El trajecte següent ens durà del Cúmul de la Papallona (M6) a un altre cúmul obert, a un altre bressol d’estels del pla galàctic, l’anomenat Cúmul de Ptolomeu (M7), dit d’aquesta manera perquè ja figura en el catàleg, de gairebé…
Arxiu del Blog
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M7, el Cúmul de Ptolomeu
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M6, el Cúmul de la Papallona, un cúmul obert d’estels
En els atzars del catàleg de Messier, el salt que es correspon fer ara és el que ens du de l’M5 a l’M6. Des del punt de mira de l’esfera celeste, saltem únicament de la constel·lació de la Serp a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M5, un altre exemple de cúmul globular gros i vell
Si ara saltem de l’M4 a l’M5 tornarem a allunyar-nos del nostre veïnat galàctic més immediat. De fet, aquest salt suposen uns 19.000 anys-llum, és a dir uns 5800 parsecs (1,8•109 m). L’M4 i l’M5 es troben, si fa no…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M4, un dels cúmuls globulars més propers al nostre Sistema Solar
En aquest periple nostre, tornem a saltar d’un cúmul globular, l’M3, a un altre, el cúmul globular M4. En aquest salt recorrem uns 33.000 anys-llum (uns 10 kiloparsecs o 3,1•1019). És un viatge que ens durà des d’una posició relativament…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M3, un cúmul globular encara més gros
Saltarem ara de l’objecte Messier 2 a l’objecte Messier 3. Tots dos són cúmuls globulars, grans agregacions esfèriques d’estels antics i de baixa metal·licitat, que orbiten al voltant del centre de la Via Làctia. Entre el cúmul M2 i el…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M2, un cúmul estel·lar globular
Si viatgéssim de l’objecte Messier 1 (M1, la Nebulosa del Cranc) a l’objecte Messier 2 (M2) hauríem de recórrer uns 40.000 anys-llum, uns 12 kiloparsecs (3,8•1019 m). Trobaríem, doncs, una de les paradoxes dels objectes de Messier: davant l’aparença general…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M1, la Nebulosa del Cranc
En aquesta sèrie començarem a fer un viatge. O diversos viatges. D’una banda, resseguirem el catàleg enguany fa 340 anys per Charles Messier d’objectes astronòmics nebulosos. Charles Messier, com d’altres astrònoms de l’època, era especialment dedicat a la descoberta de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Lynn Margulis i la teoria endosimbiòtica de l’origen dels orgànuls intracel·lulars
Biologia evolutiva: Aquesta setmana s’ha produït la trista notícia de la mort de Lynn Margulis, un dels noms més destacats de la biologia del segle XX. Lynn Margulis era coneguda sobretot per la teoria endosimbiòtica de l’origen de la cèl·lula…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Set constants per a set unitats base: la primera resolució de la 24a Conferència General de Pesos i Mesures
Tot just hem acabat la sèrie dedicada a les “set unitats base” del “Sistema Internacional” d’unitats, que encara fa fum la premsa científica i tècnica d’actualitat quant a les conclusions (o manca de conclusions) de la 24a Conferència General de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les unitats de mesura del Sistema Internacional (i VIII – b): una història del mol
La definició del mol l’identifica amb la quantitat (nombre de partícules) d’àtoms que hi ha en 0,012 quilograms de carboni-12. Com ja dèiem la setmana passada, aquest nombre de partícules (nombre d’Avogadro) no es troba definit, sinó que és un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 