Un caragol marí en el Llac Qarun (Limnologia mediterrània, 22/2016)

Egipte és un regal del Nil. De fet el curs del Nil genera un autèntic oasi en mig del desert. Però més enllà del Nil no tot és desert en Egipte. N’hi ha altres oasis. El més conegut és l’Oasi de Faium, encara que cal dir que són aigües del Nil les que alimenten aquest oasi. Fa 5000 anys bona part de la superfície era coberta de fet per un llac que oscil•lava segons les crescudes del Nil i que, en conseqüència. En temps de l’Antic Imperi hom amplià artificialment el canal que comunicava el Nil amb aquest llac. El nom de Gran Canal, Mer-Wer, es traslladaria a denominar tot el llac i així el recullen els historiadors grecs amb el nom de Llac Moeris. Durant dos mil•lennis, aquest cos d’aigua (també conegut com a “Piom”) serví amb considerables obres hidràuliques d’instrument de control de les inundacions/recessions del Nil, i s’irrigà una considerable extensió de camps. La branca més propera al Llac es va anar aprimant progressivament i això conduí a l’abandonament de les instal•lacions fa uns 2200 anys. Sense aquest manteniment el llac Moeris es dessecà paulatinament. En l’actualitat, l’única pervivència en forma de llac és el Birket Qarun, d’uns 202 km2 (fa 6 x 40 km). La fondària mitjana del Llac Qarun és de 4 km. El llac deixà d’ésser d’aigua dolça a mitjan segle XVI, però els valors actuals de salinitat (2,71% a la primavera; 3,8% a l’estiu) són el resultat de processos del segle XX, particularment l’aturada de les inundacions del Nil com a conseqüència de la construcció de la Presa d’Aswan en els anys 1960. Així doncs, les condicions actuals del Llac Qarun són semblants a les d’un estuari. Ja en el 1928, s’introduïren peixos i crustacis marins amb èxit per animar la pesca local. Així, el Llac Qarun constitueix un ecosistema d’interès en l’estudi de canvis faunístics. En el 2010-2013, en mostres d’algues del fons del llac Qarun hom trobà caragols del gènere Haminoea. Aquest gènere no havia estat mai reportat en un llac completament isolat de la mar. Edwin Cruz-Rivera, del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de les Illes Verges, i Manuel António E. Malaquias, del Departament d’Història Natural de la Universitat de Bergen, han estudiat les poblacions de Haminoea del llac Qarun, i ens presenten uns resultats rellevants per a entendre la dinàmica d’espècies invasores.

El llac Qarun en el 2003. En menys d’un segle la salinitat passà de 1% a 4,5%, i actualment oscil•la al voltant de valors de 3,2%

Haminoea orbignyana

L’espècie “Haminoea orbignyana” fou descrita pel baró Audebert de Ferussac (1786-1836) el 1822, que homenatjà així a Charles Marie d’Orbigny (1770-1856). Ací veiem un espècimen fotografiat per Joao Pedro Silva. L’espècie es de distribució atlanto-mediterrània, i se la troba especialment en fons verds d’habitats estuarins.

Entre el 2010 i el 2013, Cruz-Rivera i Malaquias feren diverses estades a Egipte per impartir cursos a la American University in Cairo. En el decurs d’aquests cursos i, com a part, de les activitats educatives visitaren el llac Qarun. Amb el permís del Panorama Hotel, situat a la riba del llac, recolliren mostres d’algues i roques. Tant entre les mostres d’algues com en les d’epifauna de roques trobaven sempre la presència d’una espècie de gasteròpode cefalaspidi del grup dels haminoids. En algunes mostres, trobaren masses d’ous que tenien l’aspecte també d’haminoids. Tant els caragols adults com els ous eren més abundants en la cara inferior de roques que no pas en la superior.

Per estimar l’abundància d’aquesta espècie, certament insòlita en un llac isolat de la mar, el juny del 2013, definiren unes sis quadrícules de 0,5 m2 en el litoral del llac, i en recolliren totes les roques submergides. Feren comptatges en diferents moments del dia (des de les 10 del matí a mitjanit). La densitat mitjana de caragols era de 64 individus per m2, i de 105 masses d’ous per la mateixa superfície.

Per identificar les masses d’ous trobades en les mostres naturals, alguns espècimens adults foren mantinguts en tubs airejats en presència d’algues. Així pogueren comparar les masses d’ous produïdes per a aquests caragols amb les trobades en el llac en raó de forma, mida i color. També examinaren el desenvolupament embrionari de les larves resultants. És una de les primeres vegades que hom adquireix dades de l’ontogènia d’aquesta espècie. Entre les espècies d’haminoids, una part dels ous dóna lloc a larges velígeres (nedadores) i una altra a larves reptants. Cruz-Rivera & Malaquias únicament han detectat en els seus experiments larves velígeres.

Per la coloració externa i pels trets morfològics de la closca, Cruz-Rivera & Malaquias pensaren que es trava de l’espècie Haminoea orbignyana. Per confirmar-ho guardaren espècimens (morts per congelació a -70ºC, i després preservats en etanol 90%), de tres dels quals feren disseccions i de dos feren una anàlisi del gen mitocondrial COI (la subunitat I de la citrocrom c oxidasa). Tant les dades morfològiques com les genètiques confirmaren la identitat d’aquesta espècie.

Els caragols haminoids (b) es trobaven amb freqüències en zones riques del verd de l’alga Cladophora glomerata (a). En aquestes zones hom podia trobar masses d’ous (c i d). Era sota les roques on més abundants eren els caragols i les masses d’ous (e)

Els hàbits alimentaris d’Haminoea orbignyana al llac Qarun

Els caragols es trobaven especialment associat a l’alga verda Cladophora glomerata, a algues vermelles del gènere Ceramium i al cianobacteri Oscillatoria margaritifera. La presència de Ceramium també resultava insòlita, ja que prèviament ningú no havia descrit cap espècie de rodòfit al llac Qarun.

En el laboratori, es confinaren caragols a base de cadascuna d’aquestes tres algues, i se n’estimaren les taxes de consum durant dos dies. En aquestes condicions, els caragols mostraven preferència per les algues Cladophora

La colonització del llac Qarun per Haminoea orbignyana

Tilapia zillii. Aquesta espècie és emblemàtica del llac Qarun i és una de les de major importància per als pescadors del litoral. És l’única espècie que ja era abundant en les condicions antigues de menor salinitat que encara sobreviu

Cruz-Rivera i Malaquias pensen que Haminoea orbignyana és de introducció relativament recent al llac, de no fa més de 20 anys. Repassant prospeccions històriques, la primera detecció de caragols cefalaspidis és de 1999. Les condicions de salinitat actuals són similars a la dels estuaris on es troben aquests caragols. A més en el llac Qarun s’enfronten a un menor nombre de competidors i de depredadors. Entre els competidors hi hauria els crancs del gènere Brachynotus, però no són pas gaire abundants. Pel que fa als depredadors, les nou espècies més abundants de peixos, incloses les tilàpies, tenen preferència pels crustacis.

Com va arribar aquest caragol estuari al Llac Qarun? Sembla raonable pensar en una introducció accidental a conseqüència de les recurrents colonitzacions del llac amb peixos o crustacis mediterranis. En el 1972, KD Rose va descriure per primera vegada al llac la presència del caragol d’aigües salobroses Pirenella conica, i suposà que podia haver estat introduït per aus. Ara bé, H. orbingyana no és tan resistent a la dessecació com requeriria aquesta via.

Lligams:

Ecosystem Alterations and Species Range Shifts: An Atlantic-Mediterranean Cephalaspidean Gastropod in an Inland Egyptian Lake. Edwin Cruz-Rivera, Manuel António E. Malaquias. PLoS ONE 11(6): e0156760. doi: 10.1371/journal.pone.0156760.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: