Arxiu del Blog

Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M4, un dels cúmuls globulars més propers al nostre Sistema Solar

En aquest periple nostre, tornem a saltar d’un cúmul globular, l’M3, a un altre, el cúmul globular M4. En aquest salt recorrem uns 33.000 anys-llum (uns 10 kiloparsecs o 3,1•1019). És un viatge que ens durà des d’una posició relativament…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M3, un cúmul globular encara més gros

Saltarem ara de l’objecte Messier 2 a l’objecte Messier 3. Tots dos són cúmuls globulars, grans agregacions esfèriques d’estels antics i de baixa metal·licitat, que orbiten al voltant del centre de la Via Làctia. Entre el cúmul M2 i el…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M2, un cúmul estel·lar globular

Si viatgéssim de l’objecte Messier 1 (M1, la Nebulosa del Cranc) a l’objecte Messier 2 (M2) hauríem de recórrer uns 40.000 anys-llum, uns 12 kiloparsecs (3,8•1019 m). Trobaríem, doncs, una de les paradoxes dels objectes de Messier: davant l’aparença general…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M1, la Nebulosa del Cranc

En aquesta sèrie començarem a fer un viatge. O diversos viatges. D’una banda, resseguirem el catàleg enguany fa 340 anys per Charles Messier d’objectes astronòmics nebulosos. Charles Messier, com d’altres astrònoms de l’època, era especialment dedicat a la descoberta de…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Lynn Margulis i la teoria endosimbiòtica de l’origen dels orgànuls intracel·lulars

Biologia evolutiva: Aquesta setmana s’ha produït la trista notícia de la mort de Lynn Margulis, un dels noms més destacats de la biologia del segle XX. Lynn Margulis era coneguda sobretot per la teoria endosimbiòtica de l’origen de la cèl·lula…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Set constants per a set unitats base: la primera resolució de la 24a Conferència General de Pesos i Mesures

Tot just hem acabat la sèrie dedicada a les “set unitats base” del “Sistema Internacional” d’unitats, que encara fa fum la premsa científica i tècnica d’actualitat quant a les conclusions (o manca de conclusions) de la 24a Conferència General de…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (i VIII – b): una història del mol

La definició del mol l’identifica amb la quantitat (nombre de partícules) d’àtoms que hi ha en 0,012 quilograms de carboni-12. Com ja dèiem la setmana passada, aquest nombre de partícules (nombre d’Avogadro) no es troba definit, sinó que és un…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (i VII – a): una història del mol

Què pesa més un quilo de plom o un quilo de palla? Qui pensa en termes de pes específic, cau en el parany, i diu que el plom pesa més que la palla? Qui coneix la definició del quilogram, sap…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (VI – b): una història de la candela (i d’altres unitats de radiació)

La candela és la unitat central del Sistema Internacional pel que fa a la fotometria. Aquestes unitats poden estendre’s a d’altres radiacions electromagnètiques. El Sistema Internacional d’unitats també contempla o reconeix tot un seguit d’unitats vinculades als fenòmens radiològics en…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (VI): una història de la candela (i d’altres unitats de radiació)

Quan hom va construir el Sistema Internacional d’unitats a partir del sistema MKS (metre-quilogram-segon) va creure necessari definir tres unitats base addicionals. En les setmanes anteriors hem vist com per als fenòmens electromagnètics es definí l’amperi com a unitat d’intensitat…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS