Sobre la samarreta del Barça

Tot indica que el Barça lluirà el logotip de Qatar Foundation a la samarreta abans no acabi la temporada. Això ha generat certa controvèrsia i opinions de tot tipus. A mi, personalment, m’agradaria, en primer lloc, felicitar el president Sandro Rosell, que sembla que ha estat el principal artífex de l’acord assolit. Qatar Foundation pagarà al Barça uns 150 milions d’euros per anunciar-se a la samarreta blaugrana durant sis temporades. Mai cap espònsor no havia pagat una quantitat tan astronòmica en tota la història del futbol. Això vol dir, òbviament, que s’ha negociat bé i sobretot, sobretot, que la “marca Barça” funciona i és a l’alçada del millor club del món.

Emeses les felicitacions, arriba l’hora dels clatellots. Abans d’ahir, en la roda de premsa en què el vicepresident econòmic del Barça, Javier Faus, anunciava oficialment l’acord amb Qatar Foundation, ens van intentar fer un gol. “No és cap acord comercial”, ens digueren. No poc, dic jo. El Barça lloga uns quants centímetres de la seva samarreta a canvi de 150 milions d’euros. Si això no és comerciar, ja m’ho explicareu. Una cosa ben diferent és el fet que Qatar Foundation sigui una organització sense afany de lucre que lluita per promoure l’educació i preservar la cultura qatarina. Sincerament, no n’havia sentit a parlar abans, però sembla una organització seriosa amb uns propòsits lloables. Ara bé, la relació que els unirà amb el Barça no serà tan lloable com ara per exemple la que el club culer manté amb Unicef, malgrat que ambdues entitats lluitin per uns ideals ben encisadors. Unicef és a la samarreta barcelonista fruit d’un acord realment no-comercial, ja que el Barça no cobra per anunciar-los, no els lloga l’espai, ans al contrari, els dóna un 0,7% dels ingressos ordinaris anuals –més o menys uns 2 milions d’euros. Que no ens enredin, doncs: la nova directiva ha decidit embrutar la samarreta i ho ha fet de manera unilateral, de forma absolutista, sense comptar amb els socis i les sòcies.

De tota manera, imaginem que és cert que el club té un gran deute. I imaginem també que llogar la samarreta a un espònsor comercial és l’única solució possible que la directiva té a les mans per eixugar-lo. Seria Qatar Foundation la millor opció possible? Sota el meu parer, i malgrat el dineral que estan disposats a abonar, no ho seria. Vejam, m’explico. Prefereixo mil vegades que sigui una organització o una empresa sense afany de lucre qui aparegui a la samarreta i no La Caixa, el Banco Santander, la Pepsi o la Coca-Cola. ¿Però en el cas de Qatar, qui paga, realment, per la publicitat? La fundació sense afany de lucre? És evident que no. Pagarà el govern de Qatar, el govern de l’emirat de Qatar. Al circ, ara hi entra, doncs, la política.

L’emir actual de Qatar és el senyor Hamad bin Khalifa Al-Thani, casat amb la senyora Sheika Mozah Bint Nasser Al-Missned, qui resulta que és –oh, sorpresa– la presidenta actual de Qatar Foundation. Com que la forma de govern de Qatar és la monarquia absolutista –i per tant, força similar a la manera de governar el Barça que té la junta d’en Sandro Rosell– podem afirmar que és precisament l’emir, la seva dona i la seva família, els qui, per llei divina, remenen les cireres qatarines a plaer i a voluntat. Sospito que a aquestes alçades de la pel·lícula, amb absolutisme i monarquia pel mig, i tot geolocalitzat en un país de l’Orient Mitjà, ja deveu intuir quin és el final. En fi, continuem. De moment, tenim una democràcia pràcticament nul·la i supeditada a la família reial. Parlem dels Drets Humans, ara? Amnistia Internacional ha denunciat Qatar reiteradament per no respectar-los. De fet, a la Wikipedia mateix podem veure-hi que Qatar només ha signat i ratificat dos tractats de dues convencions diferents, concretament de la dels drets dels infants i de la dels drets de les persones discapacitades. La resta de convencions, com ara la dels drets civils i polítics, la de l’eradicació de totes les formes de discriminació racial, la de l’eradicació de totes les formes de discriminació de la dona o la de l’eradicació de la tortura, segueixen sense estar signades. Una joia, aquest emirat.

Retratades totes aquestes circumstàncies, imagino que l’acord al què ha arribat el senyor Rosell amb la senyora Sheika Mozah ja no us sembla pas tan avantatjós. A més, cal destacar que per a que tota la operació sigui factible, caldrà que uns experts en màrqueting ideïn una mena de logo-potinga que inclogui Unicef, que continuarà a la samarreta uns anys més, i Qatar Foundation. No cal ser futuròleg per a saber que si això és possible, quedarà tan bonic com una vomitada en un picasso. Però sigui com sigui, diria que no hi ha volta de full, el Barça patrocinarà Qatar –amb la paraula “Foundation” al darrera– sí o sí. Ara caldrà esperar a veure com reaccionarà la directiva blaugrana el dia que Occident concedeixi el Nobel de la Pau al bon qatarí o qatarina que denunciï a tort i a dret les enculades que els Drets Humans reben al seu país. Estigueu atents.

Bixo

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.