Arxiu del Blog

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (III – c): una història del segon (i d’altres unitats de temps)

El segon, com a unitat de temps, ocupa un lloc destaca en el Sistema Internacional d’unitats. A través de la constant de velocitat de la llum en el buit, la definició del segon és la base de la definició del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (III – b): una història del segon (i d’altres unitats de temps)

La setmana passada, havíem vist com fins i tot les unitats naturals del temps (el dia, el mes, l’any) tenen definicions múltiples i, com per vincular-les entre elles, s’han generat els més diversos calendaris. El Sistema Mètric del Germinal de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (III): una història del segon (i d’altres unitats de temps)

El temps. Ens fa posar filosòfics. John M. E. McTaggart publicava en el 1908, The Unreality of Time on sistematitzava dues interpretacions del temps. La interpretació A únicament confereix realitat al present (presentisme), i el passat tan sols existeix com

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II – c): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

El quilogram, doncs, és l’única unitat de mesura del Sistema Internacional que es basa en el prototip internacional custodiat a París. Això no afecta únicament al quilogram (i al gram, i a la tona mètrica, etc.) sinó que també afecta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II – b): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

La setmana passada parlàvem del garbuix de mesures de “massa” (o de pes, o de volum d’àrids o de líquids) que han sorgit en les diferents cultures, la sistematizació de les quals, fins i tot, ofereix més problemes que les

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

Si seguim l’ordre que ens havíem proposat, ara tocaria parlar del quilogram. Del quilogram? Potser l’ordre més lògic hauria estat parlar ara de les unitats de temps, en tant que espai i temps són estretament lligats. Fins i tot, si

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – c): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

En una societat com la nostra, el ‘metre’ és la unitat de longitud dominant, per ell mateix, o amb els seus (sub)múltiples. Les distàncies subatòmiques es mesuren en femtòmetres (10-15 m), les atòmiques en picòmetres (10-12 m), les subestructures cel·lulars

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – b): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

La setmana passada repassàvem la història de les unitats de longitud anteriors i/o independents respecte del metre. El “metre”, com el seu nom indica, reclama l’exclusiva per referir-se a tota distància. I no tan sols això. El “metre quadrat” reclama

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – a): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

Hem repassat en la sèrie anterior els models d’univers. En molts d’aquests models, les distàncies tenien un valor relatiu que absolut. Però quan volem encaixar els diferents models, és quan hem de fer mans d’unitats absolutes. Ho necessitem per mesurar

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (i IX): l’estructura matemàtica del cosmos

Posar fi a aquesta sèrie és un exercici futil. Fins ara hem vist com cada etapa era superada per una de posterior. Darrera de cada horitzó, s’alçava un món nou, delimitat aparentment per un horitzó més ampli. El nostre “capítol

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS