La cultura ibèrica

Els textos grecs antics ens parlen de la cultura ibèrica utilitzant el terme Iberia i el gentilici Iberes; no sabem com s’autodenominaven els propis ibers, encara que no es pot descartar que els termes grecs procedeixin d’un terme indígena.

Potser va ser el riu Iber (actualment denominat Ebre) el que va donar nom a tot el territori; potser iber significava riu en la llengua ibera. Encara que les primeres referències dels textos grecs (segle VI aC) precisaven molt concretament la ubicació geogràfica de la cultura ibèrica, en alguns textos més moderns (segle II aC) es fa servir el terme Ibèria per a referir-se a tota la península.

La cultura ibèrica ocupava la costa nordoccidental de la Mediterrània compresa entre l’Alta Andalusia i el Llenguadoc Occidental, passant per Albacete, Múrcia, País Valencià i Catalunya; més de mil quilòmetres de costa, amb penetracions cap a l’interior de més de dos-cents quilòmetres.

Aquesta cultura, formada per diversos grups humans (ilergets, lacetans, laietans, cossetans, ilercaons, etc.) compartien una mateixa llengua escrita, la llengua ibèrica, que ens ha arribat a través de làmines de plom, monedes, ceràmica, esteles sepulcrals, etc.

Tot i la profusió de restes escrites en aquesta llengua, encara no ha pogut ser desxifrada del tot, si bé hi ha hagut alguns intents des de l’euskara que són força esperançadors. Per saber-ne més, podeu consultar El desxifrat de l’ibèric.

Tot i les dificultats que hi ha per desxifrar-la, sí que sabem amb bastanta aproximació com sonava la llengua dels ibers. S’ha trobat grafiada en diversos alfabets: escriptura ibèrica meridional (sud del País Valencià, àrea oriental de la meseta sud, i Alta Andalusia), escriptura ibèrica llevantina o septentrional (des d’Alacant fins al Llenguadoc), l’alfabet grec i l’abecedari llatí; tant l’escriptura ibèrica meridional com la septentrional formen part de les escriptures paleohispàniques i deriven de l’alfabet fenici, encara que, a diferència d’aquest, són semisil·làbics (junt a símbols que designen vocals i consonants, hi ha símbols que designen síl·labes).

La cultura ibèrica abasta un període temporal que va del VI aC fins al II aC. Significa el pas des de les comunitats locals pròpies del Bronze Final i el Primer Ferro als estats arcaics de la Segona Edat del Ferro. Les bases de l’economia són l’agricultura, la recol·lecció i la ramaderia. Es va generalitzar l’ús de les eines de ferro que van possibilitar unes explotacions més intensives. Això va permetre una expansió demogràfica sense precedents, així com la producció d’excedents que permetien alimentar l’aristocràcia, els artesans, etc. Es va passar des de les societats igualitàries, on la jerarquia era un estatus personal no transferible als descendents, a les societats amb una estratificació social i una desigualtat hereditària, amb les institucions i la complexitat administrativa necessàries per al manteniment d’aquesta desigualtat. Es van crear sistemes complexos d’ocupació del territori, jerarquitzats, encapçalats per grans assentaments amb funcions urbanes i de capitalitat. Sembla que els contactes amb els grecs i amb els fenicis van ser estímuls importants per al desenvolupament de la cultura ibèrica. La conquesta i colonització romana, van conduir gradualment a una assimilació i, posteriorment, a la plena integració dels ibers a l’Imperi romà, amb la consegüent substitució de la llengua dels ibers pel llatí.

Podeu trobar una informació més completa sobre la cultura ibèrica en el llibre que he fet servir com a font d’aquest article, Els ibers del Nord (2005), de Joan Sanmartí i Joan Santacana.

Més sobre els ibers

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: