Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Sigurd Hofmann (1994) i l’element 111 (Rg) – roentgeni (unununi, Uuu)

Entre una descoberta científica i el seu impacte teòric hi pot haver un període de temps llarg, i més llarg és el període fins que la descoberta adquireix un impacte pràctic, si és que l’arriba a tindre. En el cas

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Sigurd Hofmann (1994) i l’element 110 (Ds) – darmstadti (ununnili, Uun)

Som al bell mig del segment de la taula periòdica corresponent a elements superpesants descoberts a la Gesellschaft für Schwerionenforschung (GSI), actualment denominada GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung, i que és l’única institució de “gran recerca” de Darmstadt (i de tot

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Gottfried Münzenberg (1982) i l’element 109 (Mt) – meitneri (unnilenni, Une)

En aquesta sèrie tan sols hem tingut tres protagonistes femenines, Marie Curie, Marguerite Perey i Wu Chieng-Shiung. I en la taula periòdica dels elements, fora dels homenatges a personatges femenins de caràcter mitològic, tan sols una casella és dedicada a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Peter Ambruster (1984) i l’element 108 (Hs) – hassi (unnilocti, Uno)

En les balances fiscals que es publiquen periòdicament sobre els diferents estats (länder) de la República Federal d’Alemanya, dels 16 estats, són tan sols quatre els que les presenten positives. Dos són els estats de l’Alemanya del Sud, Baden-Würtemberg i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Gottfried Münzenberg (1981) i l’element 107 (Bh) – bohri (unnilsepti, Uns)

Nascut a Copenhague el 7 d’octubre del 1885, Niels Bohr és un dels físics teòrics més destacables del segle XX. Tanmateix el geni de Bohr es demostra per primera vegada als 20 anys, en el marc de la física experimental,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – J. Michael Nitschke (1974) i l’element 106 (Sg) – seaborgi (unnilhexi, Unh)

Al llarg d’aquesta sèrie hem viatjat ben sovint a les diferents regions de l’Europa nòrdica i hem acompanyat investigadors nascuts o residents en aquelles terres. Situats ara ja en el setè període, n’hem vist uns quants participant en les investigacions

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Kari Eskola (1970) i l’element 105 (Db) – dubni (unnilpenti, Unp)

Dubna (Дубна́), a 121 km de Moscou, es troba encara dins de Moscòvia, bo i limitant directament amb l’oblast de Tver, que queda a l’altra banda del Volga. Aquesta localitat, amb un terme municipal de 70,44 km2, té actualment una

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Matti J. Nurmia (1968) i l’element 104 (Rf) – ruterfordi (unnilquadi, Unq)

Ernest Rutherford ha estat qualificat com el pare de la física nuclear. Fou, efectivament, ell qui comprengué el caràcter intrínsec de la radioactivitat i, per tant, fou qui introduí el concepte de semivida. Rutherford havia nascut el 1871 a Brightwater

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Almon E. Larsh (1961) i l’element 103 (Lr) – laurenci (unniltri, Unt)

Ernest O. Lawrence tenia 30 anys quan fundà a Berkeley (Califòrnia) el “Radiation Laboratory” en el 1931, i el va dirigir fins a la mort a 57 anys. No és estrany que immediatament després del decés, els Regents de la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Torbjørn Sikkeland (1958) i l’element 102 (No) – nobeli (unnilbi, Unb)

La primera setmana completa d’octubre és marcada per l’anunci dels guardonats amb el Premi Nobel. El dilluns s’anuncien els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia; els dimarts, el de Física; el dimecres, el de Química. Donat el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS