Quan els diferents pobles arriben a la península, sempre hi troben els autòctons ibers ben instal·lats, el que fa que es donin relacions i contactes amb celtes, fenicis, cartaginesos, grecs i romans. Els diferents contractes escrits en llengua ibèrica entre ibers i cartaginesos, foceus i romans, ens expliquen quin era el territori genuïnament iber, així com el de la resta peninsular celta, celtibèrica i cartaginesa […] L’Ebre és el riu de referència, i els seus marges marquen els camins fluvials i terrestres que travessaven tot el territori, establint contactes amb Euskadi […] Alguns historiadors van interpretar malament el grec Himilco en el seu Periple i van confondre el Guadalquivir amb l’Ebre, creant una segona ibèria a l’Andalusia celta (Sierra Morena i Camp de Gibraltar) i semita (púnico-fenicia i cartaginesa) a la resta […] En tot cas els contactes dels ibers amb el sud, només es poden documentar com un fet posterior a l’helenització i romanització dels ibers […] Per anar de Tarragona a Càdis, el camí que s’utilitzava era marítim […] Aquest fet, comportà un seguit de contactes amb els ibers en tot aquest trajecte, apareguent diferents pobles ibers o iberitzats, en territoris de l’interior andalús […] A partir d’aquest moment iberitzador, els noms geogràfics i de pobles tartèssics, comencen a canviar el seu nom fenici per l’ibèric, però en tot cas, el sud continuarà utilitzant llengües púnico-fenícies de característiques semítiques, totalment diferents de l’iber i l’euskera, ambdós de família no indoeuropea ni semita […] El celta era la llengua utilitzada per la resta indoeuropea peninsular, i en els territoris celtíbers feien servir l’alfabet iber perquè no tenien alfabet propi […] Després de la dominació romana, la Monarquia Wisigoda (403-714 d.C, aprox.), en establir la nova divisió peninsular, recupera de nou el nom d’Ibèria i la seva autonomia pels territoris catalans.
Frederic Santaeulària
El text anterior de Frederic Santaeulària i Roig correspon a uns fragments del seu article Què és Iberisme?, que va ser publicat a la web Amics dels Ibers, en el qual ens recordava «la importància que té la continuïtat històrica d’aquesta cultura en la catalana, des del Neolític iber i el Bronze inicial dels Països Catalans Continentals»
Oriol López
En llegir les referències històriques i d’implantació geogràfica, m’has recordat el famós Corredor del Mediterrani, perquè de fet, aquesta mateixa franja catalano-llevantina-andalusa és la dels Íbers.
No ho havia pensat, però la unitat cultural de la zona a l’antigor fa suposar que ja aleshores hi devia d’haver un intens trànsit i intercanvi, encara que potser no a les velocitats ni de la manera que ens movem persones i mercaderies ara i que motiven la necessitat d’aquest Corredor del Mediterrani.
Les carreteres, autopistes i línies ferroviàries passen pels mateixos llocs que passaven les vies romanes, Bona part del que ara és la N340 era la Via Augusta.
Els mateixos camins, amb gent recorrent-los amunt i avall, al llarg de la història.
I el pitjor es que algunes carreteres romanes segurament estan en millors condicions que algunes carreteres del MOPT.
Que han fet els romans per nosaltres? : Canviar els noms a les coses.: Muralla ibèrica de Tarragona=muralla romana de Tarragona; Via Heraklea = Via Augusta ; Temple Ibèric de Montjuïc= Mons Jovis. (mont de Jupiter), etc etc
Jo també crec que, malgrat que la nostra llengua és essencialment una herència de la dominació romana, tenim bastant més d’ibers del que ens pensem.
Parlar de Neolític iber és una cosa molt arriscada… amb més de 5000 anys de diferència entre una cultura i l’altra.
Encara que, d’entrada, ens pugui sorprendre el terme Neolític iber que fa servir el professor Frederic Santaeulària, hem de tenir en compte que el neolític comença a Catalunya entre el 4.500 aC i el 3.500 aC, i no finalitza fins sobre el 1800 aC, com podem llegir a la Viquipèdia:
-Neolític inicial: http://ca.wikipedia.org/wiki/Neol%C3%ADtic_inicial
-Neolític final: http://ca.wikipedia.org/wiki/Neol%C3%ADtic_final