Tal faràs, tal trobaràs

Aquests dies m’ha abordat diverses vegades una curiosa sensació que m’ha recordat molt a una situació succeïda a la sèrie nord-americana Dexter. No sé si la seguiu o no, en tot cas us adverteixo que a continuació hi ha espòilers. Quedeu avisats.

Resulta que la sèrie se centra en que el tal Dexter es dedica, d’amagat, a assassinar assassins. Es carrega “els dolents de la pel·lícula”, uns autèntics fills de puta que maten sense cap mena d’escrúpol a qualsevol que s’interposi entre ells i el seu objectiu. A l’inici de la segona temporada, com era d’esperar, la policia troba evidències de l’activitat oculta d’en Dexter. No saben que és ell qui ho fa, però han descobert que fa temps que algú està enviant indesitjables a l’altre barri. Els mitjans de comunicació, tal com passaria a la vida real, en fan un circ. I l’aparença oficial de l’opinió pública és de condemna i rebuig als crims.

L’altra cara de la moneda, però, se’ns mostra quan en Dexter passeja pels carrers de la seva ciutat i s’adona de l’opinió real de moltes de les persones que l’envolten. “Li haurien de donar una medalla”, “és un heroi” o “és l’únic que té pebrots de netejar tota aquesta purrialla de la nostra ciutat”, són algunes de les reflexions en veu alta que li dediquen els conciutadans i conciutadanes. És normal. Tothom comprèn que la Justícia no sempre s’adiu amb allò que en diuen ètica.

Doncs aquests dies, com deia a l’inici de l’apunt, m’he topat amb quelcom molt similar: mitjans curulls d’articles, cròniques i opinions versades sobre un mateix afer, i una bona part de l’opinió pública real, la del carrer, contradient reiteradament la versió oficial i moralment acceptada per la societat civilitzada. Convé silenciar-la? Segurament sí; suposo que no estaria bé que tothom es cregués en dret d’esdevenir jutge de les seves pròpies causes. Alguns, de ben segur, ho farien molt bé; però d’altres ho farien tan malament que seria quelcom catastròfic. Convé, doncs, fer veure que una circumstància que trobem justa, ens entristeix? Segurament tampoc; no està bé que els mitjans trobin al carrer la retroalimentació necessària pels seus rius d’hipocresia. Sigui com sigui, el que compta és que tots i totes sabem que qui no vol pols, no ha d’anar pas a l’era; i que qui tal fa, tal troba. Les puguem celebrar o no, les victòries dels bons sempre ens fan contents.

Bixo.

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Tal faràs, tal trobaràs
  1. Oriol López ha dit:

    Que algú s’autoproclami jutge i executor fa por, la veritat.

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: