L’amor em visita

Estimat, o no, cap de màrqueting d’una empresa que comença per Ya i acaba per com:

He notat que darrerament t’interesses molt per la meva connexió a internet i que intentes que accepti les teves meravelloses ofertes. T’he de dir però que el nostre amor és impossible. Les teves galanteries i la teva persuasió fent que els teleoperadors  que treballen per a tu em truquin a totes hores resulten estèrils. Em sento una mica assetjat per l’amor que em demostres i, encara que m’afalaguis amb la veu amable de qui pretén seduir per telèfon, m’agradaria explicar-te un concepte que potser no vas aprendre a Barrio Sésamo: dins i fora. Quan sóc dins del meu domicili no vull rebre més impactes publicitaris que els que venen a través de la televisió, la ràdio o la premsa. Aquests impactes els escullo. Puc engegar o apagar la ràdio o la televisió i també tinc la possibilitat de no obrir el diari. Però creu-me, necessito gaudir de la operativitat del meu telèfon perquè, encara que el teu amor a vegades et provoqui gelosia, també rebo trucades de persones que m’estimen. I a aquestes persones els perdono que una trucada seva m’agafi a la dutxa, dormint o fent un altre tipus de cosetes. Oi que m’entens? Però a tu no t’estimo. T’ho he dit un munt de vegades. Quan sóc fora, o sigui al carrer, rebo impactes publicitaris a través de tanques publicitàries. Sé que visc en un país capitalista i que això resulta inevitable. Comprens ara el concepte de dins i fora? Espero que els teus anys a la facultat et serveixin per trobar fórmules de venda menys agressives. I si vols que parlem fes-me saber el teu telèfon privat. Prometo no trucar-te de matinada.

Estimades, o no, TJ:

Tinc la sensació que la vostra bondat és infinita i que quan truqueu a la porta del meu domicili per recomanar-me la lectura del vostre best seller ho feu amb la intenció de salvar la meva ànima. Però us agrairia molt més que us oblideu de mi, al menys en aquest món terrenal ple de pecadors i descreguts com jo. Si voleu ens veiem al cel on podreu demostrar-me l’existència de tot allò en el què creieu. Prometo que aquí, en aquest Martorell tan multicultural on moltes religions conviuen pacíficament, em portaré bé. És més, seré tan bo que mai trucaré a la vostra porta per recomanar-vos cap dels llibres que m’agraden. I és que de tots els llibres que llegeixo he après a veure una gran veritat en la suma de totes les petites veritats condensades en les ànimes dels escriptors que, en la meva opinió laica, són els millors traductors de l’essència de l’ésser humà. I com Déu és a tot arreu, suposo que també hi és en la llibertat per escollir el meu full de ruta moral. En definitiva, no us visitaré  i així no faré nosa perquè potser esteu dormint, o canviant els bolquers als vostres beneits fills o potser resant que, sense cap mena de dubte, constitueix un bon aliment pel vostre esperit ple de bonhomia i respecte pels altres. Que Déu us conservi l’educació durant molts anys però, sobretot… DEIXEU-ME EN PAU!

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.