La pesca és considerada una de les principals amenaces per a les poblacions de peixos cartilaginosos. Umberto Scacco, de l’Institut Italià de Protecció i Recerca Ambiental (ISPRA), ha elaborat, juntament amb Simone Di Crescenzo (del Departament de Ciències de la Vida i Ambientals de la Universitat de Cagliari) i Alice Sbrana (del Departament de Biologia de la Universitat de Roma Tor Vergata), un mètode d’estimació de l’amenaça que suposa cada tipus de pesca sobre la conservació de peixos cartilaginosos. Scacco et al. estimen la probabilitat de captura de cada espècies d’acord amb les estimacions de tres experts científics. En un article que apareix aquesta setmana a la revista Ecology and Evolution posen a prova aquest mètode sobre 76 espècies de condroïctis inclosos en la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) tenint en compte cinc segments de la flota pesquera tant a escala italiana com mediterrània. Aquesta metodologia ofereix la possibilitat de mesurar el risc d’extinció degut a l’activitat pesquera, particularment quan se l’aplica a una escala geogràfica reduïda. Seria especialment útil en els casos on es disposa de poques dades sobre com impacta l’esforç pesquer en la captura deliberada o accidental de taurons i rajades.
Mapa de distribucions de la probabilitat de captura fatal per a 76 espècies de condroïctis, segons si es tracta d’arrossegament de fons (BT), palangre pelàgic (PL), engranatges polivalents passius (PPG), arrossegaments pelàgics (PTP) o pesca a petita escala (SSF).
L’amenaça pesquera sobre taurons i rajades
Umberto Scacco és membre de l’ISPRA, amb seu a Roma, i del Departament de Ciències Bio Ecològiques de la Universitat de Tuscia, amb seu a Vetèrbe. Simone Di Crescenzo és estudiant de doctorat al Departament de Ciències de la Vida i Ambientals de la Universitat de Casteddu. Alice Sbrana és membre del Departament de Biologia de la Universitat Tor Vergata de Roma.
Aquesta recerca fou concebuda per Scacco. Scacco obtingué les dades, liderà l’anàlisi formal (amb l’ajut de Sbrana), la investigació, la metodologia (amb l’ajut de Sbrana), la consecució de recursos, el programari (juntament amb Sbrana). Scacco supervisà el projecte, validà els resultats i realitzà els gràfics. Comptà amb Di Crescenzo i Sbrana en el redactat de l’article. Els autors tenen paraules d’agraïment per als col·legues que forniren les estimacions, a C. Rondinini pels consells conceptuals, a E. Gennari pels comentaris i a B. Sbrega pels suggeriments.
Segons la IUCN, la pesca, tan la deliberada com l’accidental, és la principal responsable del declivi d’un gran nombre de poblacions de peixos cartilaginosos en el darrer mig segle. A l’efecte directe de la pesca cal sumar-hi la degradació d’hàbitats i el canvi climàtic.
No totes les arts pesqueres tenen la mateixa afectació sobre les espècies d’elasmobranquis. El palangre pelàgic constitueix la principal amenaça per taurons i per a rajades pelàgiques. Gran nombre de taurons i rajades queden atrapats en xarxes. Els engranatges passius d’aigües litorals afecten severament els condroïctis que depenent d’hàbitats costaners. No és fàcil, però, fer una estimació d’aquestes afectacions diferencials en el cas de la Mar Mediterrània. Les poblacions mediterrànies de condroïctis són en general de baixa densitat i relativament mòbils, de manera que és difícil de predir-ne la distribució.
Scacco et al. proposen un mètode que combina el coneixement expert d’un nombre limitat d’investigadors amb un marc de valoració del risc de captura sota diferents tècniques pesqueres. El coneixement expert d’un científic és alhora una combinació de coneixement individual, familiaritat amb la bibliografia actualitzada sobre la matèria i l’experiència científica. N’hi ha prou amb sumar el coneixement de tres experts, i per tant la variabilitat entre ells, per començar a fer estimacions vàlides.
Scacco et al. es fixen en els conceptes bàsics de resiliència i resistència de les espècies a una determinada pertorbació com ara la pesca. La interacció entre resiliència i resistència és complexa, i en la interpretació clàssica són considerades com a situades en una certa relació inversa. La resiliència a la pressió pesquera actua principalment a nivell de població i representa la capacitat d’una espècie de restablir una condició d’equilibri demogràfic una vegada que la mortalitat per la pesca l’ha alterada significativament dins de la població. Els peixos elasmobranquis, degut al seu cicle vital (creixement lent, maduresa tardana, baixa taxa de fecunditat), són una espècie de baixa resiliència a la pressió pesquera, la qual cosa els fa vulnerables a la pesca.
La resistència a la captura pesquera és una resposta individual mitjana, que pot mesurar-se com la probabilitat mitjana que un individu sobrevisqui o no a la captura. Els peixos cartilaginosos són altament resistents per la mateixa causa del cicle vital (de maximització de la K encara que sigui en detriment de la r).
Un experiment d’elicitació
Scacco elaboraren una llista de 10 experts en taurons, d’acord amb l’experiència científica i de camp en operacions pesqueres a la Mediterrània. D’aquesta llista seleccionaren aleatòries tres experts. Demanaven a aquests tres experts que fessin una estimació de la probabilitat de captura fatal de cinc tècniques pesqueres diferents per a 76 espècies de peixos cartilaginosos. Les estimacions eren sotmeses a un procés matemàtic d’elicitació. El nivell d’acord general entre les estimacions dels tres experts eren comprovat amb una anàlisi de la variància de Friedman, tenint en compte dues categories morfoecològiques:
– grup A: Hexanchiformes, Lamniformes, Carcharhiniformes i Squaliformes.
– grup B: Squatiniformes, Rajiformes, Rhinopristiformes i Chimaeriformes.
Dels experts apareixen unes estimacions EPCIX de probabilitat de captura mortal, que eren acoblades amb els valors corresponents de vulnerabilitat intrínseca a la pesca, IVFX.
Les dades d’esforç pesquer
Les dades d’esforç pesquer per vaixell foren extretes de la base de dades de JRC del 2020. Aquesta base de dades abasta el període del 2015-2018. Scacco et al. consideraren les dades de vaixells censats als països de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra. Classificaren les dades en cinc grups:
– arrossegament de fons (BT, amb 2737 registres mediterranis, dels quals 1138 italians).
– palangre pelàgic (PL, amb 937 registres mediterranis, dels quals 299 italians).
– arrossegament pelàgic (PPT, amb 1774 registres mediterranis i 763 italians).
– engranatges polivalents passius (PPG, amb 2459 registres mediterranis i 652 italians).
– pesca a petita escala (SSF, amb 7190 registres mediterranis i 1431 italians).
La mètrica de l’impacte pesquer
Scacco et al. utilitzen les dades de EPCIX i IVFX per estimar l’equilibri entre pertorbació i resiliència (DRB), un índex de resposta a la pesca (IFR) i un índex de resposta a la sobrepesca (IOR). D’aquests indicadors derivaven un índex de risc d’extinció degut a la pesca (IERF)
L’estimació del risc d’extinció per la pesca
Les dades dels experts indicaven que les estimacions pel que fa als taurons eren menys dispars que les estimacions aplicades a les rajades. L’arrossegament de fons és el principal segment d’esforç pesquer, i el que més influeix en la vulnerabilitat de les espècies de condroïctis. De les 76 espècies considerades, dinou eren les més amenaçades.
Scacco et al. pensen ampliar aquesta metodologia a experts de fora del món acadèmic, com ara pescadors, patrons, guardes costaners i membres de forces de patrullatge).
En la comparació entre les arts pesqueres, Scacco et al. les diferencien segons el seu grau de selectivitat. Així doncs, la pesca d’arrossegament de fons és la que té una afectació més generalitzada. Ara bé, les altres arts pesqueres també generen un impacte considerable.
Scacco et al. han trobat que la metodologia ofereix una diferenciació més fiable a escala italiana que no pas a escala mediterrània general. És en l’escala local, i amb una participació d’una major diversitat d’experts, que aquesta metodologia supleix millor la manca de dades fiables i actuals sobre l’impacte pesquer en les poblacions de taurons i rajades. D’aquesta manera es pot accelerar la presa de decisions en l’establiment de prioritats de conservació o de recerca, particularment quan es tracta de protegir els indrets de major diversitat de fauna local i migratòria.
Lligams:
– Exploring fishing threat at fleet segment and subregional scale: Least expert knowledge and a resilience versus disturbance-based approach as conservation’s tools for cartilaginous fish. Umberto Scacco, Simone Di Crescenzo, Alice Sbrana. Ecol. Evol. 13:e9881 (2023)
Des de la Mediterrània 