Del rellotge del menjador

Detall del rellotge de la Biblioteca del Museu Romàntic de Can Papiol, d'Àngela Llop, Flickr

Rellotge de la Biblioteca del Museu Romàntic de Can Papiol, d’Àngela Llop, Flickr

Solemnialment,
un cop cada setmana,
el meu pare pujava a un cadiral
a donar corda al rellotge.
(Era una clau de relleus gòtics
llarga i fina com un espasí).
Quan el pare morí
va pertocar-me a mi, el fill gran,
de fer girar la clau
perquè no s’estronqués
el batec de la casa.
Insensible, el pèndol
no va atrapar el ritme del meu cor.

Guillem Díaz-Plaja

El poema anterior, Del rellotge del Menjador, de Guillem Díaz-Plaja i Contestí (1909-1984), ens mostra com la funció de donar corda al rellotge familiar, que pot simbolitzar fer rutllar la hisenda o l’empresa familiar, passa del pare al fill.

Però, el pèndol no atrapa el ritme del cor del fill; per a ell, la continuació d’aquesta tasca tan sols és una càrrega, ja que no es correspon amb el que el seu cor anhela.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: