Sartre i llibertat

"Sartre-pochoir", d'EkE2k6

“Sartre-pochoir”, d’EkE2k6

Per a Jean-Paul Sartre (1905-1980), l’home no està determinat, sinó que és lliure. És més, està condemnat a ésser lliure, no és lliure de no ser lliure.

Això no vol dir que Sartre negui l’existència de condicionaments, però, dins de cada situació donada, no deixa d’haver-hi llibertat per escollir. Un home, fins i tot, en un cas extrem, pot estar a la presó, però, tot i així, pot decidir viure el seu presidi amb resignació, amb rebel·lia, sentir-se humiliat, etc.

Per tant, com l’home és lliure, també és responsable dels seus actes. Sartre considera el determinisme com un intent d’autoengany, com un intent de desresponsabilitzar-se dels propis actes, atribuint-ne la responsabilitat a Déu, a la genètica, a l’ambient, etc.

Segons Sartre, l’home no ha estat creat amb cap objectiu, no hi ha hagut un artesà Déu que hagi dissenyat l’home amb cap propòsit especial. Així, doncs, cada home ha de cercar la seva pròpia finalitat. L’home es va construint ell mateix a mesura que va prenent determinades decisions al llarg de la seva vida. Per exemple, es converteix en un covard si pren decisions covardes, en un valent si pren decisions valentes, etc.

500 anys abans de Sartre, l’humanista Pico della Mirandola (1463-1494) imaginava, en el seu Discurs sobre la dignitat humana (1486), aquestes paraules de Déu al primer home, Adam:

Tindràs i posseiràs per la teva decisió i elecció pròpia aquell lloc, aquella imatge i aquelles tasques que vulguis. Als altres [animals] els he prescrit una naturalesa regida per certes lleis. Tu marcaràs la teva naturalesa segons la llibertat que t’he concedit, car no estàs sotmès a cap camí estret. Tu mateix t’has de forjar la forma que triïs, car ets l’àrbitre del teu honor, el seu modelador i dissenyador.

Pico della Mirandola

Salvant les distàncies, que són grans, entre l’entorn profundament cristià de l’època de Pico della Mirandola i l’època i el pensament de Sartre, hi ha la mateixa visió de l’home lliure, sense cap missió predeterminada a complir, que s’ha de fer ell mateix , que ha de cercar la seva pròpia finalitat, la que escolleixi.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: