La residència s’aixecava sobre una petita muntanya que permetia veure el mar. Tot allà s’havia estudiat per proporcionar un ambient tranquil, lluny del sorolls de la ciutat i del caos de la vida urbana. Des del jardí es podia passejar…
Arxiu del Blog
Carta a Cristiano Ronaldo (2ª part)
Benvolgut, o no, Cristiano Ronaldo: Deixa’m que comenci amb els meravellosos versos de Neruda: “Me gustas cuando callas y estás como distante. Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza: déjame…
Arxivat a Cultura i Societat
Intereconomía o la nit dels morts vivents
La Viquipèdia ens proporciona una definició molt acurada de zombi: “un zombi (…) és, originalment, una figura llegendària pròpia de les regions on es practica el culte vodú. Es tractaria d’un mort ressuscitat per mitjans màgics per un bruixot per…
A Pedro J. Ramírez le gusta la pornografía
Començaré aquest article amb la definició que del concepte “sesgo cognitivo” ens aporta el José Hermida al seu llibre “Hablar sin palabras”: “El sesgo cognitivo consiste en la manipulación de los mensajes mediante la transmisión de la información selectiva (se…
Arxivat a Cultura i Societat
Cinema i crispetes: matrimoni de conveniència
Les crispetes van arribar als cinemes americans coincidint amb la Gran Depressió de 1929. Els propietaris de les sales necessitaven en aquella època de crisi trobar noves finestres d’amortització. Van adonar-se que els espectadors, abans d’entrar a veure la pel·lícula…
Arxivat a Cultura i Societat
Cinema i màrqueting: els screen tests
El pressupost mig d’una pel·lícula americana és el pressupost de totes les pel·lícules espanyoles que es fan en un any. Per fer-nos una idea, a Espanya, el pressupost mig és de 3 milions d’euros. En canvi, moltes estrelles americanes cobren…
Arxivat a Cultura i Societat
La història de Jonathan Schmitz i Scott Amedure
Conversa telefònica: Al Schmitz, pare de Jonathan Schmitz: era l’admiradora secreta? Per què no m’has trucat? Jonathan: (plorant) Això de Chicago no ha anat molt bé, pare. Al Schmitz: era l’admiradora secreta? Jonathan: Era un paio. Al març de 1995,…
Arxivat a Cultura i Societat
L’idiota del Lip Dub
Tot va començar en aquella maleïda reunió. L’empresa anava malament des de feia temps. Els proveïdors ens collaven i els clients semblava que s’havien oblidat de nosaltres. Ja començaven a sonar paraules com ERO, suspensió de pagaments i tots aquells…
Arxivat a Cultura i Societat
Hipnotitzem als fatxes
Hola, què tal? Pots seure allà. Doncs, res… benvingut al meu consultori. Així que vols deixar de ser fatxa? Em sembla molt bé… això ja no té cap sentit. Però que no pots? Que ho has intentat però et resulta…
Arxivat a Cultura i Societat
Això és un conte… interactiu
Això és un conte… interactiu. Ho dic per deixar les coses clares des d’un inici. Ja sé que James Joyce mai hauria advertit a la primera pàgina de l’Ulisses que allò era una novel·la. Però, creu-me, hauria estat un detall…
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 