El mestre, un perill públic

A donde el agua, de Patxi AndionEls mestres eren vigilats de molt a prop durant el franquisme pels poders que temien que el que ensenyaven pogués fer perillar una determinada visió del món i els seus privilegis. De fet, una de les primeres mesures del franquisme va ser la depuració dels mestres per eliminar d’aquesta funció tots els que no eren provadament addictes al règim. Les “forces vives” contribuïen a aquesta vigilància, com ens explicava el cantautor Patxi Andion a la cançó  “El maestro”, pertanyent al seu disc “A donde el agua” (1973), que podeu escoltar en el vídeo següent, que he descobert via Sophia Blasco al Google +.

Circulen diferents versions de la lletra, per la qual cosa he transcrit a continuació la que correspon estrictament a la que canta el propi Patxi Andion en l’actuació enregistrada en el vídeo anterior:

“Con el alma en una nube
y el cuerpo como un lamento
viene el problema del pueblo
viene el maestro.

El cura cree que es ateo
y el alcalde comunista
y el cabo jefe de puesto
piensa que es un anarquista.

Le deben 36 meses
del cacareado aumento
y el piensa que no es tan malo
enseñar toreando un sueldo.

En el casino del pueblo
nunca le dieron asiento
por no andar politiqueando
con los del ayuntamiento.

Las buenas gentes del pueblo
han escrito al “menestrerio”
y dicen que no está claro
como piensa este maestro.

Dicen que lee con los niños
lo que escribió un tal Machado
que anduvo por estos pagos
antes de ser exilado.

Les habla de la innombrable
y de otras cosas peores
les lee libros de versos
y no les pone orejones.

Nunca fue amigo de fiestas
ni asiste a las reuniones
de las damas postulantes
esposas de los patrones.

Al explicar nuestra guerra
siempre se muestra remiso
por explicar claramente
quien venció y fue vencido

Por estas y otras razones
al fin triunfó el buen criterio
y al terminar el invierno
le relevaron del puesto.

Y ahora las buenas gentes
tienen tranquilo el sueño
porque han librado a sus hijos
del peligro de un maestro.

Con el alma en una nube
y el cuerpo como un lamento
se marcha el problema del pueblo
se va el padre, se marcha el maestro.”

“El maestro”, de Patxi Andion

Encara que la cançó és del 1973 i, per tant, reflecteix el que passava en el franquisme, avui els bons mestres tampoc no són vistos amb bons ulls pels que,  sabent que l’educació ens fa lliures, veuen en ells un perill per a les seves poltrones. Per això no han tingut cap mirament a l’hora de rebaixar-los repetidament el sou i les condicions laborals, amb l’excusa de l’actual “crisi”.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “El mestre, un perill públic
  1. Tomàs ha dit:

    Tinc entès que els països nòrdics tenen uns bons sistemes educatius (si més no, així estan valorats en els estudis internacionals que anualment es publiquen), doncs en aquests països el sou dels mestres són alts en comparació amb la mitja estatal de sous.

    Sembla lògic que sigui així, aquells que ensenyen han de cobrar un bon sou (que consti que no soc mestre ni res semblant).

    Pel que fa a la cançó i al seu missatge, n’estic totalment d’acord. Hi havia moments en que els professors solament havien de seguir els llibres de text que el Ministeri de torn publicava, allò era la línia a seguir, la ideologia imperant. Els companys i la direcció del Centre exercien la primera línia de control i molts pares eren la segona línia de control.

    Hi ha hagut temps molts difícils en aquest país.

    • Oriol López ha dit:

      Potser haurem de prendre com a model aquests països nòrdics que se n’estan sortint bé amb el model educatiu. De totes maneres, la meva opinió és que no manquen a Catalunya bons mestres i bones iniciatives de renovació pedagògica, el que passa és que, des del govern estatal, es contenen aquestes iniciatives i no se les deixa prosperar, com passa amb el tema del català a l’escola.
      Certament, hi ha hagut uns temps molt difícils i ara sembla que els hereus dels que van provocar que aquells temps fossin molt difícils tornen a la càrrega, reforçats després d’un descans.
      Gràcies per la teva aportació, Tomàs.

  2. yeagov ha dit:

    No només hem d’aprendre del model docent nòrdic, també haurien d’aprendre els nostres governants sobre la ètica dels polítics d’allà, que dimiteixen fins i tot quan diuen alguna bajanada. Però tampoc cal anar als Països Escandinaus per prendre exemple, vull recordar que a Alemanya han dimitit dos caps d’Estat i més d’un ministre per haver copiat la seva tesi doctoral, haver escrit cartes a empreses que tenien contractes amb l’Estat, tot i que aquest ministre no va cobrar ni un cèntim ni l’empresa va beneficiar-se de cap contracte després d’aquesta carta. I aquí no dimiteixen ni quan els enganxen robant.
    Pràcticament cada vegada que hi ha hagut un canvi de govern a Espanya han canviat tot el sistema educatiu, i sempre ha estat per empitjorar-lo.

  3. Dora ha dit:

    La cançó “el Maestro” va ser un himne per als estudiants de Magisteri durant la dècada dels 70, cançó que evidenciava l’escola que teniem en aquells moments i les ganes de canviar-la dels qui ens volíem dedicar a la professió i ho fèiem amb convicció. I l’escola va canviar, tot i malgrat els polítics de torn, que sempre han estat posant pals a les rodes. La llàstima és que ara, que s’atansa l’hora de plegar, l’escola que deixarem es torna a semblar massa a la que vam trobar. Sensació d’haver fet una feina que ha servit de ben poc.

    • Oriol López ha dit:

      Desconeixia el paper que comentes que va tenir la cançó “El maestro”. Gràcies per aquesta aportació, Dora. Discrepo del que dius que la feina que heu fet els bons mestres no hagi servit per a res; jo recordo alguns dels meus mestres i crec que van tenir un impacte ben perdurable en molts dels seus alumnes, potser més del que no es podien arribar a pensar aleshores, i que la societat, si ha avançat una mica, en part, ho devem a la seva bona feina, malgrat, com dius, els polítics de torn.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: