Antonio Petrizzo és investigador de l’Institut de Ciències Marines de Venècia (ISMAR), centre adscrit al Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR), amb seu al sestièr de Casteło. És l’autor primer i corresponsal d’un article publicat ahir a la revista Scientific Data en el que es presenta una primera valoració a escala de conca dels nivells subaquàtics de soroll al sector septentrional de la Mar Adriàtica. En aquesta recerca han participat investigadors de Venesia, Udin, Ancona, Plouzané, Veli Lošinj, Split, Roma, Sopot, Arciôn i Gdynia des de la perspectiva de la protecció dels hàbitats marins del soroll aquàtic antropogènic. Ho han fet en el marc del projecte Soundscape, en el que participen nou estacions de monitoratge, que reflecteixen diferents condicions naturals i de pressions antropogènics. La col·lecció de dades estudiades va del març del 2020 al juny del 2021, un període ben marcat pels confinaments i restriccions imposats amb motiu de la pandèmia de covid-19. Els registradors estacionaris omnidireccionals Neptune Sonar D60 Hydrophone eren calibrats i prenien dades de manera contínua les 24 hores del dia, amb una taxa de mostreig de 48.000 cicles per segon i amb una resolució de 16 bits. Les dades s’analitzaren per estimar els nivells de pressió sonora (SPLs en l’acrònim anglès) amb una aplicatiu especialment desenvolupat i validat. Petrizzo et al. publiquen ara una base de dades integrada per SPLs d’un terç d’octava en base, amb mitjanes mòbils de 20 i 60 segons. Ofereixen aquesta base de dades a científics i reguladors interessats en l’impacte sonor sobre la fauna marina.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
La Mar Adriàtica des de Zadar
La contaminació acústica submarina
N’hi ha prou, un dia de platja, en submergir les orelles per adonar-nos que sorolls poc perceptibles en l’aire són ben nítids sota l’aigua. És fàcil d’entendre, doncs, la importància dels nivells de so ambiental subaquàtic per a la salut dels ecosistemes marins. Els organismes marins aconsegueixen informació rellevant amb l’oïda, car els sorolls es perceben de més lluny que no pas els senyals lluminosos. Pel soroll identifiquen fenòmens i per soroll identifiquen les vocalitzacions de congèneres, possibles preses o potencials depredadors. El soroll subaquàtic antropogènic, en interferir en aquestes percepcions, és perjudicial per a la fauna marina. La Directiva Marc d’Estratègia Marina de la Unió Europea ja requeria als estats membres de monitoritzar i mitigar la contaminació sonora dels ambients marins.
A la Unió Europea existeixen projectes de monitorització contínua del so a l’Atlàntic Nord-Oriental (JOMOPANS i JONAS), a la Mar Bàltica (COMPASS) i a la Mar d’Irlanda (COMPASS). No existeixen projectes semblants a la Mar Mediterrània, però sí estudis pilots. El projecte Italo-croata SOUNDSCAPE té la intenció d’implementar una xarxa de monitorització de la Mar Adriàtica Nord. Aquesta conca marina es caracteritza per una fondària relativament menor i per acollir diverses àrees protegides. Alhora, és una mar fortament impactada per l’augment del trànsit marítim, el turisme i l’explotació de recursos.
Petrizzo et al. publiquen ara una base de dades de SPLs recollides de nou estacions de monitorització, des del Golf de Trieste fins a la Fossa de l’Adriàtica Central. Les dades tenen una granulació de 20 i 60 segons i abasten el període de març del 2020 a juny del 2021. Aquest període arrenca amb el confinament sever per la covid-19 (març-abril del 2020), seguit d’una represa progressiva de l’activitat.
Mapa de la Mar Adriàtica que mostra el trànsit marítim de l’any 2020 (a) i la fondària (b).
Metodologia
El flux de treball de Soundscape és el següent: 1) establiment i precalibratge dels registradors. S’utilitzen registradors acústics subaquàtics passius autònoms (APUARs) de Develogic Subsea Systems GmbH. Són hidròfons omnidireccionals de banda ampla, amb una sensibilitat de -192,7 dB r 1V/ µPa, amb una resposta de freqüència plana entre 10 Hz i 20 Hz. El calibratge el feia el fabricant amb un projector calibrat de referència
2) desplegament dels registradors. En total se’n desplegaren nou. En la majoria de casos el registrador era ancorat al fons, de manera que quedés a uns 3 metres per damunt del llit marí. Una vegada instal·lat s’hi feia un calibratge amb un pistòfon d’aire que genera un nivell de pressió sonora a 250 Hz. També s’hi prenien dades de conductivitat, temperatura i pressió de l’aigua.
3) obtenció dels registres sonors.
4) Recuperació dels registradors i post-calibratge. La recuperació es feia típicament tres mesos després la instal·lació: en la recuperació es descarregaven les dades i es netejava el recobriment biològic que havia crescut damunt de registrador.
5) carregada de les dades en format .wav als servidors, concretament al servidor de CNR ISMAR de Venècia i al IOR de Split.
6) desenvolupament d’una eina de processament del soroll (ANP).
7) Prova i validació de l’eina ANP.
8) Processament de tot el conjunt de dades. Cada segon es troba representat per 48.000 valors
9) Comprovació de qualitat.
10) Obtenció de dades de SPLs amb mitjanes mòbils d’1, 20 i 60 segons.
11) càrrega de les dades 20 i 60 segons a un repositori d’accés obert.
La base de dades publicada a Zenodo
La base de dades estructura els nivells de pressió sonora (SPL) en intervals de 20 i de 60 segons. Les dades han estat validades tècnicament per descartar-hi senyals espuris o artefactes transitoris. Les localitats foren seleccionades per trobar-se exposades a no pas més que corrents mareals baixos. No s’inclogueren en els arxius finals les dades corresponents als processos d’instal·lació i manteniment dels registres.
Les dades poden contaminar-se pel propi soroll del sistema, tant pel que fa a factors acústics com electrònics. Per això és tingué cura en el disseny dels materials del sistema de suport:
Lligams:
– First assessment of underwater sound levels in the Northern Adriatic Sea at the basin scale. Antonio Petrizzo, Andrea Barbanti, Giulia Barfucci, Mauro Bastianini, Ilaria Biagiotti, Sofia Bosi, Michele Centurelli, Robert Chavanne, Antonio Codarin, Ilaria Costantini, Marinela Cukrov Car, Vlado Dadić, Francesco M. Falcieri, Raffaela Falkner, Giulio Farella, Mario Felli, Christian Ferrarin, Thomas Folegot, Roger Gallou, Daphnie Galvez, Michol Ghezzo, Aleksandra Kruss, Iole Leonori, Stefano Menegon, Hrvoje Mihanović, Stipe Muslim, Alice Pari, Sauro Pari, Marta Picciulin, Grgur Pleslić, Marko Radulović, Nikolina Rako-Gospić, Davide Sabbatini, Giulia Soldano, Jarosław Tęgowski, Tihana Vučur-Blazinić, Predrag Vukadin, Jakub Zdroik, Fantina Madricardo. Scientific Data 10: 137 (2023).
– Projecte Soundscape a la pàgina del Blue World Institute.
– Soundscape project: Sound Pressure Levels Post Processing. Antonio Petrizzo, Fantina Madricardo, Marta Picciulin, Michel Cherzzo.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: