Arxiu del Blog

Els horitzons de l’univers (VIII): el multivers de nivell 3, una multitud de món paral·lels

En el capítols anteriors havien vist “l’Univers de Friedmann”, entès com aquell que deriva d’un Big Bang concret, i “l’Univers de Linde” com la realitat en la qual tenen lloc una multitud de Big Bangs. “L’Univers de Friedmann” deriva directa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (VII): un Big Bang, dos Big Bangs, tres Big Bangs

En el capítol V parlàvem de l’univers de Hubble, un univers de galàxies que s’allunyaven unes de les altres. En el capítol VI parlàvem de l’univers de Guth, on una inflació còsmica primigènia, feia que la matèria-energia del Big Bang

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (VI): més enllà de l’horitzó cosmològic, una infinitud de volums de Hubble, a partir un Big Bang comú

En el capítol anterior arribàvem a la definició més habitual d’univers. El volum de Hubble o l’univers observable són formes de reflectir aquest horitzó cosmològic. D’acord amb la teoria de la inflació caòtica, podem pensar en un univers infinit, que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (V): un univers de galàxies en expansió (la definició contemporània d’univers)

Al llarg d’aquesta sèrie, eixamplem els nostres horitzonts o el nostre punt de mira. Els nostres esquemes mentals pateixen canvis considerables. Les tres dimensions “topocèntriques” són marcades pel fet que una de les dimensions (dalt-baix) coincideix amb la direcció del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzonts de l’univers (IV): el Sol en un eixam d’estels (el sistema de coordenades galactocèntric)

En el capítol anterior, assistíem al bastiment del sistema heliocèntric copernicà. La Terra era foragitada del centre del qual havia gaudit en el sistema ptolemaic, i en el seu lloc hi havia el Sol. Al voltant de la Terra tan

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzonts de l’univers (III): la revolució copernicana i el sistema heliocèntric

En el lliurament anterior ens trobàvem amb un model de l’univers que prenia consciència de la forma de Terra. La Terra era concebuda com una esfera. Alhora, també la Lluna i el Sol eren concebuts com a esferes. L’esfera de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzonts de l’univers (II): la “Terra esfèrica” i la perspectiva geocèntrica

En el capítol anterior havíem fet referència a la percepció més evident sobre el món que ens envolta. Som situats, segons aquesta percepció, en el centre d’un disc (el disc de la terra, emergida o submergida), disc que mig parteix

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzonts de l’univers (I): la perspectiva topocèntrica i la “terra plana”

En aquesta nova sèrie proposem de fer un viatge. D’una banda, és un viatge en l’espai, ja que progressivament allargarem la nostra vista, i descobrirem un univers (un món, un cosmos, una realitat) més gran i més ample. Copsarem allò

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els dotze homes artificials del doctor Pericard (i XII) – Mi i el vici de judicar els altres

Arribem a la conclusió d’aquesta sèrie dedicada als “Homes artificials” (1912), de Frederic Pujulà, amb motiu dels preparatius de l’Any Pujulà, que commemora el Centenari d’aquesta obra que constitueix una de les primeres expressions de la literatura de “ciència-ficció” en

Arxivat a Cultura i Societat

Els dotze homes artificials del doctor Pericard (XI) – Lambda i la curiositat entre periodística i científica

Frederic Pujulà es casà per segona vegada el 1921. En aquella època era un dels col·laboradors de “El Diluvio”, diari popular i republicà en llengua castellana en el qual també col·laboraven altres històrics del modernisme com Jaume Brossa o Xavier

Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS