100.000 habitants. Respecte de la xifra del 1990, la incidència no hauria experimentat cap augment (-0,1%-1,7%). En el 2019, el nombre de YLDs per cefalea tensional a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica fou de 416,6 milers (138,3-1196,8), amb una taxa de 68,1 anys (22,8-195,5) per cada 100.000 habitants: tampoc s’observa un augment respecte del 1990 (-9,5%-8,7%).
Les prevalences més elevades de mal de cap tensional es troben a Iran (29640,4), Egipte (26290,9) i Bahrain (23716,0). Les més baixes són a Turquia (21726,3), Aràbia Saudita (21757,0) i Kuwait (23533,0).
Pel que fa a les tendències, mentre que a Iran hi ha un augment de prevalença en el període 1990-2009 del 9,7% (6,5%-13,1%), a Aràbia Saudita hi ha una disminució del 2,7% (-7,0%-2,0%).
Pel que fa a les diferències entre homes i dones, destaca el fet que en els primers la prevalença més alta sigui a 35-39 anys, mentre que en dones és a 70-74 anys. De tota manera, no hi ha una diferència discernible entre la prevalença general masculina i la general femenina.
Tampoc no s’observa una associació clara entre la càrrega del mal de cap tensional i l’índex sòcio-demogràfic (SDI). Tot el més, hi ha una tendència lleugerament creixent a un augment d’aquesta càrrega quan un país o territori experimenta un augment d’estatus de desenvolupament de 0,65 en el SDI.
De les dades presentades per Safiri et al. destaca el fet que la regió de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica del Nord presenti una càrrega de salut per cefalea tensional més elevada que la mitjana mundial. Els autors consideren que polítics, organitzacions de finançament de la salut i la indústria farmacèutica haurien d’atendre a la mitigació d’aquesta càrrega.
El mal de cap tensional pot semblar banal, però és la tercera malaltia més prevalent en el món i la primera de les neurològiques. Tot i que la càrrega global de la cefalea tensional ha disminuït en el període 1990-2019, això no es nota a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord. Safiri et al. pensen que una possible causa es trobi en una major incidència de comorbiditats psiquiàtriques com la depressió o l’ansietat (amb una incidència un 30% superior a la mitjana global). Això valdria especialment per a Iran, on ansietat i depressió contribuirien a una major càrrega de cefalea tensional. En el cas d’Iran, Safiri et al. plantegen el rol que hi ha tingut la vivència col·lectiva dels darrers quaranta anys: vuit anys de guerra amb Iraq (1980-88), problemes econòmics, sancions internacionals, etc.
En l’actualitat no existeix una cura específica i efectiva per a la cefalea tensional. Safiri et al. creuen que caldria destinar més recursos a entendre la patofisiologia d’aquest tipus de mal de cap. No obstant, si hom vol reduir la càrrega de mala salut associada al mal de cap tensional en centenars de milers de persones, opinen els autors, la clau es troba en la prevenció.
Lligams:
– Burden of tension-type headache in the Middle East and North Africa region, 1990-2019. Saeid Safiri, Ali-Asghar Kolahi, Maryam Noori, Seyed Aria Nejadghaderi, Armin Aslani, Mark J. M. Sullman, Mehdi Farhoudi, Mostafa Araj-Khodaei, Gary S. Collins, Jay S. Kaufman & Kurosh Gharagozli. J. Headache Pain. 23: 66 (2022).
Des de la Mediterrània 