Solemnialment, un cop cada setmana, el meu pare pujava a un cadiral a donar corda al rellotge. (Era una clau de relleus gòtics llarga i fina com un espasí). Quan el pare morí va pertocar-me a mi, el fill gran,…
Des de la Mediterrània: Ciència, tecnologia i més
Blog col·lectiu
Arxiu del Blog
Del rellotge del menjador
Tagged with: Del rellotge del Menjador, Guillem Díaz-Plaja, poesia, tradició familiar
Arxivat a Altres
Arxivat a Altres
