Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Chieng-Shiung Wu (1942) i l’element 61 (Pm) – prometi (nilhexuni, Nhu)

D’acord amb la ciència moderna, el foc ha passat d’ésser un element, una arrel, un arcà, a ser un tipus específic de procés oxidatiu. Concretament és el procés químic exotèrmic de combustió d’un material que allibera ràpidament calor, llum i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Auer von Welsbach (1885) i l’element 60 (Nd) – neodimi (nilhexinili, Nhn)

La setmana passada, amb motiu del didimi, vam parlar abastament de bessonades mitològiques. Va ser un repàs superficial, car d’exemples en les cosmogonies, teogonies i etnogonies més diverses no en falten. En canvi, naturalment, quan hom passa de la història

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Auer von Welsbach (1885) i l’element 59 (Pr) – praseodimi (nilpentenni, Npe)

En els relats cosmogònics i etnogònics de les més diverses cultures, la figura dels bessons mítics es reitera en diversos formats. Poden ser del mateix sexe o de sexes oposats; ésser germans idèntics o substancialment diferents, fins al punt d’ésser

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Wilhelm Hisinger (1803) i l’element 58 (Ce) – ceri (nilpentocti, Npo)

Aquests primers dies de març l’actualitat ens fa girar la ullada al planeta Ceres. El 6 de març, en efecte, és previst que la cosmonau Dawn entri en òrbita al voltant d’aquest astre que, segons la definició oficial de la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Gustaf Mosander (1838) i l’element 57 (La) – lantà (nilpentisepti, Nps)

Una forma ideal de representar els elements químics seria situar-los ordenadament d’acord amb el nombre atòmic ascendents (1, 2, 3, etc.), de tal manera que cada casella d’un element fos a la dreta del precedents, però que alhora fos just

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1772) i l’element 56 (Ba) – bari (nilpenthexi, Nph)

En aquesta sèrie parlem de “massa atòmica” en l’apartat “isòtops i abundància” i de “pes atòmic” en l’apartat d’història, sobretot en referir-nos als estudis vuitcentistes. “Pes atòmic” i “massa atòmica” semblen sinònims. Però només ho són en la mesura que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Gustav Robert Kirchhoff (1860) i l’element 55 (Cs) – cesi (nilpentipenti, Npp)

Tic, tac, tic, tac. “El segon és la durada de 9192631770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 en repòs a una temperatura de 0 K”. Tic,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Ramsay (1898) i l’element 54 (Xe) – xenó (nilpentiquadi, Npq)

Aquesta setmana, “Grècia” i els “grecs” han aparegut a les notícies. És clar que en els mitjans que ens explicaven in situ la situació hom parlava de “Ελλάδα” i de “Έλληνες”. Les raons d’aquesta discrepància són complexes. Hom ha suposat

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Bernard Courtois (1811) i l’element 53 (I) – iode (nilpentitri, Npt)

Deia Heràclit que “ποταμοῖσι τοῖσιν αὐτοῖσιν ἐμβαίνουσιν, ἕτερα καὶ ἕτερα ὕδατα ἐπιρρεῖ.” Qui es banya en un mateix riu és banyat constantment per aigües renovades. Mil any després d’Heràclit, Simplici de Silícia resumí aquesta filosofia en “πάντα ῥεῖ”. Tot flueix.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Franz-Joseph Müller von Reichenstein (1782) i l’element 52 (Te) – tel•luri (nilpentibi, Npb)

Terra. Ja n’hem parlat en algunes de les introduccions prèvies. Mot polisèmic. El Diccionari Alcover Moll en considera sis accepcions bàsiques: 1) “El planeta on vivim”; 2) “Part sòlida de la superfície del nostre planeta (en contraposició a l’aire i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS