Operaciontriunfofòbia

M’agrada la música. Rectifico. M’agrada molt la música. Aquesta afició té una conseqüència directa: pateixo operaciontriunfofòbia. Exposo les raons que m’impedeixen gaudir d’aquest producte televisiu.

Primera raó. Si abaixes el volum del televisor i fas una anàlisi semiòtica del show t’adones en pocs minuts de dos fets. Un, és que constitueix la sublimació d’una estètica hortera impròpia del segle XXI: ballarins, decorats fastuosos que actuen d’embolcall a un karaoke de luxe,  intèrprets amb una manca de talent, a vegades tan evident com la seva addicció a la fama immediata, i una atmosfera cursi que actua de detonant d’un romanticisme mal entès. I dos, OT exalta la tonteria postadolescent  fins a extrems insuportables. És tot un espectacle de plors, mocs, abraçades i falsa amistat, pròpia de joves amb poc autocontrol emocional. Apujar el volum del televisor i escoltar els discursos dels concursants, dels membres del jurat i del presentador de torn reforça encara més la idea de que la dramatúrgia de la tonteria no té límits.

Segona raó. Mai m’he cregut que els concursants de OT fossin l’alternativa creativa als ganduls de Gran Hermano. En la seva primera edició alguns polítics van afirmar, sense por de fer el ridícul, que els “triunfitos” constituïen un exemple per a la joventut d’aquest país. Què?????  Si us plau, una mica de respecte per a la joventut que s’aixeca cada matí per anar a estudiar i/o a treballar. Ells sí són un referent. I no parlem clar dels escriptors, esportistes, artistes, científics o músics (de debò) que, evidentment, mereixen més admiració que uns productes televisius de caducitat tan propera.

Tercera raó. La televisió té un poder de seducció inabastable. Transforma en semidéu a qualsevol persona que, tan sols pel fet de sortir per la pantalleta, aconsegueix instal·lar-se  en l’imaginari col·lectiu en molt poc temps. Però, a vegades, el preu que es paga per aquest accés a la popularitat tan ràpid pot ser elevat. Susan Boyle, concursant del programa musical britànic Britain’s Got Talent, va ser ingressada en un psiquiàtric després d’un assetjament mediàtic difícil de pair. És cert que ha publicat un disc i que té molt talent però ja ha protagonitzat diversos incidents que no auguren res de bo.

Quarta raó. Veure com, en moltes ocasions, els participants malmeten cançons d’altres músics i recordar al mateix temps el treball de grups com Radiohead, Marillion, Wilco o Coldplay produeix una enorme dosi de vergonya aliena.

Cinquena raó i definitiva. El dia en què OT faci un programa especial on els concursants interpretin  temes en gallec, euskera o català i, sobretot, el dia en què això no provoqui cap polèmica començaré a creure que en aquest país la transició ha tocat a la seva fi.

En definitiva, vull donar les gràcies a tots els músics que  acaronen al silenci amb les seves notes, malgrat que la SGAE, les discogràfiques i aquests bollycaos d’OT, no col·laboren en el prestigi del seu treball.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Operaciontriunfofòbia
  1. madebymiki ha dit:

    Algú ho havia de dir!! Tot el que dius és 100% cert i lògic, que hi farem, és tele, concretament tele-escombreries del nivell més repulsiu.

  2. Oriol López ha dit:

    Des que he decidit no perdre gaire temps veient la tele, he guanyat molt de temps per fer les coses que realment em ve de gust fer. Quantes hores perdudes…

    Oriol López

  3. Tomàs ha dit:

    Tens raó i n’estic d’acord en quasi bé tot. Ara bé, això no hi ha qui ho aturi.

    La tele és una màquina ben engreixada per aquest tipus de programa i per d’altres de teleporqueria que encara són pitjors que OT.

    Segurament algú s’haurà preocupat en fer un anàlisi rigorós de la programació de les cadenes estatals. Si en tinguéssim els resultats, veuríem quins programes són els més vistos, a qualsevol hora del dia. Hi ha molta gent que consumeix aquesta mena de productes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: